Nova temporada

Amb el suggerent títol de «CORAETA», una nova temporada, i per als dinàmics assumptes del cor, ens visita travessant les pantalles de la televisió local. Un any més, quan la basca estiuenca ens cobreix en aquesta vall de conquesta, les xafarderies més increïbles s’aboquen per la finestra incontinent del periodisme salvatge i inesgotable. Ara ja no som FREIXURA, doncs ara hem avançat en prestigi i qualitat informativa. Ara som, i serem, CORAETA!!!

El món s’eixampla, el món riu, la realitat supera la ficció…i: amagueu carteres, perquè de seguida, i sense més xerrameques, comencem la destrucció del mite. I «sálvese quien pueda… dones i xiquets primer», doncs ja ve, ja esclata, la CO-RA-E-TA!!!

SUMARI

1.- A Jaume Ferri li treuen de la gola un «cellet». El Sr. Ferri, mentre mira al salonet de casa un partit de futbol de la selecció espanyola, tot i sabent que no deu fer més d’una cosa al temps, crida Goooooooooooool i s’estaca un colp de café. Resultat: en urgències porten dues hores tractant de treure-li el gotet, tot comprovant si li baixa l’enramada d’ulls vermells que llueix, no se sap encara, ben bé, si per culpa de les tamborinades de café, o per l’ofec del cellet travessat a la gola. La sogra del Sr. Ferri només crida: «Fas Divina Santa» a la saleta d’urgències de l’hospital comarcal.

2.- Felicísimo Rodes, cop tresorer de la filà Guerrers del Cint, necessita tres vots per a ser investit president del Patronat Allà Baix. La principal oposició la té a casa, doncs la dona i la sogra li «han dit», que si té l’ocurrència de fer-se president, no li parlaran en els pròxims tres minuts, perquè la salut és lo primer. Felicísimo vol denunciar la situació de bloqueig doméstic al sindicat «Loca Cimitarra», per si de cas pot obtenir ajuda legal. No obstant, fonts ben informades de Coraeta, han assegurat que el Sr. Rodes no pot eixir de president mai de la vida, ja que les boles que s’utilitzen per al sorteig resten sempre massa calentes. Una llàstima, perquè el Sr. Rodes feia cara de poder solucionar el «mantecao»fester, en un tres i no res.

3.- Quico, Paco i Francesc, de malnom «el tridente», s’ajunten per formar una plataforma  electoral, però transversal. Així, Quico és de dreta total, Paco és el de centre epidural i Francesc és l’ultramontà d’esquerra rabiüda. Són, però, amics i residents a la capital del Serpis. Allò més difícil és treure el «pograma» per a significar el camí a seguir, també el cartell electoral – pensen que tots tres no han de cabre en condicions d’habitabilitat a la imatge definitiva del reclam publicitari-, i no és menys complicada la cosa a l’hora de posar-li nom a la plataforma i treure una bona frase que il.lustre l’esperit de la noble causa. Així, decideixen no fer programa, total…ningú no se’l llig. Quant a la foto per al cartell, li ho pensen encomanar a Don Francisco Grado, perquè té bon ull i garanteix que eixiran els tres a la instantània. I l’eslògan publicitari ja quasi el tenen «apreparat»: BON PILOT, BON FARINOT…doncs posa de manifest la voluntat d’aplegar-se a una indispensable harmonia constructiva, a pesar de les diferències. Aprofitant la popularitat de què en gaudeixen, el nom de la plataforma, pensen, haurà de ser: BORRA I CONFETTI, AVANT L’ENTRÀ.

4.- El primer bany de la temporada causa ferits de diversa consideració a la piscina municipal. Manolo, el del clarinet, pren el bany i es refreda d’allò més. Diumenge, ben d’hora, ben d’hora, Manolo, el del clarinet, es tira de «bomba» a la piscina municipal, i només tastar l’aigua, freda com un déu, s’espolsa un estarnut que li propicia el trencament de la dentadura, llençant-la, com un projectil, a tota llet, damunt del cap del socorrista. Sang pertot arreu, crits eixordadors i un tros de dentadura, com una peineta, estacada al cap del pobre i jove socorrista, fan, de la jornada primera de banys, un drama còsmic. La ràdio local no para de dir-ho. En castellà, però ho diu.

