Creación
L’orquestra del Titanic
Em vaig aixecar divendres al matí, encara badallant i cercant aquella cafetera rovellada per engegar el matí amb un cafè no molt ben parit. Poca gent al carrer o quasi ninguna. Res estrany per ser les 7 del matí en aquell carrer menut i amagat. L’estoig ja cremava tancat i la feina acumulada per a […]
 

Creación
Quarts de set
Mai havia estat capaç de sortir-se’n còmodament amb una interpretació de memòria, i aquest fet era bastant comú amb els seus companys
Les darreres comprovacions prenien forma en aquell rebedor menut i amb trastos amuntegats. La roba, les partitures i l’instrument no hi podien faltar. El Marc comprovava tot per no deixar-se res que hi calgués en aquell concert. Prengué tot, i tranquil·lament s’endinsà carrer avall de camí a l’auditori.

Punto de vista
No sols Radetzky
Llestos per novament deixar-nos encisar, llestos per novament trobar nous colors sobre la mateixa pintura, i llestos per complir novament amb una tradició d’anys. La sala de concerts més daurada i més famosa del globus, on un dia vaig tenir el plaer de trepitjar i fer sonar al meu millor amic, obria les portes un any més al món. El final era més que conegut el d’aquesta història, però pot ser el que hi passés al mig despertaria més interès.
Amb el passat concert d’any nou, i com amb tants altres, i els que hi queden, ens topem de nou amb el centenar de crítiques sobre la direcció de qui es puja al podi. Com mou la batuta, si porta o no la partitura al davant o si fa floritures amb els gestos. Molt més […]
 

Creación
Memòria
Em preparava per a tastar l’escenari. Tastar-lo de nou , encara que cadascuna de les seves taules em recordessin a la perfecció. Però aquesta vegada era diferent. L’instrument a la mà i els pocs i necessaris nervis que aquella tarda necessitava. Estava a casa, amb una orquestra al darrere i el meu poble al davant. No ho creia possible fa uns anys, ni per mi mateix, ni per l’atmosfera que hui m’envoltava, la qual a considerava impossible; però avui m’hi trobo en aquesta gran final, del concurs de casa, al teatre de sempre, amb la meva gent asseguda al davant
Pot ser una de les pianistes de casa que la història, o la memòria actual, no te tan present com pot ser es mereixeria, és Trinidad Sanchis Picó. Directora de l’himne de festes en la passada trilogia, però sobretot més, molt més.Citant una breu biografia, ha brindat la seva presència en una de les més […]

Creación
Leningrad, la simfonia que s’estrenà a si mateixa
Una vesprada del 1942, uns quants músics famolencs escalfaven com podien les seves articulacions i cossos esquelètics. Alguns instruments semblaven rovellats o desmembrats, però no semblava importar. Llavors, el mestre arribà. Les portes es tancaren. Uns pocs micròfons prengueren lloc per enregistrar el poc soroll que allí es pogués fer, i tot començà.
 

Creación
Així no
 

Creación
Tancat per vacances
Estem cansats de conservatoris incompetents i amb falta de recursos, amb un cagalló a cada poble però cap ni un amb condicions ni tan sols a la capital
 

Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI

Cultura
Amb la vènia, senyoria
...una orquestra, no és una institució democràtica, i així cal que sigui
 

Creación
A Palau
...un teatre que ha acollit el naixement de milers d’espectacles màgics, i finalment la casa de tot artista que per uns segons s’hi pot allí sentir al cel
 

Creación
Hi ha vida després de Mozart
 

Creación
Llar per pocs, i per pocs dies
La internacionalitat del nostre món i globalització comercial i cultural, envaeixen cada cop més tota generació que naix al nostre voltant