slogan tipografia la moderna
Creación
Freixura Viva 12 – La Piscina Fashion Week
El luxe, el glamour, l'atreviment, el color, la fantasia, l'aroma, tot el vertigen del món mundial, tot, absolutament tot, en la setmana de la moda de 'La Piscina Fashion Week'
Josep Sou - 29/10/2014
Freixura Viva 12 – La Piscina Fashion Week
Laurín Puchades sent rescatada pel seu nuvi després de caure dins la piscina.

Aquesta setmana, tan estimats seguidors de la Freixura Viva, la Freixura de tots, només parlarem del gran event de la moda local, és a dir, comentarem el que ha suposat per a la nostra localitat la celebració, per primera vegada, de la Piscina Fashion Week.

El luxe, el glamour, l’atreviment, el color, la fantasia, l’aroma, tot el vertigen del món mundial, tot, absolutament tot, serà mereixedor de la nostra anàlisi, i ho posarem en valor per a servir-ho de la millor manera possible. Ací, al poble, també passen coses, i nosaltres restem atents per a contar-les. Faltaria sinó!!! I no és poca cosa el que ha succeït: ni més ni menys que una setmana de moda local!!! Modistes, models (ells i elles), perruquers i perruqueres, esteticiens, sabaters, botiguers de llenceria, i més, i molt més, s’han convocat, a l’incomparable marc de la nostra magnífica Piscina Municipal, per a realitzar el meravellós joc de la fantasia visual, el joc de la moda local. I els ho contarem tot fil per randa, perquè no volem que perden detall de cap de classe. Cada dia de la setmana, que tot just ara ens deixa, hi ha hagut un espectacle, un seguit de manifestacions on la luxúria de detalls inversemblants ha marcat una nova fita al firmament de la moda planetària. I tot adobat amb la recepta del bon gust i de la gràcia. Però no fem més llarga la introducció i comencem el nostre relat…

 

DILLUNS

La Piscina Fashion Week arranca amb força. El primer dia de la moda local s’estrena amb la modista Maruja Ripoll i la seua col.lecció de «rebequetes per si de cas», col.lecció on s’agermanen color, i originalitat, i que han fet furor a les nits de frescoreta alcoiana, eixa frescoreta que en tot el món conegut s’anomena «un fred de collons». Les models, totes veïnes del Carrer la Sardina, han lluït les rebequetes tiradetes als muscles, amb una gràcia massa mona, i només Laurín Puchades ha caigut dins la piscina, perquè com ha assenyalat: «volia saludar el meu nuvi, que restava a la quarta fila, m’he girat el peu, i no he pogut evitar caure dins, després de pegar sis o set enxacamallades…pero lo importante es partisipar», «Encara que de seguida m’he constipat i no pare de mocar-me, i em ploren els ulls una barbaritat…» «A més, mira que posar la passarel.la pel centre de la bassa…no tienen ni miquita de conosimiento»

Els complements han estat servits per Caldero de Gas – Fashion, i tots els daurats han enlluernat la feliç concurrència. Els espectadors, a una veu, han cridat: «semblen l’esquadra del mig», amb una emoció continguda però no resolta. I és que…»donde estén las fiestas que se quite todo lo demás», assegurava, al backstage, la dona d’un primer tro de molta anomenada, i que duu faldeta al trage de fester.

A la fi, un dilluns resplendent, i que ja prometia les millors escenes per a la setmana de la moda local. Però la realitat, pura i dura, supera, per pallissa, la fantasia.

 

DIMARTS

En aquesta ocasió la llenceria ocupa l’escenari magnífic de la moda, i un bon grapat de xicones, i de xicons, i de dones grandetes, i d’homes madurets, es fan l’ànim tirant-se a la «plaça». Cal torejar el sempre difícil bou de la nuesa, o quasi. Totes i tots pertanyen a la zona perifèrica de la localitat. Els botiguers que han servit els productes per a l’exhibició estan molt contents per l’acollida que ha tingut la jornada, i juren que ho repetiran si es torna a convocar l’event o tuacte:»moatros màquina avant», diuen sense complexos.

Una multitud ocupa cadires, bancs, trampolins, esglaons, la muntanyeta de Les Llometes, i tot el que aprofita per a surar el cap, per tal de no perdre’s res del que vaja a ocórrer. El «morbo» resta garantit i el rètol de «no hay billetes», fa tres setmanes que llueix a la Porta de la piscina. Tot un èxit per a l’organització. Collons, tu!!!

