Eiiiiiiiiiii…saludem el personal en aquesta nova edició de CORAETA. Programa per a tota la família, per als grans i per als menuts de la casa, per elles i per a ells, per a toooooots. Sí, senyor, per a tots. I volem, necessitem, desitgem, que puguen gaudir de la crua xafarderia local, i si ens ho permeten, fins i tot, comarcaaaaaaal. Perquè CORAETA no només és una menja deliciosa, ara, també, és, una finestra per a mostrar els darrers racons on habita la nostra «indiosincràcia», com diria l’emèrit. Anem, doncs, per feina. Anem a pel…

SUMARI

1.- Jordi Trescantos i Paco Satorre se’n van d’Erasmus. O almenys així ho han deixat dit. I la cosa pinta brava, doncs ambdós col.legues tenen, ni més ni menys, quaranta-set anys per barba. Un divendres arreu, a l’eixida del montepio, ha estat la darrera vegada que els han vist junts. Les dones respectives, i la sogra de Jordi, no s’ho empassen amb facilitat i pensen, totes tres, que han pegat a fugir sense deixar rastre concret, amb tota la barra del món. La sogra de Jordi, la Consolació Malfià i Berenguer, li diu a la seua filla, com una escopetada: «sembles imbècil, filla meua… eixe se n’ha anat a fregar… si me’l deixes una temporadeta, te’l faig recte com una corbella. Ai, senyor!!!»

2.- Running. Agustí Sabata, gran fondista local, puja a la Font Roja quasi sense alenar, i bat totes les plusmarques de les comarques centrals d’ací. I… ara ve lo bo. De baixada, per cert, a tota llet, torna a batre les millors marques fetes jamai a Jamaica, tot per culpa, o gràcies, a un porc senglar que, havent ataüllat el paio, l’ha volgut enfitorar durant el trajecte sencer de baixada. Un cometaaaa!!!! No, una carrasca encesa!!!! No, una DKW sense frens!!! Són els crits que s’han pogut escoltar, a l’altura del cementiri, en passar Agustí, fet una merda, per la porta principal del poli. Fonts ben informades de CORAETA diuen que l’han vist, com un llamp, ben arrapat, pel Pont del Moniato, camí de Cocentaina. Informarem.

3.- Succés a la piscina municipal. Toni «Weissmuller», es llança de bomba dins la piscina i la rebenta d’un sol cop, l’animal de collons. No han hagut morts, però ferits un bon muntó. Resulta que, per l’esclafit, han saltat un nombre indeterminat de peces de gresite, estacant-se, amb gran acarnissament, dins la carn dels jubilats que gaudien d’un feliç dia de lleure. A cada passa, un perill…fotre!!!

4.- Joan Manetes, quiromassatgista reconegut del Cantó Pinyó, deixa la consulta per a presentar-se al càsting d’Eurovisió. El tema no el té encara massa clar, dubta entre dues possibilitats: «La Milagret», o bé, «Ai, Maripepa que bona que estàs». Sap, el Joan, que tot és qüestió d’assaig, i que, a poc que s’esforce, podrà quedar entre els tres primers, per molt fort que s’ho prenguen els participants de Bielorússia i de Letònia. De moment Ai, Maripepa… compta amb més possibilitats, perquè una engruna de sensualitat discreta pot ajudar a vendre el producte. La indumentària és un problemeta, ja que Joan està passat de pes, i necessita els bombatxos de la filà Turcs de Cantagallet per a amagar les dolles. Tot s’apanyarà! diu convençut de l’èxit. També tindrà una bona coreografia, i treurà a tres amics de la filà Turcs soltant grapats i fent giravolts per a caure la mar d’enxancats, amb els ous, tot just, al centre de gravetat. Tots, ara, tremolem de desig per veure en Joan assaltant la petita pantalla mundial. Joan és dels nostres!!! Ànim Joan!!!

5.- Insídia? Jeroni de tots els Sants, se’n va de «despedida» i passa un bon ensurt. Resulta que, a la matinada, i ja a casa, ensopega amb la sogra a la cuina, que la pobra, estacadeta de sucre fins les celles, ha de beure tres o quatre vegades a la nit. L’encontre ha estat salvatge: Edelmira, en veure Jeroni com arriba a casa, estat lamentable, bufat i amb els calçotets al cap, li espolsa un bram que diu:»sal de ese cuerpo!!!», amb la mopa a la mà. Jeroni, perplex, s’escagassa sencer, i promet, per sempre més, mai no tornar a beure, almenys fins el divendres vinent.

6.- Grata, però de veritat. Un desgraciat esdeveniment ha tingut lloc a la Serra de les Set Engolides, ahir vespre. A boqueta de nit, Leonard Castro instal.la el campament per a fer vivac, i la pinyata li resulta una tortura, en comptes d’un saludable exercici d’esport a l’aire lliure. Una dotzena de puces, i mitja de caparres, mamprenen Leonard, des de l’angonal fins el tos, sense reserves ni miraments, i, el pobre, amaneix tot una butllofa, i sense prou mans per a gratar-se el desfici sinistre que pateix. Al centre de salut del centre, l’han untat de pomades que, ara, sembla Doris Day en «pijama para dos.»

7.- Massa tard. Sí, massa tard han avisat Carles, el «Messala» -resulta que Carles ix de centurió el dijous sant a la processó del silenci, i els amics li han posat el malnom de Messala-, quan ha obert la nevera, per veure què hi havia per a matar la ganeta, i s’ha quedat sense la mà esquerra… gràcies a Déu, encara, que era la mà l’esquerra… ai, sempre donant gràcies!!! Així, a Pilarín, la dona de Carles, al mercat li han donat un peix de sopa que «està saltant», però amb la desgràcia que un dels peixos és una piranya. L’animalet, viu i saltant, en veure la manassa de Carles furgant per la nevera ha pensat:»ni miqueta de gana he de passar», i li ha fotut, fins el munyó, un bon tros de carn amb dits i tot. De tot hem de veure!!! Per què no han avisat Carles que hi havia, al frigorífic, peix saltant? Doncs, després passa el que passa…

8.- Ludovic Cantagüesso viatja a França per animar «La Roja» i s’enamora, com un autèntic boig, del Sr. Manolo, el del bombo. L’amor no coneix cap fita.! Tot és passió i alegria. A l’ombra d’un bell so: «Yo soi aspañol, aspañol, aspañol…! ha nascut un sentiment profund i, un tant, musical. El pitjor ha estat l’arribada a casa. De domini públic l’amor de Ludovic pel senyó Manolo (tots els mitjans se n’han fet ressò), la notícia ha arribat fins aquí, i la tia de Ludovic, Marcelina «la machote», amb més mala llet que la vaca del Salt, des del balcó, quan l’ha vist aparéixer pel cantó de casa, li ha bufat de valent a la «bubucela.». Fins i tot, a la capital del Comtat, els veïns han dit: «ja està ahí Ludovic, quan l’arreplegue la tieta…»

9.- Salut. A l’hospital comarcal, el pobre Jaume Sentència no s’aclarix gens ni mica. Després de l’operació d’hèrnia estrangulada, li han dit que passege molt pel corredor. Així, amb una mà arrossega el carro de la sonda, amb l’altra el carro del sèrum, i ja no li queden mans per a tapar-se el cul… la bata dels collons se li obre de bat a bat i deixa, ben a les vistes, l’espectacle anal. Jaume s’ha queixat a les auxiliars, però li han dit que estan a punt de canviar el torn, i que es queixe un poc més tardet. Jaume li ha pregat la dona que li porte a l’hospital un pijama tot d’una peça, el que té a la messita de nit de casa, encara que tinga al pit la cabota de Mickey Mouse… tot menys ensenyar el bufanell.

10.- Última hora. Fonts massa ben informades, i tot, de la nostra Coraeta, poden assegurar que Enriqueta Gisbert, «la gralla», solista del cor de verges Pericana Red també participarà al càsting per fer-se amb la possibilitat de representar el país al Festival d’Eurovisió. Diuen, els qui ho entenen, que la cançó té un puntet de gràcia, i que si ho encerta bé, pot guanyar la sort de ser l’estrella del firmament carromato-pop. Una de les estrofes diu així: «el dia que a mi m’enterren / que m’enterren en un caixó / i que em deixen el braç fora / per a menjar-me un paelló.» La cançó pega fort, i el Twitter tira foc pels queixals. Joan Manetes, l’altre aspirant d’ací, resta malalt del ventre, i no pot suportar, de cap de les maneres, la competència de «la gralla.» Enriqueta, a més, tindrà la companyia de sis balladors d’alt standing, i que toquen les castanyoles com si fos el dia de l’alardo, de fort i sense pietat. Els eurofans rebenten de goig i diuen: «tenemo un poblema, mos guta «la gralla», pero tamien mos guta er julai der Manete… lor do lo hasen puta mare.» Ja veurem com acaba tot. Sort per als dos cantants d’ací, ai!!!

I fins aquí el programa de hui. Necessitem que siguen feliços i que la setmana que tenim per davant, tot aguardant els resultats i anàlisis de les «votaes», no se’ns indigeste massa. Ja saben que els volem, i…desitgem que estiguen tots contents. (Música de «Clavelitos»)