Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXVI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Fregar más que el gallo de la pasión
–Ese friega más que el gallo de la pasión. Traducció: “Eixe frega més que el gall de la passió». Açò ho diem ací en sentit figurat, a manera de metàfora luxuriosa. I tot és pura enveja que li tenim al crack, a eixe tipus que pensem frega sense mesura. Però a vegades només ens ho […]
Creación
Llar per pocs, i per pocs dies
La internacionalitat del nostre món i globalització comercial i cultural, envaeixen cada cop més tota generació que naix al nostre voltant
Lluny de casa però prop de la terra coneguda. Un sac amb roba i una capsa amb l’instrument a dintre. Tot llest per enlairar un nou projecte que des d’aquell avió s’iniciava. L’aeroport fou punt de partida per a la Colometa, on un parell de setmanes a milers de quilòmetres de casa, esperaven les seves […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Llengua com una astral
-Ascolta, tu, la senyó Amparito té la llengua com una astral. Traducció: (Oye, tú, la señora Amparito tiene la lengua como una hacha). No sona molt bé, però ho deixarem anar, no? Doncs sí, la senyó Amparito, la del Paco’s Bar, (carrer de La Cova Santa), es gasta, tots ho sabem, una mirada de Tauró […]
Creación
El pato
Notes soltes d'un actor desficiós sobre el rodatge d'un curt a Tenerife i una curiosa relació amb un ànec
Juli Cantó, 31/03/2015

Avui es dimecres 27 de Gener de 2015

Vaig de viatge a Tenerife , objectiu fer un curt, amb els objectius d’una càmera, clar, que s’ha d’arreplegar dema de mati a l’illa. A les deu passaran a per mi,haurem d’anar amb cotxe fins a Barcelona, han trobat bitllets molt mes barats que des d’Alacant, no ho entenc.

Però no passa res, pel camí vaig ben acompanyat amb dos amics, encara que un d’ells no para de parlar ni baix l’aigua, espere que no ens done el viatget. Ahir vaig beure un poc, però no he de conduir, puc dormir, relaxar-me… bé si em deixa el company, encara que sempre procure ser solidari amb els xofers.

Alcoi – Barcelona és un viatge que vaig fer moltes vegades i el primer quan vaig deixar el treball per anar a fer teatre, aquell dia vaig perdre el primer ferrobús, però després n’eixia un altre.

Avui molts anys després torne i pel camí comencen a vindrem records de tantes i tantes pujades i baixades de tantes il·lusions, tants kilòmetres perseguint-me, buscant un rastre, com, buscant or amb un garbell.

A Alcoi els amics grans m’animaven a fer-ho “ho fas molt be, que tens a perdre” ves, ves i així ho vaig fer…

Barcelona, Ovidi, Enric, Alfons, Gerardo, El Timbal, El Fronterizo, no podia entrar a l’Institut del Teatre, no tenia el COU. Pep el d’Aielo, que dormia un dia a la setmana a casa, les classes, els passejos, les nits dibuixant…

“Pep dorm, l’observe i escric, els gats criden al carrer com nens petits”, pel dia, buscant-me en una gran ciutat!

Sagunt a escena, el primer que es va fer, baixe a fer un curs llarguíssim.

M’agafa un grup que te un projecte  nou! Manel. Esteve, Toni, Joan, Marta, Eugenia, Paca, Victoria, Benifaraig.

Després Tàrrega – Tarragona amics, treball, acrobàcia, veu, ritmes, tot el dia, molts dies, anys, “tercer teatro”, vam anar a festivals per quasi tot el país…

Arena – Murcia, Enrique, Alcantarilla, Polònia ,Finlàndia… Callejero…

Alcoi – Valencia, Cortés, Neus, Gadea, Martí, Xavi, Rosanna, Pepa, Pep, Jordi, Burgos… Possiquetevere!

Centre dramàtic, Pavana, Moma, Dramatúrgia  2000, Albena, Micalet, Bambalina, Tornaveu… etc… Nervis, estrenes, responsabilitat, gires, Argentina, televisió, doblatge, curts, llargs, capítols pilot, direccions, col·laboracions… substitucions…

Per estalviar, ja que el curt te un pressupost humil, hem eixit un tros de l’autopista i a mà esquerra he vist l’aeroport de Castelló  un espai “nàufrag de naus”, hem recuperat la AP-7, i desprès hem parat a dinar al costat del mar, per cert no ens esperava ningú.

Ens trobem tot l’equip a Barcelona. Anem a l’aeroport, embarquem en la nau com uns Robinsons buscant l’ illa del tresor amb un garbell. I poc equipatge més, junts, separats, una xica de Pamplona ens fa el viatge més curt amb la seua conversa, al meu company li cau la cervesa i ens esguita a la pamplonica i a mi , ell es fa xorrant.

Arribem de nit, ens arreplega un company amb una furgoneta, està plovent, ens du a una casa que han llogat, han comprat menjar, ací és on estarem estos dies.

