El que passa compta
Saials. Apunts d’hospital
La força de la raó encara és força, però dubte que la raó de la força haja sigut mai raó, ni tan sols raonable
La solidaritat interna és prèvia a tota altra. Molts no ho volen entendre. Potser perquè els és més fàcil de justificar la pròpia raó de ser a milers de quilòmetres de distància. Però pots veure el bosc si no distingeixes l’arbre que tens al costat? Se’n pot dir nacionalisme –en el bon sentit del mot– […]
El que passa compta
Don Òptim i Don Pèssim
¿S'ajusta a la realitat la creença esbombada aquests dies des de la premsa del 155 (per entendre'ns) que al procés català ja se li pot cantar el gori-gori?
Ja em perdonaran la còmica (de còmic o tebeo) simplificació, però aquests dos personatges representaven molt bé les dues tendències de l’ànima humana. No eren, certament, els meus herois preferits d’infantesa, però com que cada un d’ells era ridícul a la seua manera, a mi em feien gràcia. Ni tan sols podem dir que la […]
El que passa compta
Carta a Carme Forcadell
Saps que el poder es deu al poble, que el càrrec passa, que el que roman i es transmet és l'enteresa, la nuditat de la persona honesta
Estimada Carme, a l’hora que comence aquesta carta, gairebé les onze del matí, encara no hi ha notícies del teu alliberament, que han dit que es faria efectiu un colp dipositada la fiança de 150.000 euros. Haver seguit la teua lluita i escoltat les teues paraules tots aquests anys em dona dret a tutejar-te, no […]
El que passa compta
No passaran
De què servia, doncs, el pseudodebat polític si hi havia bones idees que no es podrien realitzar mai
Mentre va funcionar sense interrupció el cercle viciós de la pseudodemocràcia espanyola, tot estava en ordre. A la manera ovidiana, premonitòria: «El poble està calmat, no s’ha posat nerviós». Vivíem en un estat on es podia defensar qualsevol idea de manera pacífica. Però la política es va convertir en el territori del bla-bla-bla, el cercle […]
El que passa compta
Si no ara, quan?
A banda obvis lligams de cultura, història i llengua amb Catalunya, no és aquest veí la principal destinació dels productes valencians?
En aquests precisos moments en què comence a escriure la columna d’avui, les 11.50 del divendres 27 d’octubre de 2017, el Parlament de Catalunya es disposa a proclamar la República Catalana. Les imatges de TV3 ens mostren els carrers propers al Parc de la Ciutadella de Barcelona ja plens a vessar a aquestes hores, responent […]
El que passa compta
Acabarem com Camot
La revolució catalana ha posat al descobert les vergonyes mal dissimulades de l'estat espanyol, tot allò que durant quaranta anys va quedar mig velat per l’escaiola de paraules com democràcia, benestar, monarquia
Ja saben, com el roder xativí Francesc Navarro (1780-1826), molt malament. La revolució catalana ha posat al descobert les vergonyes mal dissimulades de l’estat espanyol, tot allò que durant quaranta anys va quedar mig velat per l’escaiola de paraules com democràcia, benestar, monarquia parlamentària, constitució i d’altres que han anat caient sense remei i que […]
El que passa compta
Solidaritat contra el feixisme
Mentre la imminent proclamació de la República Catalana apunta al futur, el mapa ibèric es pinta amb els colors més negres d'un passat sempre present
Un modoset «Sí al valencià», més propi de trobades escolars o de campanya de promoció lingüística, presidia enguany la manifestació vespertina de la Diada del 9 d’Octubre a la capital valenciana. No cal dir que, ateses les circumstàncies de reviscolament de la bèstia feixista per l’actitud dels partits dinàstics (en encertada denominació de Ramón Cotarelo) […]
El que passa compta
Estocada a la democràcia
Han tret el seu rei a fer el paper de titella dels bastons en un guinyol infame, a beneir la violència contra la part dels súbdits que ha gosat rebel·lar-se contra el destí de bou de lídia i pallasso de les bescollades
Quan votar és considerat un crim execrable i els ciutadans, en exercici dels seus drets i de forma escrupolosament civilitzada, són tractats pitjor que delinqüents i terroristes, és que la democràcia s’ha volatilitzat. L’han llançada per la finestra, avui a compte del procés d’independència de Catalunya, però ahir quan es dedicaven a saquejar impunement els […]
El que passa compta
Gràcies, Catalunya
Gràcies per haver fet caure el teló arnat de la transició i la mascareta de la demofòbia dels poderosos
Demà és el gran dia de la teua llibertat, el del referèndum que les forces reaccionàries tracten d’impedir per tots els mitjans. Gràcies per haver omplert el calendari de grans dies d’esperança i llibertat des d’aquell 13 de setembre de 2009 del referèndum d’Arenys de Munt i aquell 10 de juliol de 2010 en què […]
El que passa compta
Els intel·lectuals, el pessebre i el colp d’estat
Quin paper tan galdós el vostre d'ara!
Feia mesos, anys que us trobàvem a faltar. Ens preguntàvem què devien pensar els intel·lectuals d’esquerra d’Espanya sobre la revolta democràtica de Catalunya i el seu procés d’independència. Trobàvem a faltar la vostra comprensió i la vostra solidaritat. Davant el vostre clamorós silenci sobre aquests fets i sobre tot el que el va precedir, vam […]
El que passa compta
Catalunya ens interpel•la a tots
Amb l'excusa de la il·legalitat prefabricada a mida i la mirada posada a apuntalar el règim en descomposició la repressió ja s'ha fet extensiva a altres territoris de l'estat
Des del tancament d’Egunkaria, la il·legalització de Batasuna i l’empresonament d’Arnaldo Otegi i els seus companys, no s’havia produït a Espanya una conculcació de drets individuals i col·lectius tan descarada i massiva com la que estem vivint aquests dies. Aquells abusos a Euskal Herria es produïen, però, amb l’excusa i sota el paraigua de l’existència […]
El que passa compta
David contra Goliat
Al gegant li serà difícil explicar que la llei i la democràcia es defensen precisament així, perseguint urnes i inhabilitant.
En l’anunciat xoc entre la voluntat majoritària dels catalans de votar per poder decidir el seu futur polític i la del nacionalisme espanyol representat pel PP, PSOE i C’s d’impedir-ho amb totes les armes a l’abast, que no són poques (des del control partidari de la maquinària de l’Estat fins a la domesticació indissimulada dels […]
