Destacados
Creación
Un Bando Real atípico para un año atípico
Pep Jordá -fundador de Tipografía La Moderna,  patrono de la Fundación Mutua Levante y perejil de innumerables salsas culturales alcoyanas- es el autor  del texto que ayer leyó el Embajador Real anunciando la llegada de los Reyes Magos. Es un Bando que pasará a la Historia por la inusual forma en la que llegó al […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística LI
Cinc hores amb Conxi, i Nadal tocant la porta  
Conxi, la nostra Conxi de tota la vida, resta atrafegada fent pastes per al nadal. També remena per la cuina adobant les coques boves, i que costen un muntó de fer, les fotudes coques. I no diguem la perolada de rotllets d’aiguardent…, les males llengües diuen que quan Conxi s’hi posa, en mengen tots els […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XLVI
Cinc hores amb Conxi
A manera de proemi ens caldrà dir que Conxi és una àvia com les d’abans, com les de tota la vida, vaja. Una dona gran que xerra com un lloro, tot i estant sola a casa seua asseguda a l’agrunsadora i davant del televisor, sempre a tota pastilla, doncs Conxi és ben dura d’oïda des […]
Creación
Alcoi 2050
Notes soltes d'un actor desficiós sobre la necessitat de fer vacances.
Juli Cantó, 23/10/2014
Fotograma de la pel·lícula 'Mamá cumple cien años'

Ja eren molts anys tombada al llit amb el taüt al costat… “Le llevaban flores” i intentaven posar-la dins del caixó i amb claus del vint-i-vuit i cola de contacte segellar la tapa… “mientras berendavan un poquito”…

Però ella es resistia i la tornaven al llit… “Xarraban un ratito”… I quan estava més tranquil·la… “Mos vamos que Kose querrá senar, que hoy tiene hiladitas” i li deixaven la tele en marxa… Estava farta de tants intents de posar-se en peu per desconnectar-la, però mai ho aconseguia. Immòbil es quedava mirant i escoltant com la maltractaven… Com la violaven… Per un canal nou que havien fet.

Els qui li duien flors, només eixir per la porta ja deien: “no, no la conosemos, por favor!” No quedava bé parlar amb ella i d’ella segons llocs…

Ben farta de tot em va fer una broma i em va dir: “Pense que vaig a morir-me”.

– “Be tots ho pensem i sabem que més tard o més prompte… Al gabiot, no?”

Però ella… Morir? Era molt fort. Impossible!

Insistia en que ja no li quedava massa temps i hi havia una cosa que volia deixar ben clara… Després de tants anys d’hipoteques, insults, humiliacions, utilitzacions, decepcions, frustracions, manipulacions, repressions… Sí, pareixia que ja arribava la fi i per si de cas encomanaria una làpida. A més a més últimament eren molts els atemptats, els gàngsters anaven a per ella i era millor deixar les coses ben arregladetes. A la inscripció diria: “Jo sóc jo, i no puc ser altra cosa. Soc filla dels meus pares, del meu poble, tinc els meus fills, els meus amics i soc el català parlat a la manera de València… Deixeu-me viure en pau!”

Després va somriure i em va dir que no anava a morir, que en tot cas, de vegades, avorrida pel panorama necessitava “fer vacances”.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario