slogan tipografia la moderna
Creación
Diumenges a la vesprada
Si la memòria no em falla... (proses al vent)
Josep Sou - 04/01/2022
Diumenges a la vesprada

I quin desfici més gran, no? No hi ha qui els aguante, els caput septimanae, i molt menys encara la tarda dels diumenges. Per favor…!!!

No saps on pegar, com bé resa la frase popular. No saps on pondre, reflexió un tant veïna de l’espai rural, i de la parla antiga de les nostres agüeles. El desassossec; l’anar i vindre; l’escorcoll repetit fins l’avorriment dels canals de la televisió; els periòdics del dimecres passat, encara; la cervesa mig calenta perquè el frigorífic no va com cal; la pluja fina, però insistent; el reguetón calfa andoles, bestialment instal·lat al forat del pati de llums i mentre es dutxa el veí jovençol; els cors i danses del barri celebrant no se sap ben bé quin collons de festa, i estomacant la pell dels tambors a tota pastilla; l’olor a socarrat indecent de les lentilles que s’han agafat a la base del perol per excés de foc… i el cul de ferro, a la fi, per l’estona infinita de sofà, amb forat considerable de tant suportar les natges atordides d’un diumenge qualsevol, però d’iterada impertinència. Ai!!!

I de sobte, sense pensar-ho, se’ns ve a sobre un raig que il·lumina l’estança plenament: Gracita Morales i Rafaela Aparicio, en Sor Citroen, apareixen, senceres i de monja vestides, per la petita pantalla del nostre televisor. Com la fulla d’una fina navalla la veu de la Morales se’ns estaca al cap ferint-nos dolorosament les temples, i la gesticulació imponent de l’Aparicio se’n surt pels extrems de l’aparell, tot fent rodolar el florer que tenim just a la vora, i també la gitana s’estimba per l’extrem de la tauleta. Senyoreta, açò és la glòria, podria dir qualsevol mortal que veiés com les coses van prenent la posició correcta a la vida…

Però nosaltres no ho direm, car volem, desesperadament, que el dilluns ens desperte del malson, i que la roda hidràulica comence a rodar fent, del seu curs lent, però cerimoniós i esperançat alhora, que la vida tinga sentit. Necessitem adrenalina, batallar i pessigar, només siga un tast, la molla tova de l’existència. El decúbit supí per a quan el traspàs siga, ja, una fosca realitat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario