El que passa compta
Saials. Shopenhauer a la platja
Impagables, especialment, les reflexions sobre l'art i la música i les religions de l'ateu Shopenhauer, un filòsof que caldrà tenir sempre a mà, com certs analgèsics
La platja a l’estiu, amb la irrupció massiva de turistes i estiuejants, és l’escenari on millor s’escenifica el drama del desfici humà. Què fer, sense objectius, treballs ni reptes peremptoris, sinó abandonar-se en braços del tedi i l’avorriment mal dissimulats amb mil maniobres estúpides. / Agafe de la lleixa una vella edició d’Arthur Shopenhauer que […]
 

El que passa compta
Saial sobre una mort petita
Si la mort ve a buscar-me | té permís per entrar a casa, | però que sàpiga des d'ara | que mai no podré estimar-la
En els ulls de vostè, aquell admirable blau que sempre ha encisat la seua filla, es dibuixà l’estupor davant la mort que vindria a endur-se’l al cap de sis dies. Quan vam acomiadar-vos aquell dimecres, vostè en el seu silenci, jo en paraules d’esperança mal improvisades, em pensava que en el seu atzur esvaït es […]

El que passa compta
Saials. Negació de l’evidència
Don Quixot, empès per la seua bogeria, també negava l'evidència dels molins de vent i els ramats d'ovelles.
Deu ser molt dur creure’t que vius en una democràcia plena i sentir parlar cada dia de presos polítics. La incompatibilitat entre ambdues coses és evident: en una democràcia no pot haver-hi presos polítics. Com que negar la primera va en contra dels principis de la fe, sustentada en imponderables de tota mena, ix més […]
 

El que passa compta
Saial de les balances
La vara de manar és impertorbable, la vara de mesurar s'escurça o allarga segons els casos i sense que a jutges i responsables polítics els caiga la cara de vergonya
Ovidi Montllor va gravar la «Cançó de les balances», de Josep Maria Carandell, en 1968. Oportuníssima en el seu temps i més en aquell any de revoltes i esperances, no sembla que la composició, que és un exemple d’ambient i tema medieval amb final obert, haja perdut ni un gram de vigència cinquanta anys més […]

El que passa compta
Apunt
Si de la comparació amb el precedent era fàcil eixir-ne airós, com així ha sigut, el contrast amb l'altre model veí, el de TV3, produeix de moment més ombres que llums
 

El que passa compta
Saials. Els pragmàtics
...el president Puig ha demostrat ser un espècimen ben dotat per sobreviure. Una mena de paquiderm de la política, lent, segur i calculador.
 

El que passa compta
Saials. Aire
Al final M. Rajoy ho ha aconseguit: és el primer president espanyol que ha d'abandonar el càrrec després d'una moció de censura.
 

El que passa compta
Saials. Albardans
Albert Rivera, accelerat i bavejant com mai, presa d'aquella ànsia de qui es veu el pastís del poder a tocar, proposant de perpetuar l'estat d'excepció del 155 pels segles dels segles

El que passa compta
Saials. Enemics de l’escola
En una societat democràtica, on l'educació fos un valor compartit i sostret a la guerra d'interessos partidistes, l'enèsim insult a la raó del PP hauria provocat una allau de dimissions
 

El que passa compta
El final d’ETA
la parafernàlia que acompanya els discursos inanes dels màxims responsables del règim, són només l'embolcall emfàtic d'un convenciment: contra ETA vivien més bé.
 

El que passa compta
La Manada
La Manada es nodreix de la incultura masclista, de la violència que s'esbrava en barres de bar, rots televisius, estadis de futbol i patis d'escola
 

El que passa compta
Saials. On són els joves?
Immune a tota temptació paternalista sempre he tractat els joves abans que res com a persones,