slogan tipografia la moderna
Creación
Freixura Viva 11
Si vols ser la veu més autoritzada en assumptes del cor de la teva comunitat de veïns, ara que ve la gota freda no et perdis aquesta tempesta d'actualitat xafardera amb la Freixura de la tardor.
Josep Sou - 30/09/2014
Freixura Viva 11
Pepe fent de forcado a Portugal un moment després de haver-li enviat un Whatsapp a la seua dona Conxín. Foto de Carlos Soares

Hola, hola, hola i hola!!!!! Encara tenim el bigot suadet per culpa de la basca estiuenca, però això no és obstacle per a cercar la seua companyia, la seua estima i atenció. I per això ens hem esforçat una barbaritat per tal de tenir-los ben informats al voltant de la Freixura Viva…la Freixura de tots. I ja veuran com de ple tenim el sarnatxo de les notícies: unes molt bones i d’altes…millor encara. Però no trigarem massa en presentar-los el nostre SUMARI

1.- Rumors que van i vénen. Ara resulta que Íngrid Maria i Jaume Cloquell, membres de l’Arxiconfraria de Sor Sulpici, s’entenen, però molt. Diuen els desllenguats que s’hi veuen al Preventori per a «pelar la pava», i que la pobra, la pava, resta sense cap ploma. La mare d’Íngrid ho nega tot, per por que reballen la filla del nucli dur del beaterio, després d’haver aconseguit la medalla d’or de la pietat i de la perseverància. La mare de Jaume planta cara i comenta a Ràdio Fluixedat: «…i si els xics es volen, què collons passa? Cadascú gasta d’allò que té!!! I que les quiten lo bailao…» A l’Arxiconfraria tots miren cap a un altre lloc, aixequen el muscle, i preparen els ciris per al tuacte proper. A les perruqueries la cosa es comenta de manera acarnissada, la gent pren part i es baralla arruixant-se els ulls amb la laca de pentinar. El merder no resta, ni de bon tros, tancat. Seguirem a l’aguait.

2.- Família de famosos. Santi Boix i Vergamota, fill de la gran folklòrica local Pilarín Vergamota i Cremades, que guanyà, ja fa uns quants anys, el premi «Catorreta» de la Piscina Municipal, serà elevat a la categoria de Sargent Moro per a les propers festes patronals. El Casal li ha demanat el xicon que, per favor, s’aprime un poc, i que no duga mai més pel carrer una samarreta tipus «imperio», ja que té els pectorals espenjollats i una miqueta exagerats. Santi ha promés disciplina a l’hora de menjar, i no pensa tastar les sobrassades dels bessons, encara que li coste un síncope. La mare, Pilarín, assegura que el xic complirà, i que si no ho fa, d’un mastegot creuarà el pont del Moniato sense tocar el terra. Veurem què passa.

3.- High politic. Una molt important indústria càrnica de la localitat ha assatjat de fer un nou embotit que tingués projecció internacional. La cosa pinta molt bé, i el xorís ha estat la fórmula triada per a dur la m’ampresa. Les comandes no paren d’arribar i l’Ajuntament pensa que ara sí se’n sortirem de la puta crisi. Podrem fer, també, «foi» de botifarra, per als restaurants de luxe de tot el món, i, potser, «frivolités» de llonganissa per als banquets de noces de la classe benestant. Açò rutlla…i això que només ha fet que començar. Les filades, que no miren pel, ja demanen canvis a les taretes: tarrines de crema de tramús a la salsa de fava bollida, és la comanda principal. Corren temps de canvis pertot arreu.

4.- Canvis importants al calendariel festiu de la vila muntanyenca, farta de floretes. L’Alta
Magistratura de la Vila ha declarat festiu el dia del naixement de la Sra.Tatà, insigne lluitadora pels drets de les treballadores del físic i del químic. S’hi preparen jocs de tot tipus, per a joves i majors, entre els quals destaquen el llançament de trompa i el joc de les boles: costums d’ahir, de hui i de sempre.

5.- A les botigues es miren les cares. Després d’un estiu de campionat, quant a la menjuga es refereix, i després de veure ben clar que les faldilles no entren ni a tirs, totes les pastoretes del Tirisiti fan una dieta extrema: ni arròs, ni pasta, ni greixos, ni mantega, ni embotits, ni pa, ni dolços, ni alcohol, ni cervesa, ni llegums, ni la mare que la va parir… L’oficialitat ha declarat la foia zona catastròfica, i el ministre del ram passarà per ací per a consolar els damnificats. Quan passe açò, i la situació es normalitze, s’avaluaran els danys produïts per la dieta. Encara que molts pensen que en una setmana, a tot estirar, les mandonguilles de bacallar correran pels cèntrics carrerons de l’arxiconegut retaule nadalenc.

