Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Éste no se encanta en pajas'
– Éste? Éste no se encanta en pajas. (Aquest?, aquest no s’encanta amb palles) Frase que il·lustra una clara manera de ser, potser arriscada o vehement. En la filà, seu social, i a la taula d’escotti, s’escolta, a vegades, la frase que així diu, tot referint-se, per exemple, a que Toni, ni més ni menys, […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Casi me botan el ojo y me dejan biga'
 –Casi me botan el ojo y me dejan biga. La pobra dona només fa que contar-ho. Sí, l’altre dia, a Pepita Redondillo (natural de Serena de la Entretenida), un home que descarregava un camió de ferralla per a la construcció, quasi li treu un ull i mig, doncs sense adonar-se’n li va fotre un colp […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XIX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Mi marido trabaja de chaufer' entre d'altres
– «Y le salían unos llombrígols por la caca…» A vegades, els xiquets mengen porcades, i s’afarten de llepolies de molt distinta varietat: la típica xuxe, el pirulí de sempre, caramels ben plens de sucre, regalèssia, i tot ben mesclat amb pipes, crispetes, quicos, i un llarg etcètera. I clar està, la «caca» sembla la […]
Creación
Fins que la mort ens separi
Quan el discurs sonor sorprèn el públic inexpert i familiarment anomenat profà pels afiliats al gremi, pot esdevenir-se pel total desconeixement dels afers interns de la pràctica musical.

Com una sorpresa de bon matí quan els nens recullen els regals el dia de reis, o un glop d’aigua que ens demana el següent per matar la gana assedegada d’aquell elixir, vaig necessitar seguir escoltant aquella melodia màgica, emocionant i a la vegada incomprensible pel meu cor. Havia estat enverinat del beuratge més perillós de tots, sinó altre que aquell que et fa enamorar de l’incomprensible.

Sovint ens mostrem freds o distants cap als treballs artístics, especialment amb aquells que necessiten de la temporalitat i l’escena. Llargues estades a la butaca flonja i vellutada, amb la subtil llum de la foscor que ens envolta, a la vegada ens enlairen als dolços braços de la desconnexió amb el missatge a rebre. No obstant, la reacció contraria es mostra imminent quan la nostra ànima és colpejada per un missatge indesxifrable però a la vegada ensordidor per a les nostres emocions. Aquella sensació que sorpresa, goig i alegria que sense saber per que, no acabem d’entendre, però ens faria fins i tot plorar.

A moltes peces musicals trobem una reacció inesperada de goig i encís que no arribem a poder explicar. Moltes vegades la sorpresa ens arriba del desconeixement de la tècnica de l’instrument, la peça o els seus intèrprets; però aquest camí sense retorn cap a enamorar-se d’una sola nota fins i tot, també la trobem a l’inrevés.

Quan el discurs sonor sorprèn el públic inexpert i familiarment anomenat profà pels afiliats al gremi, pot esdevenir-se pel total desconeixement dels afers interns de la pràctica musical. Com tots bonament sabem, no es pot desaprendre l’ideal aprés, ni desinventar l’inventat. Un lleuger oblit pot emboirar humils records però una essència al fons de l’anima ens recordarà aquella experiència viscuda. Cert també hem d’afirmar que és, que una vegada apreses les notes i la lectura de partitures, s’escolta, vulgarment deixeu-me dir, amb altres ulls. On sempre busquem el nom dels instruments percebuts, les melodies a qui pot ser ressemblen, o els colors ja passats que retornen en un nou quadre sonor a observar.

El món de l’art com a addicció estètica es farà present en tots i cadascun de nosaltres, i per a tots els que també parleu el llenguatge de la música, sabeu que aquesta, nostra musa, és la més gelosa de totes, i vol una atenció diària i molt persuasiva. Una vegada qui tasta els seus fruits, mai vora el món sonor amb els mateixos ulls. D’aquesta manera, de personatges i caràcters de tots els racons, musics professionals, aficionats o simplement melòmans, puc afirmar que qui és músic o ho ha estat, ho serà per a tota la vida. Com un matrimoni formulat amb els vells mots cerimoniosos, on la mort sols posa fi a aquesta unió aprovada pels deus,  aquest amor per la melodia compartida, el ritme a seguir conjuntament i el tacte afrodisíac amb l’instrument propi; no es poden fer oblidar del cor de tots aquells qui un bon mos aquesta deessa ens ha furtat. Sempre i des del primer dia, el contacte amb aquesta llengua ens fa i ens farà traduir qualsevol soroll a les seves normes gramaticals.

Un gemec del vent, un cop a la taula o pot ser un ocell enlairant al vent el seu cant, seran per a tots nosaltres una frase més a la historia d’aquesta bohèmia personalitat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. David Pastor says:

    Soberbi. Molt bona reflexió.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario