Destacados
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
Frases típicas de madres alcoyanas (VIII)
Octava y, de momento, última entrega (cuarta de la segunda parte) de la recopilación del habla de las madres alcoyanas analizadas por la RAA y la Fundación Endeu
El estudio de la Real Academia Alcoyana concluye este recóndito mundo de las madres alcoyanas con diez oraciones más. Fuentes internas de este importante organismo, nos informan de que no se da por finalizada esta investigación y, que algún día, saldrán a la luz nuevos dialectos y frases hechas de nuestro microcosmos llamado Alcoy.
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXIX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Mi marido ha ido a hacerse el tueso y lo han dejado hecho un ecce homo
Mi marido ha ido a hacerse el tueso y lo han dejado hecho un ecce homo. Trducció: (El meu marit ha anat a fer-se el tos i l’han deixat un ecce homo) Sí, Enrique Jorge de la Encarnació Torregrossa i Vercher Bonifaci, ix de la perruqueria del carrer Sant Jordi fet un Sant Llàcer (senllase).
Creación
Elsa Ferrer, una vida de pel·lícula
Homenatge pòstum a una escriptora alcoiana que mai va ser profeta a la seua terra     
Pep Jordà, 7/04/2019
Elsa Ferrer als 87 anys al jardí de la seua casa a Kilkenny. Foto: Aidan Sweeney

El passat dissabte, va morir a Kilkenny (Irlanda) Elsa Ferrer Terol, de casada Elsa O’Duffy, alcoiana, escriptora, lluitadora contra tot tipus de totalitarisme, militant feminista i membre de la Royal Irish Academy. Tenia 94 anys. Cap mitja de comunicació digital o escrit nacional ni local s’ha fet ressò. Llevat, es clar, d’aquest article que Tipografia dedica a la seua memòria i que ara ofereix als seus lectors.

Elsa Ferrer Terol per damunt de tot va ser una escriptora d’èxit, la seua obra més coneguda Tinc moltíssimes coses a dir-te però tinc la resta de la vida per a explicar-te-les, narra en clau d’humor la història de com va salvar de la Gestapo al seu marit, Patrick O’Duffy (1), i al seu cunyat, el dirigent feixista irlandès Eoin O’Duffy(2). El llibre publicat a New York el 1940, es va traduir a 37 idiomes, va vendre milions d’exemplars i va servir d’inspiració a la pel·lícula Casablanca, dirigida en 1942 per Michael Curtiz i protagonitzada per Humprey Bogart i Ingrid Bergman, en la que la pròpia Elsa Ferrer va tindre una breu però celebrada aparició en l’escena del cabaret.

Elsa Ferrer va néixer a Alcoi un 28 de maig de 1914, a les 14:30 hores, just quan a la ciutat – segon expliquen les cròniques – durant un minut i vint-i-nou segons el sol va quedar ocult per la lluna. El seu naixement, com la seua vida va ser excepcional exercint sempre de dona avançada al seu temps.

Elsa Ferrer va ser sufragista, republicana, intel·lectual, lluitadora antifeixista i, a més, festera.  Per que no hi ha que oblidar que  Elsa Ferrer, tal i com consta a la ‘Guia del Forastero de Alcoy’ va ser la única dona en fer de Sant Jordiet dues vegades consecutives. La primera l’any 1920, en la filà Àngels, i la segona, dos anys més tard, en la filà Capellans. No se sap si amb coneixement o no de les autoritats festeres.

Un  fet que, per sí sol, l’hauria pogut fet passar a la història sinó fos perquè Elsa Ferrer hauria de passar a la història no per festera sinó per ser una reconeguda escriptora i una destacada lluitadora per les llibertats.  Amb només 15 anys va publicar la trilogia teatral d’ambient alcoià coneguda com ‘Vida d’un home’ integrada per les obres ‘El que no havia vist mai, ‘Està fent-se massa tard’ i ‘Descansa en pau’ que a més de gaudir d’un gran èxit de crítica i públic va atreure l’atenció de diversos benefactors locals que la van ajudar per a que continuara la seva carrera literària fora de la ciutat.

En setembre de 1929 es va desplaçar a València per estudiar periodisme amb Teodoro Llorente Falcó però va xocar amb les idees conservadores i regionalistes de l’escriptor i amb els guanys obtinguts en un premi literari, es va traslladar a Madrid on va fer un curs d’escriptura creativa amb Ramón Gómez de la Serna. En acabar va marxar a Paris on es va relacionar amb artistes com Chagall, Modigliani, Miró, Matisse, Kandinski i amb els escriptors Hemingway, Ezra Pound i Cocteau, entre d’altres.

La guerra civil espanyola la va sorprendre a Oxford on exercia de lectora en català en la Facultat de Llengües Modernes i on va conèixer el que seria el seu marit Patrick O’Duffy. L’estiu de 1937 tots dos van viatjar a Espanya i van romandre dos anys lluitant al bàndol republicà fins que l’abril de 1939 van haver de fugir a França a través del Col d’Ares. Al país gal  van integrar-se en diversos moviments antifeixistes i, més endavant, amb motiu de la ocupació de les tropes nazis, en la Resistència.

Finalitzada la guerra i després de l’èxit assolit per la seua primera novel·la Tinc moltíssimes coses… la parella es van traslladar als EE.UU. on Elsa Ferrer va ocupar el càrrec de professora de literatura creativa i exitosa al Wesley College i més endavant en la Universitat Perkins de Baltimore, en aquella ciutat va tindre els seus cinc fills mentre el seu marit Patrick, realitzava encàrrecs per a la CIA i el FBI simultàniament.

Als Estats UNITS va assolir l’èxit com a escriptora publicant gran quantitat de relats en revistes i periòdics que després van ser editats en el volum ‘To die of a bad evil’ (Morir d’un mal lleig) Premi Faulkner 1949. Les novel·les ‘Now Tarzan caught you up’ finalista en National Book Award de 1950; ‘We are nothing and less in underpants’ Medalla d’Or de Ficció, atorgada per la Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres l’any 1951; i la que ha estat considerada la seua obra mestra ‘Here died Viriato touching his sweet potato’ guardonada amb el National Book Award de l’any 1961.

Elsa Ferrer també va escriure nombrosos guions per a Hollywood amb els pseudònims d’Elodia Lapluja, i Angelita Duncan. Rebent amb aquest darrer, l’any 1965, l’Oscar al Millor Guió per la pel·lícula Father Goose. Una exitosa comèdia romàntica situada a la Segona Guerra Mundial interpretada per Cary Grant i Leslie Caron. El premi va estar compartint amb els coguionistes: S.H. Barnett, Peter Stone i Frank Tarloff.

A mitjans dels anys setanta i després que el seu marit apareguera esquarterat al maleter d’un Cadillac Deville de 1963 en l’aparcament d’un Walmart proper a sa casa, Elsa Ferrer va decidir abandonar els EE.UU. i tornar-se’n a la casa familiar de Kilkeny. En el seu camí cap a Irlanda va fer una darrera visita a Alcoi que casualment celebrava per aquelles dates el VII Centenari de la Aparició de Sant Jordi. Una fotografia d’Elsa Ferrer acompanyada del seu fill Cian mirant l’entrada és l’últim testimoni gràfic que es té de l’estada de la famosa escriptora a la seua ciutat natal

Al dia següent Elsa Ferrer va abandonar per sempre la ciutat dels ponts camí de l’aeroport d’Alacant. Des d’on va viatjar a Dublín i, més a tard a Kilkenny. En aquesta preciosa ciutat medieval va romandre durant vora de trenta anys, escrivint, impartint conferencies i lluitant per les llibertats fins que la mort la va sorprendre als 92 anys rodejada dels seus 5 fills, 24 nets i 12 rebesnéts. Descansa en pau Elsa Ferrer.

__________________________________________________________________________________________

 (1) Patrick O’Duffy, cap de l’Estat Major de l’Exercit Republicà Irlandès, va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà, com a comandant de la Columna Connolly integrada en Batalló nord-americà Abraham Lincoln de les Brigades Internacionals.

 (2) Eoin O’Duffy, organitzador dels grups feixistes Camises Blaves i Camises Verdes irlandesos, va arribar a Espanya l’any 1937 amb un contingent d’aproximadament 700 homes. Només arribar va  rebutjar l’ordre de Franco de combatre els bascos, en ser catòlics com ells.  Més endavant quan anaven a entrar per primera vegada en acció, durant la Batalla del Jarama, van ser confosos per les tropes nacionalistes com a voluntaris republicans, i van patir nombrosos morts i ferits pel foc amic. Després d’aquest esdeveniment, degut a la seva baixa moral i a la poca combativitat, van ser retirats de la primera línia tornant poc després a Irlanda.

FOTOGRAFIES PER ORDRE D’APARICIÓ
Elsa Ferrer a València treballant al despatx de Teodoro Llorente. Any 1929 – Autor desconegut.
Portades de dues llibres  d’Elsa Ferrer, editats als EE.UU. – Cortesía Ed. Pendingue – Galàctica
Elsa Ferrer a la entrada cristiana amb el seu fill Cian – Cortesía SOLROCA
Casa d’estiu dels O’Duffy a les Illes Aran – Foto Arxiu familiar.

NOTA DE TIPOGRAFIA LA MODERNA. Es ésta una historia imaginada, pero hermosa. Como ya habrán sospechado nuestros lectores, Elsa Ferrer es un personaje ficticio sobre el que el autor ha volcado su capacidad de fabulación. Esto es, en el sentido más bello y noble de la palabra, un cuento.

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Arlette says:

    M’ha ben enganyat. Fins que he vist que les dates dels anys no coincidien, pensava que aquesta bona avia si que havia viscut.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario