Quan se’l mirem aquest programa de la televisió hem de reconèixer que ens abelleix d’allò més. Tots, o bé quasi la totalitat, dels que hi surten a l’espai televisiu resten força contents de ser on són. Faltaria sinó. Uns han anat en aquest lloc per amor (els més), altres per feina, altres per fer-se l’aventurer, […]

Per una banda la Fusió. Ara tot és fusió: a la cuina s’hi barregen menjars de molt distinta procedència, com per exemple fruites tropicals amb andola de la muntanya, o cuixa de porc senglar d’Argentina i a la brasa d’olivera, amb nectarines de Benialfaquí. Tot un món!!! També hi ha la fusió de músiques molt […]

Ho veig molt difícil… i vosaltres? De vegades m’han dit: no construesques castells en l’aire… i la veritat siga dita, no m’atreviria mai de la vida. I si cau el castell? Doncs, si no té fonaments el més segur és que s’ensorre i s’arme la de déu. A més, com pujar els materials a l’aire? […]

Quan els diumenges fem un gran «puxero», amb les restes amanim, quasi sempre, carn suficient, i cigrons, i pastanaga… per fer canelons. Barrejades les sobres amb paté i embolicades amb una galeta de pasta italiana el resultat sol ser magnífic, i ja tenim un altre menjar per a uns dies més tard. Això és l’estalvi. […]

És un art. És una bogeria. És una infreqüent manera d’alimentar-se. És un viatge a la medul·la de la fantasia. És una filigrana en si major, opus 14. És l’univers on viuen moltes estrelles fulgents (algunes Michelin). És la terra promesa del producte. És la glòria dels caldos aromàtics, (i un tant àcids en boca). […]

En cap moment se’ns ha passat pel cap donar-vos la tabarra amb una classe magistral de llengua. Ni pensar-ho. Us estimem massa per a maltractar-vos impunement, i menys des d’aquesta espècie de púlpit sagrat de la lletra impresa. No s’amoïneu doncs no ho farem.  Hem escoltat en alguna ocasió, el següent: «…el otro día, en […]

Et veig molt bé…et conserves fantàsticament!!! Ens diuen sovint després d’un temps, més o menys llarg, transcorregut sense veure’ns amb l’interlocutor que així ens dirigeix la paraula. I fem cara d’una certa felicitat sorneguera per agrair el to amable i, potser, laudatori del nostre conegut quan ens interpel·la d’aital manera. I li donem les gràcies […]

S’inventen uns termes de cal déu! Tothom parla, ara, de feromones, com si les conegueren de tota la vida. Diuen que la culpa és, sempre, de les feromones: doncs s’alliberen del cau sagrat de la intimitat, i comencen a reviscolar d’ací cap allà, i ja la tenim! Afirmen, els saberuts de mena, que quan les […]

Els heu vist? Ells i elles deixant anar el cap una mica esbiaixat, perlats de finíssimes gotes d’aigua fresca per tota la cara, rodolant a sobre de l’arena d’una platja deserta, jugant, molt lleument, amb l’escuma quan s’afanya per conquistar la ribera de la mar. Sí, els anuncis tenen un no sé què d’indeterminada eloqüència, […]

«…tú me pediste un beso a la orilla del mar, y como no te lo daba, y como no te lo daba, te pusiste a llorar…», ens deia el bo de Peret. Però a nosaltres ens feien molta gràcia els palmers que sempre l’acompanyaven: nyaca, nyaca, nyaca, nyaca…tra-ca-trá! Sempre ben compassats, atents a la més […]

Tirar pel recte. Podria ser, veritat? O ser una persona d’allò més assenyada i d’una sola peça, a la qual anomenem, per entendre’ns, «el recte». O estar un tipus cor – recte, si afinem la punteria i filem ben prim. I si som gent d’avui, i atenem les qüestions de gènere, podem dir, també, recta: […]

Solen ser àmbits on coincidim molta gent. Potser espais d’oci, ben particularment, on solem anar per prendre una copa, fer conversa, planificar sopars, dinars, viatges, i altres penyores de solaç celebració o esplai, amb la colla d’amics.  També ho són de comunes les superfícies de les cases, destinades a ésser compartides per la totalitat de […]