6.- Desaparegut. Borja Payà Gisbert, dels paians de tota la vida, ha desaparegut a les costes del «Levante Feliz». Els últims que el varen veure sencer, van estar uns estiuejants de Gandia, a lloms d’una moto aquàtica i camí d’altamar. Sembla ser que Borjita, un poc palurdo en això de la conducció aquàtica, ha perdut el control de l’artefacte i, ala, a tota llet cap a les profunditats abissals. No s’hi té cap notícia veritable sobre el sussuït, pero un radioafeccionat de Bora-Bora diu haver avistat una espècie d’animalot roncador i a sobre una carnalitat molt rara que cridava alguna cosa com: «o sea que por favor… paren esta bestia salvaje…no me hago con della…papáááááá haz algo!!!!!!!» Aquest programa no trigarà gaire a saber l’abast de la situació esdevinguda a una de les famílies de tota la vida del món sencer de la vella i industriosa localitat de la Mariola, tota a floretes.

7.- Després d’una paperada de pegadolces a Xavi Salat i Aiguamoll l’ingressen d’urgències. Només un quilo de regalèssia, gominoles, etc, han tingut la culpa. Resulta que com ha estat l’aniversari del xiquet, doncs els papis han alçat la mà i han deixat la criatura fotre’s un capbussó dins la bossa de xuxes. Diuen les infermeres de la sanitat pública que al tal Xavi li sortien els llombrígols pel forat innominable, i d’un en un, com si estiguéssin ballant la conga. El pare de Xavier assegura que gastarà les bestioles intestinals com a carnassa per a pescar, quan torne a El Campello de cap de setmana. Cal aprofitar-ho tot, doncs estem en crisi…

8.- Obra pòstuma. El més graciós de la ciutat dels ponts, dels barrancs, i de les muntanyes més altes del continent, ha deixat, en morir, una obra pòstuma. Diuen els que l’han llegida que és, literalment, per a fer-se popó a sobre, de tant de riure com fa. El tema tracta d’un home que vol eixir a festes, però que la dona no el deixa perquè és un bala perduda (enorme originalitat). Resulta que ell promet la seua dona que s’ha de portar bé tot l’any, a canvi, però, li haurà d’alçar el càstig. Intervé la sogra per a que Conxín, la protagonista, siga dura i no recule ni un pam. Al final de tot, a Pepe li toca la primitiva i pega a fugir de casa. Després de quinze anys encara el busquen, i Conxín i sa mare, mig catatòniques, ixen a totes les processons per veure, si pregant com a condemnades, Pepe torna. Total… Conxín, finalment, rep un Whatsapp que diu: «Conxín hui tampoc aniré a dinar…» No em busques…M’he apuntat a «os forcados» de Portugal.»

9.- Assegura que no, a més d’impossible del tot. Maritina Gisbert i Payà-Ferràndiz-Montllor, nega, rotundament, que parle amb la «e». S’ha posat feta un bou, i s’estira del monyo a l’epicentre de la plaça: «Yo de la «e»? Pero si no sé hablar en valensiano «eixe»… A mí m’anseñaron en castellano todo el tiempo, i el mu papá i la mua mamà procuraron que parlase como una señorita d’ascuela de pago. Mira… si hise y todo de niñeeee Marieeee.» La cosa no arriba a les mans, però quasi. A Radio Cordeta, defensen Maritina: «cada uno puede hablar como quiera, incluso se puede arrancar los pezones de las orejas a «mordisco redondo.» Dixit!!!

10.- Enorme il.lusió. Amb el regrés a les aules, les «mamis» entren en estat d’ebullició, amb l’esperança de retrobar-se amb les companyes, altres mamis, de cafenet i xurros. Una vegada abocats al pupitre, els xiquets miren perplexos els caretos de les progenitores, que denuncien un estat de felicitat impossible de pair. I a la que toca el timbre, la desbandada és un fet convuls, doncs la porta de l’escola no té prou gola per a evacuar, alhora, el conjunt ingent de «mamis» en veloç cursa. La flaire del cafè, el colp de nicotina i el xurro ben sucat, constitueixen el gran plaer de la llibertat retrobada.

I ara, tan estimats amics que ens acompanyeu en aquest programa de freixures diverses, ens acomiadem de tots vosaltres, amb l’esperança de retrobar-vos la setmana vinent ben asseguts a la butaca domèstica. És una gran alegria saber-vos pròxims i encuriosits, perquè per a nosaltres resulta estimulant tafanejar la víscera i les menúncies. Resteu contents i feliços, i espereu-nos la propera setmana per a compartir la Freixura Viva…la Freixura de tots!!!! Adééééuuuuuuuu!!!!

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario