Quina gràcia tenen quan són cadellets. Quins bots d’alegria fan quan ens veuen entrar per la porta. Gitats panxa per amunt, tota la guàrdia oberta i farts de confiança, ens demanen que els gratem i que els hi fem moixaines. Com dèiem, una autèntica gràcia, una delícia, una meravella, un baló d’oxigen en aquest món […]

Antic tuguri o «bochinche» on els/les joves d’aleshores ballaven, i també donaven permís a les seues hormones per passejar tots els racons discrets del vell local. Anar al Passapoga era sinònim d’indagació a prop de les clàusules fonamentals del magreig. Era, com ho podríem dir, el temple de la carn inflamada, tota plena d’esperança d’acomplir […]

Hi ha especialitats per a tots els gustos: llençar pinyols d’oliva el més lluny possible, menjar-se trenta dotzenes d’ous durs, tragar vint-i-dos o vint-i-tres poals de cervesa, arrossegar un camió de vint-i-quatre tones, estacar-se una sobrassada de quaranta quilos, o córrer cent metres en vuit segons i mig. Tot una barbaritat, per difícil i quasi […]

La paraula té la seua gràcia. I el concepte que il·lustra tampoc resta gens malament. Veritat? Els saltimbanquis, als vells circs de pudor a femta d’elefant, o de cavalls, quan se n’anaven de vareta en plena representació, han estat uns personatges arriscats, felins i sense cap temor a les proeses del «més difícil encara…» Solien […]

Al vell oest americà penjaven uns cartells amb la cara dels més dolents de la «comarca» i donaven una bona recompensa per la seua captura: WANTED, resava el pasquí. I el tipus lleig a rabiar i amb barba punxosa de set o vuit dies, mirava desafiant a tot el que se l’esguardava de prop. Una […]

El millor de tots, sense dubte, Tirisiti: amb aqueixa gràcia que només els ben dotats per a l’art de «Cúchares» tenen. Muleta al vent, moviments ràpids però segurs, nervis ben controlats i la valentia com un ressort d’impagable fortuna. Sí, Torero!!! Torero!!! I la gent emocionada aplaudeix la faena i li dedica els millors elogis […]

No recorde que hi hagueren autobusos escolars per aquell temps. Parlem dels anys cinquanta. Però hi havia, això sí, alternatives ben fàcils de posar dempeus, i disposades per a resoldre els problemes de desplaçament dels xiquets als col·legis. Eren segures, garants de la puntualitat i amb la «ràdio» sempre engegada. Eren les rutes: dones que […]

És veritat açò, però ajuda un poc a distingir-los, almenys des de lluny. A mi m’ho sembla. També significa un recolzament important per decidir si allò que ve frontalment és, o no és, un monjo. De vegades l’evidència coronada de la tonsura monacal també posa de la seua part. Sempre m’ha fet gràcia aquest arquetip […]

No es tracta del Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, no. El pobre, a la creu, ja en va tindre prou, i no li’n cal, ja, cap cosa més. I paga la pena deixar-lo ben tranquil. Veritat? Aquí fem referència a l’expressió reconeguda com una mena de daltabaix definitiu. Diem: per a més «inri»…, i amb açò […]

Les societats limitades tenen un aire de familiaritat, o d’interdependència, o de veïnatge, o de control fàcil i elemental, que les alleugereix de dubtes metafísics, i de negociacions per darrere de la porta per fer-s’hi amb el major nombre possible d’accions. Les S.L. són de fiar, en principi, i si no li demanen pa a […]

Massa pel·lícules bèl·liques…El caporal de comunicacions a «Casc d’acer», mitjançant la ràdio (a manera de motxilla que duu a l’esquena, talment com una creu), rep instruccions del seu capità, tot contestant John, l’esmentat caporal: AFIRMATIU!!!, i donant a entendre que les ordres han estat rebudes correctament, en temps i forma, i que, aquestes, seran acomplertes […]

Si cridaners són aquells que criden, doncs és evident, i molt fàcil de comprendre, que titulars cridaners són aquells que també alcen la veu, però ara des d’una fulla de paper de periòdic. Tot clar com l’aigua. I per què hi ha rètols (textos) als diaris que escridassen tant? Potser serà perquè volen fer-se escoltar […]