Eiiiiiiii!!! Cooooooom? Qui arriba tard no les tasta!!! Tots abocats, ara de seguida, a la il.lustre caixa de la televisió local. Els necessitem a tots, però a tots, pròxims a la informació sobre els plecs de la intensa realitat, tan nostra. I hui, com sempre, la motxilla la portem ben farcida. Anem, doncs, sense més dilació, a pel

SUMARI

1.- Nota necrològica. Sobtadament, i sense causa aparent que ho justifique, Rodolfo Lumbreras cau desplomat davant de la dona, l’agüela i els xiquets. Fonts ben informades de CORAETA asseguren que, potser haja estat la passió de Rodolfo per retòrcer els arguments fins a l’infinit, i més enllà encara, la culpable. La causa final del traspàs de l’infortunat «Dolfo», ha estat el nus a la llengua que se li ha fet, el qual li ha dificultat, molt i molt, dir la darrera paraula en defensa de les seues teories sobre la «Processó dels Xiulitets». Una llàstima d’home, i una pèrdua irreparable per a la dialèctica reflexiva de les tradicions d’ací. El cadàver del difunt restarà exposat, de 9 a 21 hores, al tanatori «Tot s’acaba» de la localitat.  Descanse en pau.

2.- Multiaventures. Per al seu aniversari, i com a regal de bandera, els amics de Lluís Pascual, «queixal», li han ofert unes classes de «puenting». Tots ben devanits, menys Lluís, clar està, marxen cap al Pont de les Set Llunes, per dur a terme l’experiència pilot del pobre, i tremolós, Lluís. Sobre el terreny, la cosa pinta, encara, molt pitjor. Abans d’enganxar l’interfecte a les gomes, li canten «aniversariiiiiii feeeeliçççççç…», i la cara d’en Lluís resta groga com un pecat mortal, tota plena de gotes d’una suarda espessa com la xocolata, i ben llefiscosa, ai! Lluís, que no ho veu gens clar, només repeteix atrotinadament: «serà precís, serà precís?» I tan precís. A la de tres, els monitors agafen Lluís pels braços i les cames, li amarren les gomes pels ous, que fa ois de veure’l, i sense cap mirament el llancen al buit…quina esgar r i fança de brams… quina angoixa de sent i r Lluís cridar SOCORSSSSSSSSS…FILLS DE PUTAAAAAA… MALPARIIIIIIITS… i les gomes que van i que vénen, tan sinistres. I tot d’una s’escagassa sencer,  s’escalda tota la intimitat, i ha de tornar a casa a peu, ja que, «els amics», no el volen al cotxe, perquè pot embrutar la tapisseria. A la vida no hi ha res millors que la bona amistat. Ai!!!

3.- Prêt à porter. El Gran Saló de la Moda Local (GSML), ha celebrat el seu desè aniversari amb una desfilada de reconeixement al Prêt à porter. La Llotja de la Mitja Lluna s’ha vestit de gala per a les celebracions. I com que tothom ha volgut hi ser part implicada als tuactes, les senyores del Ropero de
Santa Sedalina de Casia han estat les encarregades de lluir els modelets que les modistes principals d’ací han preparat amb tant de mim i il.lusió. Tot ha anat de meravella, o quasi. Resulta que, quan Leocàdia Benemèrita ha passat el model «Margallón de Domingo de Ramos», s’ha enfonsat la passarel·la, i Leocàdia ha desaparegut enmig d’un núvol de pols blanquinosa, talment com si fos una fada padrina. I el pitjor de tot és que encara estan buscant-la «por doquier.» S’ha originat un cràter de tals dimensions que tots diuen que la culpa és de l’arquitecte De la Orden. Com sempre. Vés a saber, tal i conforme resta el pati… Bombers en Acció, tan generosos i altruïstes, diuen que no deixaran de buscar Leocàdia, encara que els toquen les sis del matí, furgant pel foracó. Gossos ensinistrats de la perrera municipal ajudaran la recerca de la voluminosa Leocàdia. Diuen, els que segueixen les labors de rescat que, allà, ben al fons de la gola profunda, se sent una veu de llàstima que diu: «queréis sacarme de aquí, cojones…a ver si movéis el culito, chicos… me cago en la leche… i además se me ha hecho una carrera en las medias, fotre!!!» Tots pensen que potser siga la veu de Leocàdia. Estarem a l’aguait!!! Ho prometem!!!

4.- Frase digna de veneració, i a més passarà a la història. Segur!!! El cel resta nuvolat, però no hi ha pluja. La perspicàcia d’en Jordi Ferràndiz i Abad-Montllor (els pares són d’ací, i els agüelos, els quatre, també), no deixa lloc a cap dubte: «SI LA COSA SEGUEIX AIXÍ, HUI NO PLOU.» Nyàs, coca!!! No hi cal cap comentari més. Seguim, doncs.

5.- Agermanaments. La filà Odalisques del Cint ha tingut a bé afavorir l’agermanament amb les Patriotes de l’Empordà i amb les Trabucaires de l’Urgell, tot convidant-les a desfilar, el dia que toque, o quan siga i es puga, dins dels actes de la Tetralogia Festiva. La conseqüència ha estat enorme: «Viajes Juan i Manolo» ha hagut d’amanir 523 autobusos per a poder atendre la demanda inimaginable de turistes que han sol·licitat de venir a les pròximes festes tradicionals. S’han hagut de posar afegitons de tribuna per tot arreu de la ciutat, i l’expectació té dels nervis el personal, de dalt i de baix. Es comenta, a cau d’orella, i amb xiuxiueig fart d’insídia, que si la desfilada de les filades femenines s’hi produeix pel Passeig de l’Albereda, als carrers del centre, amb dos dotzenes de cadires de boga n’hi haurà prou per als mirons que hi seran. Mira que en tenen de mala llet… Veurem, però.

6.- Notícia bomba!!! Salustiana Alvarado, del carrer de la Cova Santa, l’agüela ensinistradora de dentadures postisses, guanya el Premi Princesa d’Astúries de Ciències Tecnològiques i Socials. «El acabose en dos tomos» Resulta que, quan la gent té dificultats per a fer anar les dentadures postisses, doncs li les encomanen a Salustiana que, com va i xerra pels colzes, doncs se les estaca i les ensinistra d’allò més bé, i ben aviat, els propietaris les poden usar, ja, sense cap problema. El fenòmen Salustiana ha traspassat fronteres, i de totes les parts del món vénen en aquest racó del vell Serpis per a reconduir la ferramenta dental. Diuen, els savis universitaris, que Salustiana resta ben pròxima a obtenir el Nobel de Bioquímica, ja que, sense força aparent, tritura mandonguilles de gavarrots galvanitzats, la qual cosa la faculta per a reduir el metabolisme del cafè licor en un plis-play. Els de l’Ajuntament, ja tenen les jaquetes del frac amanides per a assistir-hi, segur, a les cerimònies d’atorgament de les altes distincions. Els de l’Associació de l’Herald Representatiu, van a proposar-la com a Membre Honorífic-Permanent-Per a Sempre Més-Insigne. Ni més ni menys. Visca Salustiana!!! Visca la Gran Dama del Gavarrot!!! Visca el nostre molar internacional!!! No permetrem que es perden cap novetat al respecte. CORAETA serà un fidel testimoni. De veritat de la bona.

7.- Micaela Llometes i de la Font de la Salut, li endolça un estribot el seu marit per arribar massa d’hora a casa: «te tengo dicho, oyes, que no me vengas de «sospetón» a casa, porque el «bollidet» todavía no está preparado. Además…no sabes divertirte como todos los hombres? Sabes que me gusta verte llegar tarde, y que no me des excusas de mal pagador. Sabes demasiado bien que las excusas son cosa de mediocres. Si llegas pronto, me «siemblas» una «paneruela» deambulando por los pasillos, bastante «torbada». No me lo vuelvas a hacer. Vale? Sabes que te quiero mucho, cari…» Açò no hi ha qui ho entenga. Un forat negre. Continuarà!!!

8.- Sobtada mutació!!! L’agüela Bràulia demana el nét que li entre les palomes (bragues), ja seques, que hi ha esteses a l’estenedor del jardí. El xicon no troba cap braga perquè s’ha produït una immensa mutació: «agüela, a l’estenedor no hi ha bragues, això són les cortines del Principal!!!!!!!, jajaja», diu el bon xic d’Alfredín. Al CSIC volen sotmetre a un TAC rigorós els fils de les palomes, per si de cas s’hagueren produït canvis substancials a la composició química de la roba. Els treballadors de «Laboratoris Fotogràfics Pepito» han assegurat que tiraran una maneta per a veure si, ben aviat, «verigüen» alguna cosa que desfaci l’entrellat. Serà una veritable mutació? Serà un desafiament de la naturalesa implacable de les coses? What will be, will be…poc viurà qui no ho veurà!!!

9.- Gran Saló de la Moda Local segona jornada (GSML). Amalín, la repassadora de baixos de pantalons d’home, es tira al disseny, i aconsegueix muntar una desfilada d’allò més interessant. Només un problemeta ha dificultat la vetllada i ha perjudicat els models. Així doncs, Amalín, li ha fotut un «recojón» (sic), als pantalons dels models, entre la part epidural i les beceroles, impossibilitant el pas harmònic dels participants. Una coixesa, prou evident, dels models, tots, ha estat el resultat de la infatuada» equivocació de la nova dissenyadora Amalín. Al segon envit, tot anirà molt millor. Ho desitgem ben de debò. Molt d’ànim Amalín…»tú llegarás que yo te empujo, i el teu mal no serà res…»

10.- Tot ben amanit. Sí, Toni Corrales i Cascant ja ho té tot, però tot, amanit, per a marxar, molt feliç i entusiasmat, cap a Pamplona, i per a participar als «ensierros» dels bous, corrent com un brau guerrer pel carrer Estafeta davant dels animalots de 600 quilos de no res…La dona li ha planxat el mocadoret
roig per al coll, i la sogra els pantalons blancs i la camisa. Les espardenyes les comprarà a Casa Sandalio, perquè són blanetes i no fan mal els dits. Ha comprat un exemplar atrassat del Marca per a fer el canut que durà a la mà, i per a furgar els bous per darrere mentre corre devanit cap a la glòria de la plaça. Somnia amb la màgia del moment televisiu, tot escampant-se les seues imatges a l’univers sideral de les ones…ai!!! Pamplona, ja, en un minut! Corre cap al carrer Estafeta! Dona i sogra a casa, davant la tele! El
«chupinaso» que rebenta l’alegria del matí! I…el bous que ixen, al trot, dels corrals, enfilant-se pels carrerons pamplonesos! I Toni, entre la multitud, s’apuntala damunt la reixa d’una finestra fotent colzades, ben ginyat a sobre dels albs pantalons, planxats per la sogra amb tanta dedicació. La por és lliure!!! I el darrer bou sembla un tràiler de Mona i Brotons, fotre, tu. I les càmeres de la televisió mundial que fixen l’objectiu damunt Toni, suat com un perdigot, el cap estacat dins la reixa, plorant i fent oració per haver salvat la vida… ai!!! La vergonya familiar, un clam (Plam, Plam, Plam). El xiquet menut,
quan veu el seu pare penjat de la finestra, pregunta: «què fa el papa ahí penjat… sembla una sobrassada de mitja volta dels Bessons…» I quin final d’història…

I ja ens acomiadem de tots vostès, tan estimats seguidors de CORAETA. Per a hui ja n’hi ha prou de suc íntim de tantes vides al descobert, sotmeses al nostre ull sinistre i escorcollador. Flueix el temps i, sense adonar-nos-en, la sorra del rellotge ha gastat, amb la llibertat de la caiguda, tota la informació que teníem amanida. Però continuarem laborant per a fer-los pròxima la fortuna d’un somrís franc i obert… perquè volem que siguen feliços… i que estiguen tots contents. (Música de Clavelitos)