El que passa compta
La postveritat colpista
Goebbels, ministre nazi de propaganda, ja sabia que una mentida repetida mil voltes es converteix en veritat
No sé per què es diu «postveritat» a la simple mentida. Deu ser que des que van posar en circulació allò de la postmodernitat i van decretar el final de la història es miren el buit que hi han deixat la veritat, la modernitat o la història i volen omplir-lo. Es tracta sens dubte d’una […]
El que passa compta
L’Espanya dels màsters
No calia descobrir el frau dels títols per adonar-se que molts dels tristos protagonistes de la pel·lícula política espanyola eren inútils ignorants.
Passa sovint que algun escàndol més o menys anodí ve a col·locar-se oportunament en l’horitzó mediàtic per eclipsar totalment o parcial algun sol de la realitat que no agrada als productors de notícies. Així l’endemà d’una nova diada de l’11 de setembre espectacularment multitudinària, que gran part de la premsa (vejats miracle! s’exclamaria Anselm Turmeda) […]
El que passa compta
Ara farà un any
En qualsevol cas ara fa un any de les sessions que van tenir lloc al Parlament de Catalunya i que van acabar d'obrir la caixa de Pandora de tot el que es va esdevenir després
El final de la temporada estival i començament de curs convida, més encara que el trànsit d’any, a omplir l’agenda de propòsits i futur però també a mirar enrere per veure tot el que s’ha escolat en els darrers dotze mesos. De vegades sembla que tot se n’haja anat en un bufit i d’altres que […]
El que passa compta
Saials. Shopenhauer a la platja
Impagables, especialment, les reflexions sobre l'art i la música i les religions de l'ateu Shopenhauer, un filòsof que caldrà tenir sempre a mà, com certs analgèsics
La platja a l’estiu, amb la irrupció massiva de turistes i estiuejants, és l’escenari on millor s’escenifica el drama del desfici humà. Què fer, sense objectius, treballs ni reptes peremptoris, sinó abandonar-se en braços del tedi i l’avorriment mal dissimulats amb mil maniobres estúpides. / Agafe de la lleixa una vella edició d’Arthur Shopenhauer que […]
El que passa compta
Saial sobre una mort petita
Si la mort ve a buscar-me | té permís per entrar a casa, | però que sàpiga des d'ara | que mai no podré estimar-la
En els ulls de vostè, aquell admirable blau que sempre ha encisat la seua filla, es dibuixà l’estupor davant la mort que vindria a endur-se’l al cap de sis dies. Quan vam acomiadar-vos aquell dimecres, vostè en el seu silenci, jo en paraules d’esperança mal improvisades, em pensava que en el seu atzur esvaït es […]
El que passa compta
Saials. Negació de l’evidència
Don Quixot, empès per la seua bogeria, també negava l'evidència dels molins de vent i els ramats d'ovelles.
Deu ser molt dur creure’t que vius en una democràcia plena i sentir parlar cada dia de presos polítics. La incompatibilitat entre ambdues coses és evident: en una democràcia no pot haver-hi presos polítics. Com que negar la primera va en contra dels principis de la fe, sustentada en imponderables de tota mena, ix més […]
El que passa compta
Saial de les balances
La vara de manar és impertorbable, la vara de mesurar s'escurça o allarga segons els casos i sense que a jutges i responsables polítics els caiga la cara de vergonya
Ovidi Montllor va gravar la «Cançó de les balances», de Josep Maria Carandell, en 1968. Oportuníssima en el seu temps i més en aquell any de revoltes i esperances, no sembla que la composició, que és un exemple d’ambient i tema medieval amb final obert, haja perdut ni un gram de vigència cinquanta anys més […]
El que passa compta
Apunt
Si de la comparació amb el precedent era fàcil eixir-ne airós, com així ha sigut, el contrast amb l'altre model veí, el de TV3, produeix de moment més ombres que llums
Em reconec un inútil per a la pràctica de l’autobombo i el panxacontentisme, almenys els que s’exerceixen en comandita (‘societat mercantil o industrial en la qual un o més associats són responsables i solidaris i els altres són simples aportadors de fons’) i en la plaça pública, que de les vanitats personals cadascú és responsable […]
El que passa compta
Saials. Els pragmàtics
...el president Puig ha demostrat ser un espècimen ben dotat per sobreviure. Una mena de paquiderm de la política, lent, segur i calculador.
Si tot polític és pragmàtic per definició, no hi ha dubte que el president Puig ha demostrat ser-ho en un alt grau, la qual cosa l’ha convertit en un espècimen ben dotat per sobreviure en l’irregular hàbitat valencià. Una mena de paquiderm de la política, lent, segur i calculador. / Solem identificar els termes pràctic […]
El que passa compta
Saials. Aire
Al final M. Rajoy ho ha aconseguit: és el primer president espanyol que ha d'abandonar el càrrec després d'una moció de censura.
Al final M. Rajoy ho ha aconseguit: és el primer president espanyol que ha d’abandonar el càrrec després d’una moció de censura. Quedarà per a la història aquest rècord del lector de Marca més famós. El periòdic esportiu li deu una subscripció vitalícia pels serveis prestats. / El que té de bo ser perdedor, després […]
El que passa compta
Saials. Albardans
Albert Rivera, accelerat i bavejant com mai, presa d'aquella ànsia de qui es veu el pastís del poder a tocar, proposant de perpetuar l'estat d'excepció del 155 pels segles dels segles
Rellig el poema de Salvador Espriu «Assentiré de grat» del Llibre de Sinera (1963) en una versió cantada que en va fer Mikel Laboa i que gravà en 1994: «Voltats de por, enmig del glaç | de burles i rialles d’albardans, | hem dit els mots que són la sang | d’aquest vell poble que […]
El que passa compta
Saials. Enemics de l’escola
En una societat democràtica, on l'educació fos un valor compartit i sostret a la guerra d'interessos partidistes, l'enèsim insult a la raó del PP hauria provocat una allau de dimissions
L’obsessió del PP (i ara també de C’s) contra l’escola pública és malaltissa. No és casual que on aquesta obsessió es manifesta de manera més pertinaç i virulenta (metzinosa) siga al País Valencià i a Catalunya (i a les Balears en l’època de Bauzá). / El cinisme en estat pur és quan algú acusa algú […]