El que passa compta
Ara nosaltres?
Sentir dir a Ximo Puig que els valencians estàvem exhausts d'ofrenar tantes glòries a Espanya, va significar un gir copernicà en la manera de veure'ns i expressar-se
Potser es tractava d’un instant d’indignació transitòria o de l’aplicació política d’una de les dites més solvents del refranyer popular, aquella que afirma que qui no plora no mama. Però sentir dir a Ximo Puig, ja com a president valencià, que els valencians estàvem exhausts d’ofrenar tantes glòries a Espanya, va significar un gir copernicà […]
El que passa compta
La vigília de Cañizares
Cañizares torna a desenterrar la destral de guerra de la croada nacionalcatòlica passant-se per on tots sabem el dret dels ciutadans
Vespres del 27S el cardenal i arquebisbe Antonio Cañizares convoca una vigília a la Seu de València per resar per la unitat d’Espanya. Aquesta setmana els capellans de l’arxidiòcesi organitzaran jornades d’oracions en totes les parròquies i comunitats, col·legis diocesans, escoles catòliques i universitats de l’Església i, almenys durant un mes, s’introduiran precs especials a […]
El que passa compta
Cotos privats
Com que hi ha coses que no es poden discutir i s'han d'acceptar com un destí o una condemna (certes identitats, per exemple), no intentaré seduir-te sinó espantar-te.
Passege per la versió digital d’El País d’ahir divendres: dels vint-i-tres articles de la secció d’opinió que s’hi mostren, catorze són dedicats a la «qüestió catalana», i tots sense excepció contra la independència. A una setmana del 27S, com a la guerra, el Goliat mediàtic espanyol, inclosos diaris progres d’altres temps, i el setè de […]
El que passa compta
Meridianament clar
La distància entre el que vivim i veiem i les reaccions dels responsables polítics espanyols, ens fa albergar la sospita de si no devem en bona part a aquesta incapacitat per llegir la realitat, la nostra pervivència com a poble
No sé què més pot inventar el poble de Catalunya perquè l’Estat al qual encara pertany se’l prenga amb el respecte i la seriositat deguts. Sospite, però, que les espectaculars manifestacions cíviques a què assistim cada 11 de setembre des de fa quatre anys ja no tenen per objectiu tant fer-se escoltar per qui ha […]
El que passa compta
Europa, Europa
El tren fou símbol de progrés i llibertat però també pot convertir-se en una màquina infernal aturada en qualsevol estació
Aquests darrers dies els trens europeus tornen a pintar-se amb els colors sinistres que tenien en temps de les deportacions en massa als camps d’extermini nazis o als extrems gèlids de la Sibèria soviètica en l’època de Stalin. El tren fou símbol de progrés i llibertat des dels seus començos i alimenta molts versos de […]
El que passa compta
Desmuntatge
l'escenari, alliberat de l'excés de sol, la futilitat de certes passions forçades i l'algaravia, es tenyirà de la suau malenconia que inunda les novel•les de Cesare Pavese
L’agost ja fa els darrers parpellejos. D’ací a pocs dies començarà el gran desmutatge. Centenars de milers de cases i apartaments de la costa aniran buidant-se i quedaran tancats amb els seus silencis invisibles i els seus gemecs misteriosos. Al bullici que inundava les platges seguirà un paisatge obert i respirable que ja només habitaran […]
El que passa compta
Arantza
Malgrat la seua esquerpa orografia Euskal Herria és un mocador i es deixa apamar en petites escapades: paisatge i paisanatge amanyosos, ideals per a viatgers curiosos.
Molt abans de la moda de l’exotisme antroponímic Arantza (escrit a la manera prenormativa del basc Arantxa) ja era nom més o menys conegut entre nosaltres. Després vindrien els Gorka, els Aitors o els Ibai, o els Itziar o Ainhoa per a dona, també d’origen toponímic i eusquèric, no sé si per l’experiència viatgera dels […]
El que passa compta
Llum, lluerna, estel
L'exemple (el mal exemple) de la capital valenciana, la de contaminació lumínica més alta d'Europa, es va escampar com una taca d'oli també per aquests verals
Una de les conseqüències més visibles de la urbanització salvatge de la costa, i que afecta especialment aquest racó de la Marina Alta (que els antics pobladors sempre en vam dir l’Almadrava, més tard redescobert com l’Estanyó i ara anomenat, si hem de creure els indicadors instal•lats per l’Ajuntament de Dénia, Platja dels Molins) és […]
El que passa compta
Ambaixada
Havia nascut el gènere híbrid de les ambaixades, amb un peu en el 'Llibre dels feits' i un altre que beu la saba més rància del nacionalcatolicisme espanyol
Les valls altes de la Marina, juntament amb altres reductes de la serra d’Espadà castellonenca, van ser la darrera pàtria valenciana dels moriscos abans de la seua expulsió en 1609 per obra i gràcia de Felip II. Una d’aquestes valls, la de Gallinera, ha estat i és la principal via de comunicació entre Alcoi i […]
El que passa compta
Caminar
No es tracta de caminar per arribar a un lloc sinó caminar terapèuticament comptant els quilòmetres i calculant les calories consumides i les miquiues de colesterol eliminades.
Estic gairebé segur que la majoria de metges prescriuen als seus disciplinats i crèduls (quin remei!) pacients caminar, tant si es tracta d’equilibrar certs humors vitals, combatre l’artrosi, lluitar contra unes varices o dissipar els fums de la malenconia. Ben fet, sens dubte, ja que es tracta d’una teràpia barata, saludable (valga la redundància) i, […]
El que passa compta
El cosí
La xarxa tènue d'una memòria que si no es cultiva es desfà com les teranyines velles amb el primer colp de vent
Se’n diu cosí germà perquè d’alguna manera s’ha de dir, per molt que, com tot sovint passa, les paraules a penes delimiten un sentit notarial relatiu a pertinences, parentius, identitats, ple d’inexactituds, de certes coses. Bé, era fill d’una germana del pare, cosí germà en rigor, ni germà ni simplement cosí, tal volta perquè pels […]
El que passa compta
L’arbre i la mar
L'aparentment capriciosa forma de cada exemplar, amb els troncs nus i retorçuts com cossos humans en delicada dansa, li semblava el més aproximat a la diversitat de l'ànima humana
Molt abans que arribés al seu coneixement, a través dels llibres, que aquell arbre era el que millor sintetitzava el món mediterrani i que era considerat sagrat per les diverses cultures que s’hi entrellaçaven; molt abans de saber-lo símbol de Zeus i adorn dels suplicants que s’hi adreçaven, d’imaginar-ne una branqueta en el bec del […]