El que passa compta
Déjà vu
Diuen que des de 1977 no hi havia hagut lluna plena la nit de nadal.
Diuen que des de 1977 no hi havia hagut lluna plena la nit de nadal, fenomen que es repetirà d’ací a dinou anys, i no em pregunten per què. Tampoc és freqüent que les temperatures d’aquests dies siguen tan altes que pugues seure a la terrassa d’un bar com si estiguesses en abril. Malgrat aquestes […]
El que passa compta
Confessions d’un votant
Però vote sempre i sempre hi perd o sempre hi guanye, qui sap
Si no em fallen els càlculs, les de demà seran les eleccions que fan quaranta-una en el meu còmput personal, d’ençà que em van permetre votar l’any 1977. No sé a hores d’ara si posar-les en l’haver o en el deure del meu compte, que això va a dies per a qui no ha apostat […]
El que passa compta
Què fer?
Que tot era, en efecte, lligat i ben lligat, ho vam poder veure amb el reciclatge inodor del franquisme, o en l'entrada de calbot a l'OTAN
Potser devem al llarg i tortuós govern d’Aznar haver caigut per fi en el compte del frau en què anava consistint la democràcia espanyola. Les sospites mai esvaïdes que la transició havia estat al capdavall un fracàs en tot regla (constitucional i no) i que aquell vestit prêr à porter ja presentava descosits impresentables van […]
El que passa compta
L’àguila negra
La cançó és el transsumpte poètic i melodiós d'una relació incestuosa forçada pel pare de l'artista
Fa un dia més aviat fresquet i lluminós, d’autèntica primavera d’hivern, en què podria ser que res no fos mesquí. Després del treball s’ha amanit un dinar frugal i saborós, amb pasta a la salsa de mostassa i salmó fumat, recepta que acaba d’improvisar i que paladeja amb un vistiplau discret, nous i una poma, […]
El que passa compta
Dietaris
Llegir dietaris és mirar pel forat d'un pany que l'autor ha deixat obert a dretcient
Ahir vaig assistir a la presentació del dietari d’un amic escriptor publicat a la col·leció d’assaig de la Universitat de València. Prova que el gènere ja compta entre nosaltres amb un públic poc o molt nombrós, fidel i consolidat, i també de la brillant trajectòria literària de l’autor, és que la sala era plena de […]
El que passa compta
Estat de xoc
No hi ha prou ulls per a tants desastres ni centres per a tantes perifèries
Avui fa una setmana dels brutals atemptats de París. Com les rèpliques d’un terratrèmol, les pantalles en retransmeten fins a l’extenuació imatges que van ampliant el cercle sinistre del que, per dir-ne alguna cosa, qualifiquem d’absurd, dantesc o amb qualsevol altra fórmula d’urgència incapaç d’estalviar-nos el malson i molt menys d’explicar-lo. El forat negre que […]
El que passa compta
La fera al Palau
Manel Rodriguez-Castelló ens ofereix aquesta setmana el seu text de presentació en l'homenatge a Ovidi que esta fent-se al Palau de la Música de València
«Ja sabeu com va anar la cosa. Corria l’any 68 del segle XX. Allà al meu poble Alcoi… Jo era un xicot més aviat tímid que de tant en tant es desbordava d’energia i parlava pels descosits. I feia teatre mentre em guanyava la vida amb treballs esporàdics i, tot s’ha de dir, divertits, perquè […]
El que passa compta
El son i la barba
L'amiga amb què he compartit vint-i-cinc anys de penes i alegries, d'aules i corredors, de moltes il•lusions i també de no poques derrotes, se m'ha jubilat fa dos dies
L’aforisme de Joan Fuster, allunyat tant com l’autor mateix de qualsevol temptació metafísica, és ben conegut: «Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps». El que passa al marge de la nostra voluntat, tant si en som conscients com si no, és el temps, que va a la d’ell, diríem. I nosaltres només […]
El que passa compta
El bròquil
I així continua el dèficit de bròquil dialogat, de manera que Rajoy, especialista en les tàctiques de l'estruç, ha cridat a capítol els partits espanyols, els qui pensen més o menys com ell en assumptes d'unitat pàtria
Quan diuen «S’ha acabat el bròquil» és que donen per finalitzada la conversa. A Catalunya s’ha acabat el bròquil, tot i que malament pot acabar allò no començat. Es tracta, de fet, d’un altre bròquil: el dels eufemismes, el de l’anar tirant sense pena ni glòria, el de més val quedar-nos com estem perquè podríem […]
El que passa compta
Corrupció
...ja que tots furten i que és inevitable, que ho facen els meus i que me'n caiguen unes molles
Amb el primers embats de la (darrera per ara) crisi, que va entrar com un elefant en una gerreria, vam caure en el compte que la democràcia espanyola, fins aleshores embolicada en paper de seda, albergava en el subsòl un immens clavegueram on les rates de la corrupció ho envaïen tot. Del borbó que llavors […]
El que passa compta
Passats de rosca
Hi ha genteta que il·legalitzaria la llibertat, la paraula i l'aire si pogués –i de precedents sinistres i propers dissortadament no en falten
Els hereus directes del franquisme, aquella taca inesborrada de sang, diuen que tenen les mans netes (Manos Limpias) i ara demanen la il·legalització de la CUP. El món al revés fent bona aquella dita, en solemne castellà, que tant agradava a ma mare, «Dime de qué presumes y te diré de qué careces», infal·lible per […]
El que passa compta
La Processó
Hi ha coses del passat que fins i tot en un paisatge nou com el que va dibuixant-se ara voldran colar-se per la porta falsa i sense pagar entrada
Felip VI va arribar a València per a vés a saber quina contesa més o menys protocolària i heus ací que un grup d’intrèpids dolçainers el rep amb la popular melodia El pas dels maulets, sí, aquella composició d’Al Tall que parla, precisament, de tallar la cua al seu avantpassat borbó. «Una d’espardenyes, una!», em […]