El que passa compta
Saials. Escac al rei
Al que diuen que és el rei espanyol més preparat de la història (cosa que vista la història tampoc no és tan gran mèrit) no l'han preparat per llegir la realitat
Com esperava el rei que el rebessen a Catalunya després del discurs que emparava la batussa de l’1 d’octubre i el colp d’estat del 155? Amb bombo i platerets, banda municipal i marxa reial cantada amb la ridícula lletra de Marta Sánchez per les veus de l’Orfeó Català? / Al que diuen que és el […]
El que passa compta
Bellreguard com a símptoma
Ací al País Valencià som gossos vells i ens hem hagut de llepar moltes ferides i espolsar-nos moltes puces
Aquest reset (passeu-me per una vegada el barbarisme) centralista, de filiació franquista, cada dia actua més a cara descoberta i més sense complexos. Posats a fer el bèstia, es deuen dir, fem-lo sense mitges tintes ni manies. Tant com els agradava omplir-se la boca amb la conllevancia, el respecte a les cultures minoritàries, fer parlar […]
El que passa compta
La normalitat
Tenim el cor com una pedra i ja no ens escandalitza res
Es preguntava SSSS (Soraya Sáenz de Santamaría, àlias el Sacre, vipera latastei) fa uns dies si tan difícil era ‘sacrificar un català’ [sic] referint-se a Carles Puigdemont. Sacrificar-lo, s’entén, en l’altar de la pàtria sagrada, indissolublement unida a carxots i malgrat això (o justament per això) impossible. Van destituir un govern legítim, la meitat dels […]
El que passa compta
Saials. Manel Marí, L’esperit de la poesia
Ni, coneixedor del dolor i la feblesa humana, cap home o dona no li és aliè, ni superior ni situat per davall del muscle: «sóc la veu i la cendra»
El temps, els anys viscuts, l’experiència acumulada no garanteixen la maduració del poeta. Hi ha un tipus de gran poesia que no necessita envellir en barril per produir un vi extraordinari, resultat de l’estranya confluència de condicions i qualitats irrepetibles. Manel Marí, que la Vella Dama s’ha endut als 42 anys, pertanyia a aquesta nissaga […]
El que passa compta
Saials. Faules hispàniques
la gallina Soraya-Turureta va escatainar tant com va saber, alçant els índexs amenaçadors, amb ulleres que amb prou feines dissimulaven la falta de confiança en les pròpies paraules
En els seus deliris de grandesa, que en el fons són la màscara de la impotència, la incompetència i la malvestat, els amos del corral hispànic estan a punt de matar les gallines dels ous d’or del poder judicial. Fins ara els han anat ponent uns ous grans i brillants capaços d’amagar les pròpies misèries […]
El que passa compta
La barra de Zoido
Els diners i els collons per a les ocasions, sostraient-los si cal (que cal) de vulgars i molestes necessitats socials
Per fi va comparèixer el ministre Zoido al Senat per explicar l’operació Copèrnic, el desplegament d’entre 6.000 i 10.000 efectius de Policia i Guàrdia Civil abans i durant l’1 d’octubre i fins fa quatre dies. Ara ja sabem que l’estat hi va despendre 87 milions d’euros, als quals s’haurien d’afegir els altres 63,4 amb què […]
Punto de vista
Vicent Micó en la memòria sempre
Vicent Micó i Garcia, el nostre pare Vicent, ens va deixar ahir. Aquest capellà, nascut a l’Olleria en 1928, fou molt popular a Alcoi d’ençà que es va fer càrrec de la parròquia de Santa Rosa a finals dels anys 60. El seu compromís amb el poble valencià, les lluites per la democràcia, els drets […]
El que passa compta
Saials per al Cap d’Any
Quan una política no té més faena que acusar de racisme els patges (i patgesses, com n'hauríem ja de dir) de la festa de Reis alcoiana i ningú no la cessa és que aquesta democràcia està malalta
S’acosta el Cap d’Any, torquem la pols, parem la millor taula, celebrem el trànsit al nou any, el salt del set al vuit, com en el joc de l’enxanc o sambori. A peu coix, espentant la pedra, dempeus. Pensem en allò que deixem i en allò que ens espera. Per continuar dempeus, en els rituals […]
El que passa compta
No volies caldo?
Que C's haja estat el partit més votat serveix a penes per consolidar l'estil mestretites d'Arrimadas i fer denteta per a un futur hegemònic que substituesca un PP més socarrat que una metralleta d'Alcapone
No hi ha hagut ni una sola enquesta de la tendenciosa i submisa premsa espanyola que s’acostés ni remotament al veredicte de les urnes d’aquesta jornada històrica de 21D. Però la realitat és tossuda i l’independentisme revalida la majoria absoluta en escons i fins supera el llindar dels dos milions obtinguts sota la pluja de […]
El que passa compta
Saials. Desperta, Europa
Si tant s'estimen els vots, com és que no han permès mai un referèndum pactat
Batre els propis rècords, com si això fos tan fàcil, ja forma part de la rutina de l’independentisme català. Marca de la casa, estil Kilian Jornet o el Barça de la darrera dècada, per tirar mà del consabut exemple esportiu. La normal anormalitat, però, no pot restar ni un gram de valor al mèrit acumulat […]
El que passa compta
Saials. Apunts d’hospital
La força de la raó encara és força, però dubte que la raó de la força haja sigut mai raó, ni tan sols raonable
La solidaritat interna és prèvia a tota altra. Molts no ho volen entendre. Potser perquè els és més fàcil de justificar la pròpia raó de ser a milers de quilòmetres de distància. Però pots veure el bosc si no distingeixes l’arbre que tens al costat? Se’n pot dir nacionalisme –en el bon sentit del mot– […]
El que passa compta
Don Òptim i Don Pèssim
¿S'ajusta a la realitat la creença esbombada aquests dies des de la premsa del 155 (per entendre'ns) que al procés català ja se li pot cantar el gori-gori?
Ja em perdonaran la còmica (de còmic o tebeo) simplificació, però aquests dos personatges representaven molt bé les dues tendències de l’ànima humana. No eren, certament, els meus herois preferits d’infantesa, però com que cada un d’ells era ridícul a la seua manera, a mi em feien gràcia. Ni tan sols podem dir que la […]