«Para la tía más buena del mundo…», solien anunciar en la secció de «Discos dedicats», a la ràdio (emissora local), qualsevol dia per la vesprada. I tot seguit: Manolo Escobar, Paquita Rico o Luis Aguilé, començaven a fotre-li canya als altaveus dels nostres receptors. Era, potser, com visitar l’inframón; fantasies de gorges inflamades per l’exuberància […]

Sentir-ne gratitud és una bona cosa, i més si hi ha causa suficient que ho justifique. I sol haver-la. Però hi ha qui no expressa mai aquest sentiment, potser per què no l’afecta gaire al seu endins. Hi ha qui pensa, tothora, que tots deuen restar-li agraïts de per vida, doncs se sent posseïdor d’una […]

Tot rutlla a cent per hora, és un dir, clar. De vegades a major velocitat, inclús. Tots ho diem de forma continuada, tant per ací com per enllà; arreu del món. És moneda d’ús corrent referir-nos-en a la velocitat en què tot discorre, i de les minses possibilitats que tenim de canviar les coses: «…no […]

Mira, ara que me’n recorde… (i tal i més qual).  Mira, ara que et veig aprofite …(i bla, bla, bla) Mira, per si de cas no ens veiem abans…(i allà que va el rotllo) Mira, em vens de perilles, m’han donat records per a tu…(i se’n fa una hora amb el relat) Mira, moltes felicitats!!!, […]

Crida el públic assistent a la «gala» del Tirisiti. I el Sereno, cabrejat com una mona, brama: les quatre i mitja!!! I el públic que s’hi retorna: noooooo, són les set i mitja!!! I el Sereno, més enutjat encara: he dit les quatre i mitja!!! I el públic, amb renovat entusiasme: noooooo, són les set […]

Quan se’l mirem aquest programa de la televisió hem de reconèixer que ens abelleix d’allò més. Tots, o bé quasi la totalitat, dels que hi surten a l’espai televisiu resten força contents de ser on són. Faltaria sinó. Uns han anat en aquest lloc per amor (els més), altres per feina, altres per fer-se l’aventurer, […]

Per una banda la Fusió. Ara tot és fusió: a la cuina s’hi barregen menjars de molt distinta procedència, com per exemple fruites tropicals amb andola de la muntanya, o cuixa de porc senglar d’Argentina i a la brasa d’olivera, amb nectarines de Benialfaquí. Tot un món!!! També hi ha la fusió de músiques molt […]

Ho veig molt difícil… i vosaltres? De vegades m’han dit: no construesques castells en l’aire… i la veritat siga dita, no m’atreviria mai de la vida. I si cau el castell? Doncs, si no té fonaments el més segur és que s’ensorre i s’arme la de déu. A més, com pujar els materials a l’aire? […]

Quan els diumenges fem un gran «puxero», amb les restes amanim, quasi sempre, carn suficient, i cigrons, i pastanaga… per fer canelons. Barrejades les sobres amb paté i embolicades amb una galeta de pasta italiana el resultat sol ser magnífic, i ja tenim un altre menjar per a uns dies més tard. Això és l’estalvi. […]

És un art. És una bogeria. És una infreqüent manera d’alimentar-se. És un viatge a la medul·la de la fantasia. És una filigrana en si major, opus 14. És l’univers on viuen moltes estrelles fulgents (algunes Michelin). És la terra promesa del producte. És la glòria dels caldos aromàtics, (i un tant àcids en boca). […]

En cap moment se’ns ha passat pel cap donar-vos la tabarra amb una classe magistral de llengua. Ni pensar-ho. Us estimem massa per a maltractar-vos impunement, i menys des d’aquesta espècie de púlpit sagrat de la lletra impresa. No s’amoïneu doncs no ho farem.  Hem escoltat en alguna ocasió, el següent: «…el otro día, en […]

Et veig molt bé…et conserves fantàsticament!!! Ens diuen sovint després d’un temps, més o menys llarg, transcorregut sense veure’ns amb l’interlocutor que així ens dirigeix la paraula. I fem cara d’una certa felicitat sorneguera per agrair el to amable i, potser, laudatori del nostre conegut quan ens interpel·la d’aital manera. I li donem les gràcies […]