Destacados
Creación
Paga la pena…?
Era un vespre llarg i fosc de tornada a casa. Un dinar atrafegat i ràpid per emprendre novament un camí pedregós cap a una nova lliçó. El Joan carregava l’instrument a l’esquena i els llibres de solfeig a sota el braç, per novament rebre el consell de mestres. Aquest cop al conservatori. Les lliçons dels […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida
El marido, en cuestión con el caixco y la caixporra hechas a tiribaldiri
(Bon pilot, bon farinot) “Ay!!! A mi marido le han hecho el caixco y la caixporra a tiribaldiri. No sé cómo saldrá en lascuadreeee. Al pobre, el caixco le descansa sobre las orejas, y parece una paúla, de las denantes, como de perfil, con las alas al vuelo, y la caixporra pesa más que lautobús […]
Creación
Passaport de partitures
La residencia a un altre estat del globus, sovint crea situacions estranyes i de discriminació
Amb els fanals del matí tot engegant-se, em disposava com cada dia a creuar el carrer de banda a banda. Cap mirada furtiva ni cap atac gelós d’intriga, si més no, menuts somriures que se’m creuaven al veurem passar.Tot qüestions dels vianants i preguntes al vent sobre quin artefacte devia jo transportar. Al l’estoig de […]
Creación
Alcoi-West
Sembla ser que un antic soldat de la base d’Aitana va advertir la forta presència del mite de l’Oest americà entre els alcoians ja des dels anys cinquanta
Francesc Picó, 28/08/2016

Alcoi ve de situar-se en objectiu privilegiat de les grans empreses de sondejos a l’hora de fixar l’evolució del termòmetre electoral per a les eleccions presidencials als EE.UU. que tindran lloc el proper 8 de novembre.
La capital de l’Alcoià s’ha revelat com a objecte d’estudi fonamental en les prospectives sobre qui serà durant els pròxims 4 anys l’estadista més influent del món, Hillary Clinton o Donald Trump.

La raó d’aquest interès és fruit d’una investigació portada a terme des de fa anys pels instituts de sociologia de les més prestigioses universitats nord-americanes, per a les que no ha passat inadvertida l’estreta vinculació entre l’imaginari col·lectiu de la població de la muntanya alacantina i el somni americà actualitzat al segle XXI. Efectivament, sembla ser que un antic soldat de la base d’Aitana, posteriorment reconvertit en la vida civil a sociòleg i expert en prospectives electorals, va advertir la forta presència del mite de l’Oest americà entre els alcoians ja des dels anys cinquanta. El primer indici el va trobar en el mític Monterrey, la sala de festes i terrassa d’estiu que trobaves entrant la ciutat des del nord, per l’Alameda, i que  era la referència per a girar a l’esquerra si volies anar al centre pel Pont de Sant Jordi (el Pont Nou, per excel·lència). Poc després, ja en els seixanta, va ser el Rancho Wilson en el terme de Muro, un complex d’oci amb piscina i restaurant. I casi al mateix temps, La Ponderosa,  en Benilloba, el bar restaurant que és inevitable trobar-se de cara si vols anar des d’Alcoi a Benidorm per l’interior, per l’actual CV-70 (abans C-3313). Aquest últim és l’únic que continua en actiu, just al costat d’una insòlita escola de busseig a només 520 metres sobre el nivell de mar i a poc més de 30 Km de la costa en línia recta. A partir d’aquestes traces, es va obrir una línia d’investigació sobre el valor de mostra representativa a l’hora d’extrapolar l’estat d’opinió dels vora 320 milions de nord-americans amb la dels cent i pico mil habitants de l’Alcoià-Comtat, donada la fascinació d’aquest últims pels mites del salvatge oest. En el que no acaben de posar-se d’acord els especialistes és en com interpretar la desaparició de les referències més surenyes i vinculades al veí Mèxic, com són Monterrey i el Rancho Wilson, mentre que perviu La Ponderosa, localitzat en l’estat de Nevada. Malauradament, aquestos treballs de prospectiva, que tan bons resultats donaren a l’hora de preveure els resultats de les eleccions presidencials des de 1996, s’han vist seriosament pertorbats arran de la desaparició de la Televisió Valenciana i, per tant del major emissor de pel·lícules de l’oest  del continent europeu. Les dades i perfils de l’audiència de l’espai Cine de l’Oest s’havien revelat com una de les fonts més sòlides i eloqüents d’informació, junt a les enquestes subliminals fetes a peu de carrer i la relació d’establiments oberts al públic amb noms d’aroma western que periòdicament facilitava la Cambra Oficial de  Comerç, Indústria i Serveis d’Alcoi. Malgrat aquesta dificultat, els serveis d’informació americans continuen aportant dades sobre els costums, comportament i aficions dels alcoians, convençuts de la relació entre el subconscient col·lectiu d’ambdós pobles.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. ricardo ferrer vidal says:

    Muy interesante Don Francisco, muy interesante y muy buena pluma. BUENISIM!!!

  2. Pacou says:

    I no oblides com a Alcoi s’anomena el cine del far-west, de la manera més genuïna que trobaràs a tot el nostre àmbit lingüístic i el de la contornà: el cine de comboixos!!

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario