Un dia més, amb tots els que segueixen aquest dimoni de programa informatiu. Un dia més, s’obren les portes del clavegueram indiscret i atrevit de la basca local. Un dia més, les vides, les nostres i les de tots, s’emmirallen per a poder oferir el regalim més subtil i cobejós de la història. Un dia més, les noves tecnologies se’n faran ressò de tot el que s’escola per les escletxes d’aquest…

SUMARI

1.- «Votaes.» Hermenegildo Puigcampana i Mangalocha, fill de matrimoni d’ací i d’allà, guanya, per trentaunena vegada, les eleccions de la Vall del Serpis. La batalla ha estat insuportable, i els ferits de la nit de la guerra xorren pels carrers de la vella ciutat. Diuen, i no paren, que han vist un cap de persona non grata dins l’albelló que hi ha front al Principal. La mala sort ha volgut que els aficionats de l’Esporting Pista Asul, de festa després d’haver guanyat la lliga i la copa locals, s’hi trobaren amb els partidaris d’Hermenegildo, i la desfeta ha estat un èxit!!! Brams, plantofades, bescollades, insults, salutacions i records a les mares de tots i cadascun dels presents, han estat una constant. Hermenegildo, des del balcó de la plaça, ha llargat un discurs improvisat que ha durant setanta tres minuts de rellotge: «no sus esporreéis, no sus escalabréis, no su hasai mal, oño!!!» Ha dit Puigcampana i Mangalocha, amb la gran facilitat de paraula que tant el caracteritza. A la matinada, una bona feta d’herbero tot ho adoba, i la sang, a poc a poc, per les canaletes de la rigola, cerca la profunditat del clavegueram. VISCA EL GLORIERO 2014!!! VISCAAAAAAA!!!, les veus, ja, a les 6’32 del matí. Més guerra?

2.- Gran notícia!!! Enriqueta Gisbert, «la gralla» d’ací, guanya, pels pèls, però guanya, el Festival de la Cançó d’Eurovisió. Quan el presentador diu, farcidet de nervis, «la gralla» douce points, «la gralla» twelve points, el món sencer s’ascla en aplaudiments, crits, abraçades, espixorraments… i la pobra Enriqueta amb els cabells fets una merda per les empitonades de la resta de concursants, surt a fer el bis de rigor, i acostumat. Diu primer, però: «se lo dedico a todo mi pueblo, ay!, como en mi pueblo no se vive en ningún sitio, siete siglos de industria nos contemplan, y tenemos una fuente, allá, en el carrascal, que chorra un agua más frieeee, ay!» I comença el bis més apoteòsic del món… «el dia que a mi m’enterren…» Enriqueta, serà, ben aviat, reconeguda com a filla predilecta d’ací, i les portes del consistori no tindran prou gola per a empassar-se la multitud que hi voldrà ser a les celebracions. Els ho contarem, tot, a tots…

3.- Brauli Blai i Bisquert, fa, hui mateix, noranta anys, i amb un estat de salut insultant. Li ha demanat els fills, com a regal d’aniversari, un patinet i un casco, per si de cas. Brauli es deixa anar pel Gurugú, massa valentet i tot, i fa la volta als ponts en mig minut. Pensen, els de la Pizzeria «Peperoncino Ardente» que paga la pena contractar-lo com a repartidor a domicili, de tan veloç com és. Brauli, però, no té dents, i amb la velocitat li marmolen les galtes fent: prurrum, prurrum, prurrum… que sembla el motocarro del butà, i la gent que marxa per les voreres, clar està, s’espanta. Ho controlaran, han promès els de la pizzeria, i els de la Policia Montada del Canadà. Una gràcia…

4.- «Mostruori» Jaume Largo Mango, li ensenya el «mostruori» a la seua núvia Paquita, i la pobra se’n va a casa plorant com una magdalena. Diuen que deia: «m’has enganyat, pocavergonya…jo creia que el mostruori era el de l’empresa de cortines… animal… li ho pense dir el meu germà. Ai!!!» «Mai no tornaré a anar amb tu a Sant Antoni… i menys a la nit, Ai!!!» «Demà, però, no trigues massa a vindre…» Què hi farem?

5.- Operació bikini!!! Romuald «dotzena», que treballa a la granja d’ous «CLARA I ROVELL, HERMANOS MASSIÀ», aprofita la cinta transportadora dels ous per a fer footing a l’hora de l’esmorzar. Les gallines se’l miren esverades, doncs mai no havien vist un tio en calçotets, amb volantet, de Simago, tot mostrant la penjada testicular amb compassat ritme estratosfèric. «Mira quins ous, mira quins ous… deien les gallinetes amb el cul ben espanpolat.» Romuald ja ha perdut, vint-i-dos, vint-i-tres o vint-i-quatre, quilos. Se’l veu més afinadet. Està guapet…

6.- Xuminada. Una Xuminada no és arrear-te fort amb un xumino. No és, tampoc, un esport olímpic de llançar, ben lluny, el xumino. Es tracta, però, de dir-la. Així, sense os. Per exemple: «dos i dos fan quatre… però això no passa sempre.» Les campanes del campanar, a les dotze en punt del migdia, trenquen l’aire quiet de la vila, el vint-i-tres de juliol. Anem per feina!!!

7.- Jesús Santiago Andrés, de Santa Cristina de la Polvorosa, Zamora, casat amb Belisín, del carrer Cova Santa número sis (6), s’embufa en el bateig del seu nebot, per part de la dona, Carles Enric, tot a base de cafè i de begudes espirituoses. Arriba a casa, entre trompada i trompada, rebotant contra els cantons dels carrers de la vella ciutat. Arribat al pis VPO, modest però agraciadet, i consent que la dona i la sogra, la Milagritos del carrer Sant Doménech, el facen nu, però del tot. Permet que el posen dintre de la banyera, pilota va, pilota torna… i fent palmes. El bon xic de Jesús va i diu, somordo del tot com és: «esclavas, servidme!!!»… com si fos Calígula. La dona, Conxín la pastissera, no li ho pren malament, però la sogra li allarga grapat a la poltrota i es cabreja d’allò més, i jura que mai més l’haurà d’ajudar en situació tan lamentable: «no pareses una persona humana», li aboca sense tubeos (titubeos). A més ho pensa contar tot a la reunió propera de la UDP. Açò s’encèn!!!

8.- Piluquita Peribáñez «la comendadora», nouvinguda, però, ja, en cinquè del puntet, s’apunta a un càsting per a fer de Marilyn per a un anunci de la televisió supracomarcal. La situació és la següent: les aspirants s’han de posar enxancades damunt d’un albelló, i a través del qual surt un canó d’aire. L’aspirant s’ha d’agafar, com puga, la faldilla, encara que ha de deixar entreveure les palomes (braguetes), almenys, un poquet. Ara bé, la tal Piluquita, sense gaire preparació i un tant atabalada, va i es posa les palomes de fil de cotó, i fetes a base de punt de ganxo, i per l’efecte del calor resulta que les palomes se li han flamejat. Ningú no s’ho pot creure, açò. Els de la productora l’han feta fora, però de seguida, per manca de finesa, i la Sra. Peribáñez s’esgarra a plorar, tant com Jeanne Moreau a «Diálogo de Carmelitas». Seguirem el cas…

9.- Terratrèmol García fa el xempla a la platja de Sant Joan i ho recordarà tota la vida. Pixorro com és, fa flexions damunt l’arena, i davant de xicones que se’l miren entre divertides i burletes, perquè vol enlluernar-les de veritat de la bona. Just per l’angonal, entre les teles del menut banyadoret, se li n’ix un tros de minsa masculinitat, i també un badoc de mitjons que volen fer l’aparença de paquet genital. La fantasia al descobert, només resta la veloç cursa, tot de vermellors al rostre, i a fer la mà. Es juramenta per a mai més voler lluir el que un no té: «quod natura non dat Salmantica non praestat…»

10.- A Oriol Palafrugell i Collserola-Cabestany, els pares no són d’ací, li expliquen, un dia, allò de les dates de les festes patronals de la industriosa vila, i li agafa, però de veritat i tot, un còlic miserere. Assegura, des del llit de l’hospital, i arrebossat de bromera per tota la boca, que no ho pot entendre de cap de les maneres, per molt que ho intente cada dia un poquet. «Pos ya verás cuando t’aspliquemos (sic) lo del Mossèn Torregrossa, lo de las entraditas i lo de la roda…» l’amenassa Tòfol Jordà, el Cop Tresorer de la filá Teuladins de Cotes. Els metges li han prohibit radicalment, en Tòfol, d’explicar-li res a l’Oriol, i asseguren que no poden respondre de la salut del malalt si segueixen per aquest camí d’informació complexa i aclaparadora. També diuen, els de Ràdio Montcabrer, que la policía secreta prendrà part directa a les accions fent contraespionatge. Informarem!!!

I ara sí que sí!!! Acabem, ja, la nostra informació més salvatge i bàsica del món. Esperem, ben de debò, que ho hagen passat molt i molt bé. Desitgem l’alegria xafardera per a tots (i per a totes), com diria l’altre. I necessitem retrobar-los, ben aviat, a les ones informatives de la CORAETA!!! Perquè volem que siguen feliços… i que estiguen tots contents!!! (Música de «Clavelitos»)