Atxís! Jesús! Gràcies! Ui, quin constipat. Quasi totes les festes ja són el mateix. No ens importa el que es celebra, ni falta que fa. Necessitem vacances, ponts, aqüeductes, els que siga. Per desconnectar de la feliç vida que hem de suportar diàriament. Estes festes són les ultimes de l’any, ja no podem més i tirem per la finestra el que faça falta, perquè si dura dos mesos més ens tirem nosaltres.
Atxís! Jesús! Gràcies! En estes festes ens desitgem pau, amor, bon any nou, etc. Són un parèntesi on de sobte estem com al camp on la merda no fa pudor. Amor, amor, amor per a tots. Total “pa quatre dies que vivim”.
Atxís! Jesús! Gràcies! Ai, que no m’entren els “langostinos”. Estic ple de gas, d’aire, estic com unflat. Ai quin pet que tinc, vull dir que m’he tirat. El dia que em traga aquest catarro del damunt podré sentir-me persona, encara que els metges diuen que no hi ha medicina que el cure. Sí, sí, no n’hi ha. Se l’ha de treure del damunt un mateix. I com es Nadal un ‘chiste’: els metges són “no-ven-sans” sempre. Ja, ja, ja.
Atxís! Jesús! Gràcies! Ai quin constipat! Si el nostre senyor alçara el cap i vegera el panorama s’arromangaria i començaria a treballar mentre diria: “Açò sí que és una creu i no el que jo tinc” I John Lennon? Quines cançons… Imagina, si alçara el cap quines lletres faria? I el nostre Ovidi?
Atxís! Jesús! Gràcies! I quin constipat redeu! Sent-ho sirenes però no són les que sentia Ulisses. Són les de les ambulàncies, les de la policia, les d’Atocha i ja formem part del Nadal. Porten víctimes d’accidents, d’atemptats, de guerres… Guerres… Mai no en tenim prou. Però esta sirena que se sent no ve a per mi, és per al meu veí.
Atxís! Jesús! Gràcies! I les xiques sense eixir a festes i els camps de golf per fer i les cases del centre caient… Hòstia quin constipat! Hòstia quina hòstia tenim!
Atxís! Jesús! Gràcies! I quin constipat recontracollons! “Mecaguen”… Atxís! Jesús! Gràcies! Passa’m el xampany. “Muertos por mil muertos por cien mil” Tantes i tantes coses per fer que mai no farem…
Feliç Vanitat a tots!
Val que en Juli no siga un pou d’optimisme, pero…collons quin clau!. I ja que estem, I si diguerem més a sovint expressions escaients, com ben be podria ser «Joios Nadal» en comptes de castellanismes com «feliç Navidad». El «atxis» t’el passe per bo.
Gracies Paco!! Tens rao, pero a mi em sona aixi dins del meu pessimisme!!Gracies per la teua opinio!!