Ben mirat és una altra manera de dir les coses lletges, o no tan lletges segons el moment i l’hora. És, com si diguérem, una metàfora que viatja molt més enllà de la realitat i del temps. És com una lleu emancipació del llenguatge amb voluntat de significar per baix corda tot el que hi […]

Tarsan entenia el llenguatge dels «tam – tam», i es comunicava com si res passés amb els pobles indígenes de la selva africana. Al cinema qualsevol meravella sempre ha estat possible. Quan els troncs buits i batuts cridaven amb força, calia parar l’orella per anar llegint, dins l’èter, els avisos quotidians, o la invocació d’un […]

Tinc un jardí privat i, en ell, un arbre que m’ensenya a viure i a somiar. El seu moviment em pertorba i em fascina, em relaxa i m’estremeix, i em fa sentir fora de perill. Cada dia m’engrunse en ell. Cada dia les seues branques em bressolen, m’acaricien, em sostenen. Cada dia em dona una […]

El silenci és l’únic que contesta les preguntes del pensament. Escriure un relat curt costa, però crec que puc ajudar a molta gent expressant el que vaig sentir, i no deixe de sentir, després de la mort de la meua germana IRENE. Ara, just mentre estic escrivint aquest relat, fa un any estava acompanyant-la en la seua […]

Hoy, por fin, he aprendido a jugar al ajedrez pues, ¿cómo no iba a aprender, llevando seis meses aquí metida? Ha salido el sol, lo que significa que la enfermera ha podido dejarme salir al patio a jugar con los demás niños; hacía ya unos días que no paraba de llover, y lo he agradecido […]

Alcoy, 22 de febrero de 2025 Querida Pili: Me ha costado mucho comenzar a escribir esta carta. Hace tanto tiempo, tantos años, tantos daños… que mi corazón me pedía que te escribiera; pero, mis manos se resistían a rozar el teclado. Siempre nos hemos llevado bien, nos hemos apreciado, yo diría que hasta querido como […]

Si me’n passe, encara que només siga una mica, segur hauré de rebre bufetades, fins i tot, dins el sarnatxo de la compra. Ningú no vol que li retreguen el canvi d’aparença, artificial, que s’autoimposa per no sé sap ben bé quina raó estranya. Voldran rejovenir en un instant? Voldran enganyar les amistats? Necessiten esborrar […]

Tanca, que se’n fuig el conill!!! Expressió un tant equívoca que pot significar moltes coses, i de diversa consideració a l’hora de fer-ne la reflexió escaient. El conill, animal de corral (quasi, però no sempre), és un animalet simpàtic, graciós, pelut i amb unes orelles enormes que li surten per damunt del cap, a manera […]

En castellà la «ch» sona molt dura (africada alveolopalatal sorda), però també pot presentar un so (fricatiu postalveolar sord), particularment en la variable dialectal andalusa. Però no patiu, no anem a pegar-vos la pallissa, sempre innecessària, els bons amics que ens llegiu. No patiu gens. Ens comportarem… Rafael Moreno – Pichichi – fou un formidable […]

Cal tindre bona cosa de barra per a deixar-se «influir» per aquests maldecaps compulsius. I es diuen «influencers» amb tota la carota del món. Però, per una altra banda, hi ha qui aspira a ser-ho, i no s’aborrona només de pensar-ho. I quina gent… Però la pela és la pela, sempre ha estat així en […]

No direu que el de la Mona Lisa no és força aparent. Inclús misteriós sembla, també. Allà, dins el quadre, amb els braços creuats i mirant un horitzó no massa llunyà. Fa temps, a la pobra, li varen posar un bigot de cal déu: Duchamp sempre ha estat un destrellatat de mena. Mira que posar-li […]

Les hi ha que són fines, d’una mesura discreta i còmoda. Vaja, allò que se’n diu «normal». Però també les hem vistes de quilo i quarta (és un dir), i són d’aquelles a les quals no se’ls pot estacar el mos amb una certa dignitat, car el «pastissot» comença a obrir-se en canal, tot xorrant […]