Cultura
El túnel del temps
Si vas fer un esglai cada volta que caía la menuda de la Casa de la Pradera, si vas patir pel colesterol (abans que s’inventara el colesterol) de Hoss Cartwright, si enyores un iPhone amb la forma de la sabata de Maxwell Smart o si vas descobrir la sexualitat amb als atrevits vestits d’UFO ‘VELLES SÈRIES DE TELEVISIÓ QUE NO T’HAURIES DE PERDRE’ és la teua secció.
Molt abans de Stargate, Stargate SG-1, Stargate Atlantis i Stargate Universe va haver una porta a una altra dimensió anomenada El túnel del temps que, com el seu nom indica, era un túnel com els de la via verda però amb una espiral blanca i negra que pegava voltes al fons i que funcionava com una màquina del temps, només […]
La memoria
De l’Orient Express a La Panderola
Un recorregut exprés per alguns noms i malnoms de trens d’arreu del món
Potser tot va començar amb un intent d’humanització de la màquina, amb la voluntat de posar-li nom al monstre per fer-lo pròxim i conegut. Potser el malnom era la conseqüència lògica de la popularitat. O potser no era tan espontani, i darrere s’amagava un intent soterrat de crear una marca que actuara sobre els usuaris […]
Punto de vista
Tesón de hierro
Un article que intenta respondre a una qüestió que preocupa a la ciutadania: Per a què vol la Policia un altre himne si ja en tenia un?
Tot i que sona a acció de forces a les quals estan sotmesos tirants de ponts com el de Fernando Reig  -ara que tenim recent el tema- en realitat no té res a veure. Tesón de hierro és el títol de la lletra del que aviat serà el nou himne de la Policia Nacional. Que […]
La memoria
Un estiu a Mallorca
Uns amics músics, una illa, una sala de festes de moda i una breu encontre amb l'animal més bonic del món
L’any 1962 feia un grapat d’anys que Juan Seguí i Enric Llacer eren amics. Havien passat junts la infantesa i l’adolescència estudiant solfeig a Apol·lo i formant part de la plantilla de músics de la Corporació Musical Primitiva.
Creación
L’actor secundari (2)
Conclusió d'un relat de malentesos
Es una comissaria de disseny, tota de marbre i cristall. Molt elegant. I amb una decoració força discreta. De fet no hi ha cap àguila a les parets, ni cap altre objecte llevat del cartell que reprodueix el rostre del delinqüent més buscat del mes. L’actor està observant les faccions del malfactor – que li […]
Cultura
El futbol no és el tema
Deu pelis i un documental que sembla que van de futbol però que en realitat tracten d’altres temes d’interès general
Què és el futbol? Una ombra? Una ficció? L’exèrcit d’un país desarmat? Una religió a la recerca d’un Deu? Un esport? Un espectacle? Un negoci pròsper? Una filosofia? Una manera de viure? D’entendre la vida? Una pocavergonya? Una espècie de tira adhesiva dissenyada per una ment maligna per tal d’atrapar el cervell de les persones […]
La memoria
El tren de la costa
Una aproximació a la història i recorregut del tren Alacant-Dènia
Alacant, la platja de Madrid Alacant va ser la primera ciutat mediterrània que va connectar amb Madrid a través del ferrocarril. Les arenes, fins aleshores freqüentades pels banyistes de la ciutat, prompte es van convertir en les arenes de la platja que mai no havia tingut Madrid, gràcies a les facilitats de desplaçament que oferia […]
Creación
L’actor secundari
Primera part d'un relat de malentesos
L’actor secundari està estirat al sofà. Un sofà de color carabassa esfilagarsat per les costures. Davant seu hi ha una taula amb un periòdic obert per la secció Cultura i Espectacles, i un llibre amb paràgrafs subratllats amb retolador fosforescent i anotacions escrites a llapis. Damunt les cames te una manta a quadres rojos, a […]
A fondo
El poble que ho tenia tot doble
Un acurat anàlisi de les dues cançons més emotives,emblemàtiques, entrenyables (i també reeixides)sobre Alcoi
Causa respecte i profunda admiració que molts pobles i ciutats arreu del mon tinguen himnes sense lletra, lletres sense himne o no tinguen res d’això, i que Alcoi un poble perdut en el cul del món en tinga dues.
Punto de vista
Alcoi ocult
Una reflexiò al voltant de la fotografia 'El desfile' de Cristina Garcia Rodero
L’altre dia vaig ensopegar amb un llibre de Cristina Garcia Rodero, una prestigiosa fotògrafa manxega que, a més d’haver col•laborat amb reconegudes revistes nacionals i estrangeres i d’haver exposat en sales de mig món, va ser la primera persona de nacionalitat espanyola en formar part de la reeixida agencia internacional de fotografia Magnum.
Cultura
Els detectius salvatges
Deu detectius investigadors privats, maderos i picoletos dels que no he pogut evitar llegir-me totes les seves aventures
No estan tots els que són, ni de lluny. Falten clàssics com Sam Spade, Lew Archer o Philip Marlowe, viejunos com Sherlock Holmes o Hercules Poirot, circumstancials com Guillem de Baskerville
Punto de vista
Lapsus linguae
Una espècie d'antologia popular de les errades verbals
Tot i que sona a línia aèria de baix cost el lapsus linguae és un error que es comet a l’hora de parlar. Una ficada de pota, en llenguatge clàssic, o un epic fail com dirien els nostres fills. Però atenció, no totes les errades expressades amb la boca són lapsus linguae.