El que passa compta
Saial de Final d’any
Damunt la corda fluixa del temps la pèrtiga del funambulista té el pes de l'oblit en una punta i en l'altra el de la memòria
Potser és inevitable, quan s’acaba l’any i mamprén la darrera columna de la temporada, la sensació que està a punt de repetir-se una vegada més. Quants escrits del temps, peribles i volàtils, no ha confegit ja a aquestes alçades de la mateixa pel·lícula?
El que passa compta
Saials. El que hi ha (i el que també)
I Arrimadas venent el fum de la seua querella sobre fets encara no esdevinguts.
Comença a ser molt avorrit quan algú acaba una més o menys reflexió amb el refregit «Això és el que hi ha» per remarcar una impossibilitat, per resignar-se a un determinada situació. Per molt precisa que siga l’anàlisi (i no sol ser el cas més freqüent) que ha precedit el pretensiós colofó, per molt afinada […]
El que passa compta
Pedro i el llop i el Comte-duc d’Olivares
Amb una mà la peregrina oferta, amb l'altra l'enduriment del teu discurs amb l'excusa que has vist el llop en forma de PP-C's-Vox
Deu ser que com que els catalans són més demòcrates i saberuts que ningú diu Pedro Sánchez que acceptarà tot allò que vinga avalat per un 75% dels ciutadans de Catalunya. No el vulgar 51% propi de democràcies normals i corrents, no, el 75%. I per què no el 80, el 90 o, ja posats, […]
El que passa compta
Saials. L’ou, la serp i la vaga de fam
Faríem bé de revisitar en aquests temps convulsos Brecht (Terror i misèria del III Reicht, 1938) o Bergman (L'ou de la serp, 1977)
Diuen que l’independentisme català va despertar la fera feixista. És un argument tan fals com perillós. Fins Pablo Iglesias i companyia van flirtejar en algun moment amb una idea que desafia tota evidència i que té com a propòsit no tant impedir el reviscolament de la ultradreta com frenar la revolta democràtica de Catalunya.
El que passa compta
Saials. Mariners de Santa Pola
Enmig la mar de deshumanització que banya els paradisos cobejats de l’illa europea, el petit vaixell de Santa Pola Nuestra Señora de Loreto ha salvat d’una mort segura dotze fugitius de la misèria de Senegal, Mali i Líbia i els ha acollits en la seua closca de nou a 150 milles de Malta i 100 […]
El que passa compta
Saials. El ministre borrell i el gargall
No heu d'escopir mai, ens deien de xicotets, perquè això ho van fer els jueus a Nostresenyorjesucrist camí del Calvari, un sacrilegi
Ha continuat plovent amb intensitat tota la setmana. Però ha estat al Congrés dels Diputats espanyol, una pluja de gargalls sobre el ministre Borrell que només ha sentit ell. O imaginat a força de desitjat. O impunement inventat. Ni tan sols els més propers en aquells moments al diplodocus polític, que ara comanda afers exteriors […]
El que passa compta
Saials. Pintura, aigua i la rosa dels vents
Si la força imparable de l'aigua no fes estralls, si només depurés la contaminació de l'aire, si només abaixés tant de fum improductiu, tanta garlanda falsa, tanta grollera infatuació!
Els joves d’Arran van empastifar amb pintura groga fa un parell de dies el portal de la casa on viu el jutge Llarena a Sant Cugat del Vallès. L’acció ha estat àmpliament (i justament) criticada des dels sectors majoritaris de l’independentisme mateix. És una llàstima embrutar un color que significa llibertat amb tintura de ràbia […]
El que passa compta
Saials. A contrapeu
Es proclamarà la república i encara estarem negociant la reforma de l'estatut.
Suposem que l’exercici del poder, encara que siga el molt humil d’administrar una autonomia de segona divisió, i més en el cas de partits neòfits, és una cura d’humilitat. En el millor dels casos. Una cura d’humilitat, de realisme en diuen alguns. / Però això depén en bona mesura de les perspectives inicials, dels propòsits.
El que passa compta
Saials. Lledoners
Els van enterrar amb fúria d'oblit, nocturnitat i traïdoria, però no sabien que ells eren llavor
Cada dia s’enfronten en el camp de batalla llibertat i opressió, horitzó i filferrada, presos i carcellers, llum i tenebra, urnes i porres, democràcia i dictadura amb armes desiguals. L’encarregat de pesar la veritat i la mentida fa trampes amb la balança. / La Fiscalia demana penes de 25 anys per a Junqueras i entre […]
El que passa compta
Saials. L’interès i la necessitat
...podrien desaparèixer els llocs de treball que proporcionen les fàbriques d'armes. Ens hauria agradat sentir el mateix quan els successius reajustaments industrials...
El brutal esquarterament del periodista Jamal Khashoggi al Consolat saudí d’Istanbul, segons tots els indicis a mans de personal a sou del règim teocràtic de Riad, ha tornat a posar en el punt de mira els negocis que molts països decents mantenen amb una de les dictadures més sagnants del planeta. / Amb l’abstenció dels […]
El que passa compta
Saials. Poesia, música, fageda
El conegut poema de Joan Maragall "La fageda d'en Jordà" inscrit en una làpida i un monòlit dedicat al poeta presideixen l'inici d'un dels itineraris per aquests antics volcans
Feia temps que els viatgers no es deixaven caure per aquestes comarques de la Catalunya Vella. Aprofitant la participació en el XVIII Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat del Vallès a què ella havia estat convidada, mamprenen el breu viatge cap al nord. / La pluja, torrencial en molts moments, els acompanya durant bona […]
El que passa compta
Saials. El Rei reprovat
L'endemà del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, Felip VI va eixir a la televisió amb cara de prunes agres per beneir la violència exercida per les denominades forces de seguretat contra els ciutadans de Catalunya que defensaven les urnes.
Si les monarquies, fins les més respectades, glamuroses, neutrals i sotmeses a un control democràtic més rigorós (pense en Gran Bretanya, Holanda o els regnes escandinaus) són avui pura arqueologia, què direm d’una monarquia que és continuació natural del règim franquista, que s’ha demostrat corrupta fins a les celles, amb tendència a immiscir-se en els […]