La mirada de...
Un espai inconcret i dens com un somni
Fundación Mutua Levante va iniciar la seua activitat aquest setembre sumant-se a les activitats de la Fira Modernista amb l’exposició “Ridaura de prop» Aquesta mostra pretén donar una altra visió de l’escultor amb fotografies realitzades per Paco Grau. D’aquesta forma, l’espectador pot veure detalls, colors i textures de les seues principals obres al nostre entorn […]
La memoria
L’altre tren Xitxarra
Algunes coincidències entre dos trens amb noms d’insecte
Diu l’Eclesiàstic que no hi ha res nou baix del sol. Cert. I no només això. No es que no hi haja res nou baix del sol sinó que, moltes vegades, el que hi ha està repetit. Aquest és el cas del tren Xitxarra, la joia de la corona de la memòria ferroviària alcoiana.
La memoria
Caroline
La primera dona que va fer de cap batedor a les festes de moros i cristians d’Alcoi
Conten que als anys seixanta va viure a Alcoi una noia daurada anomenada Caroline. Caroline era filla d’un oficial nord-americà destinat a la base Aitana, i durant alguns anys va ser el somni americà de la joventut alcoiana.
Llegint s´entén la gent
La invención de la Naturaleza
No importa lo lluny que un vaja sinó lo viu que està
‘La invención de la naturaleza’ és una biografia d’Alexander von Humboldt que – segons he descobert llegint-la – va ser un científic visionari que va crear una nova manera d’entendre la Natura; un dels primers científics en explicar que la Terra és un organisme viu ple d’interaccions i no una suma de parts separades; un […]
Cultura
Els papers secrets de L’Escenari Pub: Joan Manel Serrat
Expedient: 198/IX-CXVI
Target: Juanito
Data: Divendres, 28 d’octubre de 1986 – 23:00 hores
Qui no s’ha preguntat alguna vegada en sa vida quantes vegades ha vingut Serrat a Alcoi? O quina va ser la primera? I com va estar en cada cas la reacció del públic? La resposta a aquestes i a moltes altres preguntes es desvetllen a l’informe 198/IX-CXVI dels papers secrets de L’Escenari.
Llegint s´entén la gent
El sindicat de l’oblit
Segon lliurament (probablement l’últim) de les aventures de Mossèn Farràs
Albert Villaró és un escriptor andorrà que s’assembla con un ou a un altre ou a l’autor islandès Viktor Arnar Ingólfsson; que ha escrit relats curts, novel·les, llibres de no ficció; que ha guanyat els prestigiosos premis Nèstor Luján, Carlemany, Josep Pla i Prudenci Bertrana; que és l’autor d’una reeixida saga de novel·la negra (digues-li […]
Cultura
Viatge al fons del mar
Si vas fer un esglai cada volta que queia la menuda de la Casa de la Pradera, si vas patir pel colesterol (abans que s’inventara el colesterol) de Hoss Cartwright, si enyores un iPhone amb la forma de la sabata de Maxwell Smart o vas descobrir la sexualitat amb els vestits d’UFO ‘VELLES SÈRIES DE TELEVISIÓ QUE NO T’HAURIES DE PERDRE’ és la teua secció. Avui: ’Viaje al fondo del mar’
‘Viaje al fondo del mar’ per als que van néixer a començament dels anys seixanta és com la magdalena de Proust. Només nomenar-la el cervell tira mà d’olors i de sons i els trasllada als dissabtes per la nit quan davant d’un aparell de televisió Fermax,
69 i pico miren cine
La forma de l’aigua
Una ressenya de Pep Jordà - La forma del agua (Guillermo del Toro, 2018)
‘La forma de l’aigua’ és un conte preciós (conte en la mesura que ho era ‘Amelie’ a la que estèticament recorda en ocasions) recomanada per a nens d’entre 9 i 99 anys amb bons i dolents, dames i herois, estèticament bellíssim i amb un missatge amable i alliçonador. Com qui diu el revers lluminós d’aquell […]
Cultura
Els papers secrets de L’Escenari: Pot de plom
1002/III-LXXXVI
Target: Pot de Plom
Data: Divendres, 28 d’octubre de 1985 – 20:30 hores
Hi ha molta gent que sovint es pregunta: ¿Des de quan actua Xavi Castillo? ¿Abans de tindre una forma corpòria? ¿On va començar?
69 i pico miren cine
El president dels tontos
Una ressenya de Pep Jordà - Los archivos del Pentágono (Steven Spielberg, 2017)
‘Los archivos del Pentagono‘ és una peli molt xula del competent, i de vegades brillant, Steven Spielberg que ret un homenatge als periodistes honrats i valents (en aquest cas als ‘The Washington Post’ i als de ‘The New York Times’) que no van dubtar en posar en joc la seua llibertat i les seues hisendes […]
La memoria
La via verda
Quatre dades sobre el traçat d’un ferrocarril per on mai va circular cap tren però per on diàriament transiten centenars de persones
Totes les ciutats importants tenen una via verda. New York la High Line, una passarel·la elevada sobre els rails d’una antiga via ferroviària de vora 4,7 quilòmetres de longitud; Paris la promenade plantée, un recorregut de llargària similar que arrenca en l’Òpera de la Bastilla i conclou a la porta de Montempoivre i Almenara un passeig marítim de 5 quilòmetres que […]
La mirada de...
Penjats
De tota la vida als alcoians ens han agradat les coses penjades, des de les botifarres i llonganisses seques, fins les bajoques per fer pericana. Per no esmentar els ajusticiaments públics que es realitzaven al Cantó El Pinyó, una pràctica desapareguda fa segles que per respecte a la tradició, potser hauríem de recuperar.