 

29 de Gener de 2015

Bé comencem, el material tècnic no està a l’hora acordada prou prèviament, avui no podrem rodar, però pugem al TEIDE per vore el lloc on treballarem

Torne a fascinar-me amb tanta bellesa, hi ha un moment pujant que som uns nàufrags enmig d’un mar de núvols.

Hem d’ arribar al cim, fred, pluja,calor, silenci, risses, moltes risses, l’himne del Tenerife C.F., el gofio, la mar allà baix. Hem d’arribar i descobrir el misteri després de la boira i començar a desvetllar el nostre naufragi.

Baixem flipats, plou. Estem a la zona nord, trobem un lloc per a sopar, demà hem d’aprofitar el dia perdut, s’alçarem a les 6, volem fer-ho rapidet, però l’home del restaurant una hora després ens du unes platerades de carn amb mojo picón i ens explica totes les virtuts i característiques de l’illa…

Bona nit!!

 

30 de Gener de 2015

Bon dia, a la casa no es pot fumar, la llogatera ha insistit molt amb això, així que m’he fet amb un gran cendrer per fumar fora. La casa es molt xula, té jardí i terrasses envoltant-la, és gran, es nota que fa temps que no s’habita. Hem faig un te i isc a fer-me un cigarret, està plovent però estic a cobert i de sobte!! HÒSTIA!!  Al meu costat hi ha un PATO tot mullat que supose que també s’està protegint.

Li parle, “Hola patarra, què estàs mullat?” Ell no diu res, m’accepta de la manera més normal malgrat la tos!  Hem ve al cap Orfeo, dies abans en Alcoi, recordant a son pare va comentar que Alejandro un dia va dir que si es reencarnarem en animals  ell voldria ser un pato.

Al meu avi li deien de malnom “pato” i això va passar a mon pare i a mi, alguns amics del pare de xicotet em deien PATET!

Vaig tindre una sensació molt bona al costat d’aquell esser. Un pato i Juli fumando al amanecer!

Vam tirar cap amunt, teníem que aprofitar el dia, baix plovia però dalt lluïa el sol, és fantàstic. El paisatge és com si un “bebé” gegant haguera estat jugant amb pedres, arenes i aigua, fent una barreja sorprenent i  escruixidora.

El sol picava i quan feia airet també el notaves! A rodar, preparats, acció!! Tot el dia. Quasi com vam parar a dinar, tots entregats, ajudant-se, ajudant a que el naufragi es fera realitat, fent possible  un somni escrit en un paper.

Quan se’n va el sol hem de rodar una seqüència, estic tremolant, en les pauses em cobreixen els bons companys. Som una pinya, teníem que aprofitar la llum  fins que per fi, se sent “bona, la tenim”. Me’n vaig cap a la furgoneta, no torne amb mi, soc un manoll de tremolors, em costa respirar.

Poc  a poc amb mantes i amb l’alegria d’haver acabat anem tornant cap avall, em sent satisfet, estic roig, hem note el cos, tinc fam ,estem vius! Dutxa, sopar, compartir, harmonia, sumar, bon rotllo, satisfacció, risses! Muyayos!

 

31 de Gener de 2015

Avui no hem matinat tant, hem buscat el pato pel jardí, allí estava ell fent les seues coses tranquil·lament.

Hem tornat a pujar,  baix plovisquejava però dalt feia sol, allí estava el Teide impressionant com ahir. Vam acabar el treball.  Vam tornar a la pluja i aquell lloc ja formarà  part de nosaltres per sempre.

 

1 de Febrer de 2015

Dia de tornada, bon matí ja estem a l’aeroport, el bon ambient creat en el rodatge ens acompanya contínuament. Quan arribem a Barcelona ens separem. De camí cap Alcoi en la radio estan parlant de W. Shakespeare  diuen  coses curioses del dramaturg, a la seua dona li deien igual que a una actriu actual molt famosa, també diuen que ell no tenia estudis superiors i alguns estudiosos dubtaven que ell haguera tingut la capacitat per escriure com ell ho feia… estem cansats i amb ganes d’arribar… siga com siga vull donar-vos les gràcies, Tino, Neus, Joan, Rubèn, Artur, Andreu, Jona per haver fet “NAUFRAGOS” Eixe curt, després d’un viatge tan llarg, esta experiència no ens la lleva ningú, però sobretot  i estic segur que tots estarem d’acord, Joan és un pesat! Hòstia,  quasi se m’ oblida,  moltes gracies al pato!!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Larrana says:

    La aparente sencillez, la espontaneidad aparente, el aparente desenfado no logran eclipsar la mansa zozobra en que se mece el fracaso. Somos y seremos, pero sobre todo fuimos. Pero ¿qué fracaso?. Que el tiempo pase, que siga haciéndolo, cuanto quiera. No habrá de aniquilarnos: los supervivientes del naufragio son los que mejor aprenden a ganar la costa,

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario