El que passa compta
Ginzburg, Pavese, Camus
la condició humana, socialment i individualment considerada, el compromís existencial de l'intel·lectual com a home revoltat
L’atzar que sol guiar els meus passos entre els llibres, i que és ple de ressonàncies i fils invisibles, m’ha portat aquesta vegada a Natalia Ginzburg. Se n’acaben de publicar dues traduccions al català, la primera de les seues novel·les, El camí que porta a ciutat, i la col·lecció d’assaigs Les petites virtuts, i allà […]
El que passa compta
Bous per ous
Si difícil és entendre que algú es delecte amb la tortura d'un animal en el cercle d'arena, més difícil ho és que t'ho imposen
A l’enemic ni aigua, ja se sap. Davant la inoperància embadalida de l’Estat espanyol i els seus representants electes (que dels no electes, com ara el rei, Déu ens guarda de demanar-ne comptes), Catalunya és una vegada més la clau de volta, la línia vermella, l’eixida de l’atzucac. La història es plagia a ella mateixa […]
El que passa compta
Dylan i els dies
Aquesta modesta contribució a la tipografia, moderna i universal, que és la columna setmanal fa temps que em compta els dies de set en set, que passen, no cal dir-ho, en una exhalació atemporal
Hi ha moltes maneres de comptar els dies. El poeta Gabriel Ferrater, per exemple, els col·locava al costat de les dones en el seu famós recopilatori Les dones i els dies. El que sembla que hi devia ser pertinent, en el seu còmput, eren els dies viscuts en l’experiència moral –ell ho hauria dit així– […]
El que passa compta
Teoria del mal menor
Els uns i els altres es limiten a conjurar el fantasma de les terceres eleccions (mal major) per tal que acceptem resignadament un govern presidit per Rajoy (mal menor)
Ara no sabria dir si l’inveterat pessimisme hispànic és una conseqüència dels seus dèficits històrics o causa d’una incapacitat lamentable per solucionar segons quins problemes i millorar les coses. Del que no tinc dubte és que, adornat de moltes maneres, és un producte molt made in spain i ja assumit amb naturalitat en rodals encara […]
El que passa compta
Portes giratòries
En menys del que triga una porta a girar, les seues declaracions contra Pedro Sánchez del matí es van convertir a la vesprada en un motí en tota regla de barons i baronesses
L’encertada metàfora de les portes giratòries –ara treballe en això que se’n diu política i a canvi de determinats gestos i gestions, quan me’n retire, tinc assegurat un contracte supermilionari en alguna empresa pública o privada– em recorda l’acudit del borratxo. Tan pet estava aquell home a qui negaven la penúltima copa en tots els […]
El que passa compta
Bon rotllo
Se'n recorden, quan en un país anomenat Espanya s'afirmava que qualsevol idea política es podia defensar per vies democràtiques i pacífiques?
Se’n recorden, quan en un país anomenat Espanya s’afirmava que qualsevol idea política es podia defensar per vies democràtiques i pacífiques? Però llavors ETA va abandonar les armes i els va agafar, com se sol dir, en boles. Com que l’existència del terrorisme era una excusa perfecta per mantenir ben engreixada la maquinària repressiva i […]
El que passa compta
Diada
Fins i tot em propose plantar l'estelada al jardí, que serà com una illa lluminosa en la mar de calma anodina que ens envolta
Demà és 11 de setembre, diada de Catalunya. Després de quatre anys consecutius, amb manifestacions multitudinàries increïbles (però certes), enguany no hi podré ser per causes laborals, tot i que des del racó de La Marina on passaré el cap de setmana enviaré energia telepàtica, a més de la meua quota a l’ANC, perquè la […]
El que passa compta
Operació retorn
El pitjor fóra l'efecte fantasmagòric del miratge, les coses que vam deixar no han experimentat cap canvi en la nostra absència
El pitjor de tornar no seria comprovar que el temps, immisericorde, hagués dipositat una fina capa de pols damunt les coses, ni que les plantes de casa fossen víctimes d’una set salvatge, ni la subjecció a horaris estrictes, ni tan sols el canvi a l’horitzó truncat de la ciutat. Tot això, al capdavall, serien, són […]
El que passa compta
Operació eixida
Per mi, ho torne a dir, es poden quedar sempre en funció de vacances i deixar-nos tranquils amb les nostres Operació Eixida/Operació Entrada
Darrers dies de juliol i subsegüent i habitual Operació Eixida de les ciutats. Sense tants escarafalls de trànsit i televisió també hi té lloc, en paral·lel, l’Operació Retorn, parent pobra, una mica trista i depressiva, sense encant, de l’anterior. Com en una de les cançons de l’emblemàtic ambaixador de Carpetovetònia Julio Iglesias, molt amic de […]
El que passa compta
Pluja i onades
En la nostra infantesa aquests dies de tempesta eren prodigiosos. El mateix que entaforava els grans a casa en interminables jocs de taula i baralla, empenyia els xiquets a xipollejar en els bassals
La terra estava seca, completament extenuada després de mesos i mesos sense pluges. Despús-ahir, però, va ploure en unes hores més que en tot el que portem d’any, tal volta més. L’aire i la platja han quedat nets com una patena, amb eixa suau transparència característica de finals d’estiu i principis de tardor però en […]
El que passa compta
Els bells camins
I la mort no serà només deixar d'escriure, sinó no escoltar el món, no voler ja comprendre'l, tancar-se en banda de silencis, no poder trobar res de nou en els vells camins.
Conèixer algú o alguna cosa és no acabar de conèixer mai. Hi ha un coneixement que és amuntegament més o menys passiu de temps, engendrat per la força del costum, i un altre de vinculat amb la qualitat de la mirada, suscitat per la persistència de les preguntes i la intensitat del desig de saber. […]
El que passa compta
El món no avança, gira
Veig el blat més tendre que madur, / veig qui mana segur. / El món no avança: gira
És probablement el que hauria dit l’Ovidi si hagués viscut les eleccions del passat diumenge. De fet ja ho va deixar escrit i cantat, en 1979, en «Bon vent i barca nova!» –i els versos no poden ser més eloqüents també a la llum de les actuals circumstàncies: «Veig el blat més tendre que madur, […]