Eres un corredor d’asfalt? T’has cansat de trotar entre cases i carrers i vols donar un pas endavant o cap amunt? Has decidit canviar el fum de les fabriques i dels cotxes pel flaire del timó i del romer? En una paraula: Vols deixar de ser runner i convertir-te en trail runner? Doncs aquest és el teu article.

En primer lloc he de felicitar-te per la teua decisió -sàvia decisió- de córrer per muntanya. Es més gratificant i saludable que fer-ho enmig del transit i rodejat de gent. Però has de saber que t’enfrontes a un entorn desconegut (de vegades hostil) i convé que pugues identificar tot el que et trobaràs al camí per decidir si deus interactuar amb això o has d’arrencar a córrer.

Com recordaràs de quan estudiaves primària la Natura – i la muntanya no és una excepció – es divideix en tres regnes: el mineral, el vegetal i l’animal. ¿Com distingir-los? Si segueixes llegint veuràs que és senzill.

L’entorn mineral
Està composat per terra i pedres. La terra es eixe polsim que t’embruta les sabatilles. La pedra, més dura, és allò que s’assembla gres porcellànic però més gran i en mat. En principi cap de les dues és perillosa tot i que hi ha algun espècimen de pedra que sí que ho és. ¿Quines? Les distingiràs pel seu perfil afilat i punxegut. Ves amb compte perquè tenen un tarannà dolent i a poc que et descuides t’agafaran pel cordó de la sabatilla i et faran caure de nassos.

La capa vegetal
Son tots aquells elements estàtics que, no sent pedres, sobreïxen de la superfície més de 5 centímetres. Es distingeixen tres grans grups: herbes, arbres i postes senyalitzadors. Les herbes son menudes i tenen punxes o fan olor. Amb excepció dels fongs que tenen altres propietats. No intentes tastar-los per millorar el teu rendiment ja que podries cagar-la. Literalment.

Arbres o senyalització, en conseqüència, és tot allò que sobreïx més de mig metre de la superfície i es sosté sobre un tronc o pal. Aleshores ¿Com distingir uns dels altres? Fàcil. Els arbres tenen una espècie de cardat alcoià dalt del tronc amb (o sense) fulles segon l’època de l’any en canvi els postes senyalitzadors només tenen fulles (poques, entre 3 o 4) amb lletres i números impresos i acabades en forma de punta.

El regne animal
Son tots aquells essers dotats de moviment propi. Tot i no ser la categoria més nombrosa és la que més subdivisions admet. Per no fer-nos prolixos us farem una breu ressenya dels més comuns:

ARANYES I LIBÈL•LULES. Les aranyes s’assemblen al logotip de Spiderman i produeixen una tela que, de vegades, t’empassaràs sense voler. De vegades amb aranya i tot. No et preocupes son proteïnes. Les libèl•lules s’assemblen als helicòpters i tenen la mida d’una beina de pebre. A la zona de San Cristòfol es possible que trobes de més grans. De la mida d’una llonganissa xicoteta. Si veus volant de més grans encara i porten lletres o nombres impresos al costat, probablement no seran libèl•lules sinó helicòpters.

CABRES, MUFLONS I ARRUÏS. Son com ponis amb banyes. Acostumen a desplaçar-se en grup com els runners. Les cabres com son autòctones sovint se t’acosten per demanar-te gels, barres energètiques o inclús un tros de pa. En canvi, els muflons i els arruïs com son espècies estrangeres i, amb tota seguretat sense papers, tenen actituds més discretes i fugisseres.

RABOSES, PORCS SENGLARS I VOLTORS. Les raboses semblen gossos però no s’acosten a olorar-te l’engonal, el porcs senglars som com porcs vestits amb un abric de pell i els voltors, bàsicament, volen i cerquen. Què cerquen? Animals morts o ferits perquè com bons animals carronyers eixe és el seu principal aliment. Així que evita cordar-te la sabatilles o estar-te parar molt temps a prop d’ells per evitar confusions que podrien resultat compromeses. Sobretot per a la teua salut.

ALTRES ESSERS VIUS. Durant els recorreguts per la muntanya trobaràs també un variat ventall de persones humanes com: senderistes (que són com runners però amb pantalons llargs) buscadors de bolets (sempre amb un cistell al braç) turistes perduts mirant a tot arreu compulsivament com la nena de l’Exorcista i naturistes vestits només amb un banyador de la mida d’un segell de correus. Aneu alerta.

També et creuaràs amb ciclistes de muntanya i caçadors que son fàcilment distingibles perquè van vestits com membres de les tropes regulars de l’exèrcit croata amb arma inclosa. Però aquestes dos especies requereixen d’una explicació més detallada que aviat tractarem en capítol apart.