5.- Carmencín, modista de blanc, li cus el vestit de «Caballero», al seu gendre Germán Cadira, i a l’hospital central encara estan operant-lo. Resulta que Carmencín, tota entusiasmada, li fot un repunt, però damunt la carn de la cuixa, al gendre, que des d’aleshores no para de blasfemar. Cotamalla, cuiro, entretela, tela i faldellí, tot una peça, estacat junt a la cuixa. Marededéusanta quina esgarrifança, quins brams, quant de dolor acumulat…ai!!! La filà Mocassins del Xúquer, la seua de tota la vida, la filà del seu pare i del seu agüelo, la filà dels cosins, oncles, i veïns de l’entressuelo segona, li han promés que si salva la cama, li donaran un tros de diana del carbonato. Solidaritat festera!!! Carmencín no para de sanglotar, i té, tot el pitram, banyat per les llàgrimes. Emocionant estampa festera, sí senyor.

6.- La Sra. Conxa la Rulla s’encèn en vida. Un crit bestial de Goooooooool, gendre i néts dixerunt, mentre la pobra Conxa fregia mandonguilles d’aladroc, fa que l’oli ben calent, ben calent, li vinga a sobre del davantal, retallant-li per les cames, i deixant-la feta un «santocristo». Aiiiiiiiiii, Aiiiiiiiii, Aiiiiiiiii, què m’encenc tota sencera….Aiiiiiii. I els altres tres, ni cas, empassant-se els gols de l’Ucraïna-Irlanda del Nord. A la fi, una ambulància s’ha endut Conxa a la mútua de segurs per a autònoms. Els tres, pare i dos fills, aniran per veure-la quan puguen, segurament al descans de l’Escòcia-Illes Feroes. Si els dóna temps.

7.- Sex-Símbol. Xavi Potorro, que mira la televisió a cent per hora, ha decidit fer-ne cas de les recomanacions publicitàries, decidit com està a comprar tota classe de cremes, pinces, i màquines de rasurar. La depilació a l’oli verge d’esparraguera, li ha fotut, però, la part de dalt del morro, perquè se n’ha passat de temps i l’ungüent li ha socarrat la cansalada. Amb un morret de dos pams de gruixut, li tocarà anar a la gala de batllet de final de curs de la seua filla Mimí. Pensa disfressar-se amb un mocador a la cara, estil Llanero Solitario. Tem, com al dimoni, la xirigota dels amigots de la taula d’escotti.

8.- Joan Fiambrera, gran aficionat a la gastronomia local, es presenta al famós concurs televisiu: SÍ, XEF!!! A l’oportunitat de guisar un plat autòcton, Joan li pregunta al jurat: «puedo haser unas taritas de mi pueblo?» I s’espolsa un variadet de sangueta, abisiniets, mareta, ternereta en salsa i mandonguilletes de putxeret, (tot ben xicotiu) que s’ascla el basto. El jurat, en provar el vermudet que havia amanit Joan Fiambrera, i al crit de «Churumbelerías», s’arranca per dianer i el programa, almenys eixe dia, se’n va a mamar. Diuen que deien: «Ya nos podemos morir…»

9.- Viatge cultural per les entranyes de la sempre lleial vila del Serpis. Un nou projecte ha vist la llum: cultura i marxa. Així, aquest dissabte, sobre les dotze, poc més o menys, quan més apreta el sol, hi haurà visita guiada al Pont del Cadissenyo. Els participants podran observar des de ben a prop, les pedres que conformen les baranes del Pont del Cadissenyo, llomos que van venir de terra endins, quan encara es feia guerra amb fona. Les explicacions es pujaran a la Xarxa, i els portals de les noves tecnologies, durant diversos mesos, aprofundiran en la materia íntima de la realitat constructiva. Caldrà afanyar-se per a apuntar-s’hi, doncs la cua arriba a Les Llometes.

10.- Accident!!! Andreu Clotet s’esvara, sense voler, a l’altura de la Glorieta, i baixa, sense tocar paret, fins estampar-se contra la Porta de Santa Maria. Després d’una hora, ja pot posar-se dret, i repeteix com un posseït: qui collons ha fet aquestes voreres de merda? I és que Andreu té molt mal caràcter…total la culpa l’han tingut una caguerada de colom i un poc d’aigua de no res, i clar, la pasteta de la gallinassa s’esvara un pelet.

I senyores i senyors, fins aquí les notícies de la CORAETA domèstica. Anirem per feina per a contar-los, de primera mà, tot allò que conforma l’arc, o la cintra, de les nostres comèdies particulars. No trigarem gaire a posar-nos, novament, en contacte. Se’ls estimem…i volem que estiguen tots contents.  (Música de Clavelitos)