El que passa compta
Diada
Fins i tot em propose plantar l'estelada al jardí, que serà com una illa lluminosa en la mar de calma anodina que ens envolta
Demà és 11 de setembre, diada de Catalunya. Després de quatre anys consecutius, amb manifestacions multitudinàries increïbles (però certes), enguany no hi podré ser per causes laborals, tot i que des del racó de La Marina on passaré el cap de setmana enviaré energia telepàtica, a més de la meua quota a l’ANC, perquè la […]
El que passa compta
Operació retorn
El pitjor fóra l'efecte fantasmagòric del miratge, les coses que vam deixar no han experimentat cap canvi en la nostra absència
El pitjor de tornar no seria comprovar que el temps, immisericorde, hagués dipositat una fina capa de pols damunt les coses, ni que les plantes de casa fossen víctimes d’una set salvatge, ni la subjecció a horaris estrictes, ni tan sols el canvi a l’horitzó truncat de la ciutat. Tot això, al capdavall, serien, són […]
El que passa compta
Operació eixida
Per mi, ho torne a dir, es poden quedar sempre en funció de vacances i deixar-nos tranquils amb les nostres Operació Eixida/Operació Entrada
Darrers dies de juliol i subsegüent i habitual Operació Eixida de les ciutats. Sense tants escarafalls de trànsit i televisió també hi té lloc, en paral·lel, l’Operació Retorn, parent pobra, una mica trista i depressiva, sense encant, de l’anterior. Com en una de les cançons de l’emblemàtic ambaixador de Carpetovetònia Julio Iglesias, molt amic de […]
El que passa compta
Pluja i onades
En la nostra infantesa aquests dies de tempesta eren prodigiosos. El mateix que entaforava els grans a casa en interminables jocs de taula i baralla, empenyia els xiquets a xipollejar en els bassals
La terra estava seca, completament extenuada després de mesos i mesos sense pluges. Despús-ahir, però, va ploure en unes hores més que en tot el que portem d’any, tal volta més. L’aire i la platja han quedat nets com una patena, amb eixa suau transparència característica de finals d’estiu i principis de tardor però en […]
El que passa compta
Els bells camins
I la mort no serà només deixar d'escriure, sinó no escoltar el món, no voler ja comprendre'l, tancar-se en banda de silencis, no poder trobar res de nou en els vells camins.
Conèixer algú o alguna cosa és no acabar de conèixer mai. Hi ha un coneixement que és amuntegament més o menys passiu de temps, engendrat per la força del costum, i un altre de vinculat amb la qualitat de la mirada, suscitat per la persistència de les preguntes i la intensitat del desig de saber. […]
El que passa compta
El món no avança, gira
Veig el blat més tendre que madur, / veig qui mana segur. / El món no avança: gira
És probablement el que hauria dit l’Ovidi si hagués viscut les eleccions del passat diumenge. De fet ja ho va deixar escrit i cantat, en 1979, en «Bon vent i barca nova!» –i els versos no poden ser més eloqüents també a la llum de les actuals circumstàncies: «Veig el blat més tendre que madur, […]
El que passa compta
Todo por la Patria
...la lapidària inscripció que sobreviu en fantasmagòriques casernes, sempre ens va semblar risible en la seua grandiloqüència, un abús d'hiperònims, una broma sense gens de gràcia
El conegut retolet, que amb prou feines aguanta una traducció a la llengua indígena (no per les paraules sinó pel context històric en què signifiquen), penja de dependències militars i de la Guàrdia Civil des de fa anys i panys, concretament des del 13 de gener de 1937. L’havia penjat prèviament al BOE el general […]
El que passa compta
La morrà
Aquesta morrà em sembla una imatge bellíssima que fon en un gest d'amor dues de les icones més populars del nostre país i que ens les fa més properes, més humanes
L’humor, la broma, la rialla sempre acaben exasperant el fanàtic, l’ortodox, el posseïdor d’una veritat excloent, unívoca, inqüestionable. Amb quina lleugeresa acusem d’intransigents els seguidors d’altres credos, sobretot els musulmans avui, també víctimes directes o col•laterals del terror que es perpetra en nom d’Al•là; que frívolament assenyalem la palla en altres ulls i ignorem la […]
El que passa compta
A la valenciana
...perquè hauria preferit una Ala valenciana per buscar l'altra i llançar-nos a volar lluny d'aquest galliner
Ja hi som altra volta pum: eleccions a la vista. Després d’una minilegislatura fallida, amb un govern central penjat de la corda fluixa de l’especial estat levitatori anomenat en funcions, torna-li la trompa al xic amb l’enganxada de cartells, els mítings per a la càmera, les declaracions altisonants, els pressupostos astronòmics, els pseudodebats televisius, radiofònics, […]
El que passa compta
El cardenal insubmís
Quants desvetlaments per la moral (sexual sobretot) de la feligresia, quanta indiferència envers les condicions de vida de les persones i les injustícies de cada dia!
El cardenal Cañizares, arquebisbe de València, ha tornat a pixar fora de test, cosa molt habitual en ell. En la prèdica posterior a la processó del Corpus Christi (i vés a saber a aquestes alçades de la història en quin estat es deu trobar el cos de Crist; fet un santllàtzer sens dubte) el purpurat […]
El que passa compta
Comentari de text amb parèntesis
Un text que es comenta a ell mateix? Un autocomentari? És això possible?
El text que tot just ara comença a escriure’s no sabem exactament quantes línies contindrà, ni quantes paraules, ni menys quants caràcters, que deuen ser una cosa així com la psicologia, el tarannà variable i capritxós de l’ordinador amb el qual l’estem elaborant –abans se’n deien simplement lletres i signes de puntuació, paraules d’una literalitat […]
El que passa compta
Del gris al blau
El passaport m'ha traït: valdria més ser estranger de facto però atès en la pròpia llengua
Passant pel marró. Comissaria CNP Velluters, València, 2016. He perdut la cartera (en primavera) i vaig a fer la denúncia, comunicar-ho o com es diga. No em mame el dit i puc preveure, sense gaire marge d’error, el que m’espera. Però potser aquesta vegada al policia de torn no se li dispara l’automàtic quan em […]