La música, una musiqueta de relax, deixa pas a la llum cegadora i al tum-tum, ben compassat, del «bacalao». Els aplaudiments de fervor de la concurrència ja anuncia la segura presència dels i de les models. Cal advertir la presència d’un nombre indeterminat, però nombrós, de seguidors de Paco, un dels models, que pertany a la filà Llunes del Serpis. Fan una mica de por, però han advertit que s’hi portaran com a homes…

I la música «bacalao» pum-pum, pum-pum, pum-pum, sense parar i amb força, atrona el regne de la Piscina Fashion Week, i els models triats entre els voluntaris de Font Dolça, inicien l’exbibició dels calçotets tipus «vintage reforçat per la part de davant.» Aplaudiments frenètics, de la part del sector femení, saluden l’aparició dels xicons, ben armats d’espingarda i carregats de «condumio», mentre el ball, a dreta i esquerra, del paquetot, fa les delícies del respectable. Altra cosa, però, ha estat la irrupció de Paco, el de les Llunes del Serpis, amb la colla d’amigots bramant-li: «Ese Paco, ese Paco, es, es…», i Paco, tot seriós, amb calçotets tipus Simago, fent-li volantets al camal i amb la cintura retorçuda, que s’hi fot nerviós i cau dins de la piscina. I els amics:»Paco, Paco…no sap nedar…la Creu Roja, un metge…per Déu…» I a Paco, el calçotet li fa globus i se li’n surt. «Un OVNI, un OVNI», continuen fruint els amics de Paco. Gran exhibició de pansa sexual i renegrida, en resultar rescatat per Trenzano el socorrista. Descollono general i momentània interrupció de la gala. (‘Ocupen sus asientos, por favor señores’, a veure si tenim trellat…crida la botzina en of)

Ara, tot en ordre, és el torn de les senyores. Una música, com de Sissi Emperatriz, endolça la nit a la piscina, i un seguit de senyores, de la part de Cantagallet, exhibeixen llenceria femenina tipus «paloma missatgera» amb lluentons de gamussa parda i amb voluntat d’alçar el vol. O el que és el mateix, bones bragues ‘cuello vuelto’, i sostenidors sense tirants, però cordats amb gavarrots del 36. Un luxe de mil dimonis, i una basca d’aplaudiments del públic masculí, amb eloqüències tals com: «ei, ties boneeeeeees.» O aquesta altra: «xavaleeeee estàs més boneeeee» Una commoció dins la nit estelada on els acords marcials de Sellés Capità anuncien el primer descans, a la segona nit, de la gran gala Piscina Fashion Week. Paperades de tramussos, cacaus, tostons, canyamons, torrat i pilongues, serveixen d’àpat indissimulat, amb sorolls cruixents de records de torratera.

 

DIMECRES

Un altre dia, una altra història. Hui, quasi res diu el paperet, el torn és el de les ‘batetes de mudar’. I les models seran, totes, de la zona Panterri (sic). Hui, poca broma!

Les models, nervioses, esperen l’avís per a posar-se en marxa. Totes ben mudadetes, amb les batetes cordadetes al davant: de dalt a baix. Els cinturons, no guarden la compostura, i arrepleguen la zona del pitram tot fent bancal. La música de Clavelitos alegra la fosca i prepara la benvinguda de les models. En aquesta ocasió la passarel.la rep, de dos en dos, les dames sereníssimes del morro prim, del bracet, com si anéssin de barcella al Ropero de Mossèn Cardenal: «mira, se li’n surt la saia; a Piluca li fa morret la falda pel davant, perquè té panxeta; mira, mira Conxa Aracil, la sisa li fa una mica de ‘recojon’; no, pos mira eixa, la bleda de Demelsa Pastor, li estira la cintura, tota la cintura, perquè la du aviesada…’ diuen les malparlades de torn. Mentre Clavelitos riu en l’esfera estiuenca, i la Piscina Fashion Week comença el seu viatge inversemblant als mitjans de comunicació locals: ‘Glamour, lujo, gran escaparate de la moda ciudadana, iniciativas sin término, ahora sí, así sí…yes we can’, entre d’altres titulars a la premsa escrita i a les ones lliures de les cadenes RES. Els més devanits de tots són els regidors i el batlle, perquè s’arrepleguen molts diners per als focs artificials de les futures festes primaverals: SEMPRE!!!

No obstant, encara tot tan ben arranjadet, sempre surt un però. Sí, un ramat d’orenetes, en vol nocturn, obren l’aixeta i s’ho deixen anar. Així, per les bones. I clar està, els pentinats al ‘cardat de la Mariola’, reben la pluja infame de la pudenta gallinassa, tot destrossant l’ordre i l’harmonia de la ‘Puntet People’. Quina llàstima…

 

DIJOUS

Dia ben important per a la gran festa de la moda dins la foya. Un aplec de dolçainers i tabaleters acompanyaran els models en llurs mostres de trages antics, ‘com denantes’. Fotre, tu!!! I els millors vestits i trages seran exhibits, a la cavalcada més antiga de l’univers estratosfèric, mentre ballen i canten pels carrers de la vila els pastorius i pastoriues, fent saltets, giravolts i cabrioles…

I s’arranca per València, pasdoble insigne i ple de força centrípeta, el conjunt de músics autòctons, amb sons encomanats des del cel de les gralles: parrapam-parrapam….tiruriiiiiiiiiii-tiruriiiiiii…parrampampam-pam!!!

I comença la desfilada: Pep, Toni, Jonathan, Christian, Boris, Tòfol, Xelo, Lluïsa, Marga, Pilarín, Paqui…xan-tarraxan…xan-tarraxan…xan-tarraxan…xan-tarraxan. Cares altives que miren enlloc, dipositat l’esguard tot just damunt el cim de l’Ull del Moro. Fotre!! Quin espectacle!!!! Quanta grandesa!!! Quin posat!!!

Però…les desgràcies mai no vénen soles. Boris sacsa el cap violentament i amb la borla flocada de la caputxa que du al cap li arrea una llardonada a Xelo i li arranca les ulleres, però sense voler. De cop i volta Xelo esdevé cega, i comença a derivar el ball a la seua bola. Total: un grapat de models-balladors paren dins la piscina cagant-se amb la mare que va parir Xelo: «la cega dels collons, eixa…» La pobra Xelo…

La festa acaba bé, o quasi, amb pirotècnia diversa i dansa de cara a la galeria, després d’haver-se canviat la roba mullada els pobres nadadors i nadadores. I, també, els dignataris de la festa epifànica han pogut triar allò millor per a la propera gran festa dels xiquets. Bons saragüells, bons jopetins, bones calces i millor penjada de borles. Xan-xan; ran-cataxan-xan; ran-cataxan-xan…

 

DIVENDRES

Ja s’acosta el cap de setmana i la festa de la moda pren vol. Airets de Plis-Plai s’enlairen arreu, i la catifa vermella llueix com una enorme llengua de vedella calenta. La joia, els perfums, l’admiració…tot un seguit de sensacions s’alliberen per a rebre, ara sí, les millors propostes i tendències per a trages de bo-a-to!!!

Uns models molt ben plantats, tots amb barba de set o vuit dies, això mola, resten disposats al darrera dels cortilons d’accés a la sala-jardí-piscina. Fora, la morisma festera i muslim, nerviosa com una potada de mescladet, espera amb desesper, i amb ganes de bramar la passió interior de la raça jordiana. I a la que fa tres, al mateix temps, arranca el so altiu de Bonus Cristianus i el peu del primer model, el peu de Jordi, percudeix la catifa amb singular actitud de victòria. Serè, però valent, encapçala el seguici de la tropa, o boato. Les xiques, les dones, les agüeles, se’n surten pel coll de la camisa, i ploren dels ulls amb llàgrimes de sang amb ceba. Quina muntonada!!! Però l’alegria serà lleu colom que s’escagassa, perquè els metalls, 3.500 quilos per barba, mai millor dit, enfonsen la passarel.la, fent sotsobrar l’avantguarda dels ‘campeones de la cruz’. Hombre al agueeeee!!! Bo, millor dit, onze homes al bassot!!! Però els Trenzano’s men, ràpids com el vent de tramuntana, rescaten els guerrers, que fan, ara, soroll d’olla a presió, però rovellada.

«Hem fet el ridícul, collons» diu Jordi. «Jo quasi m’ofegue», assegura el Mandonguilla. «Doncs jo, per poc, perd les beceroles, perquè amb el bac se m’han estacat dins la coquilla de l’armadura, i un socorrista m’ha fotut un estiró del deu…creia que em quedava esmèril», tot seguit retreu el Cigala.

Però la claca, incondicional, amb aplaudiments i crits unànims de SEMPRE!SEMPRE!, SEMPRE!, allunyen els fantasmes de la desgràcia, interpretant el gran capbussó com un inaudit i hidràulic efecte especial de la modernitat d’ara. Tot acaba en bé, i a la sortida de l’event, uns gotets a la moguda posen el punt i final a l’experiència, mai abans viscuda, de la jornada.

 

DISSABTE

És el gran dia. La cloenda de la bellíssima setmana de la moda sideral. Jornada on tot serà, però, glamour del bo. Dia per a rebre les darreres tendències romàntiques per als futurs nuvis: sí, sí, clar que sí, n’estem parlant de l’enorme desfilada de trages de cerimònia per als casaments més fantàstics que hom haja pogut sospitar mai de la vida. Tot ha d’estar enllestit per a que, a l’hora assenyalada, l’esclafit siga digne de ser recordat. Hem de dir-los que vint-i-dos, o vint-i-tres, dies abans ja no restava cap cadira per a presenciar l’espectacle. Fins i tot, el senyor Fueya, el dels petards, ha preparat per a l’ocasió vint-i-quatre traques xineses i un masclet final de cent quilos:»aixina el roido farà bona cosa de festa, i la guàrdia civil no mos podrà dir res…ale!!!, cada mochuelo a su olivo???», es pronuncia el Sr. Fueya, darrere la insistència de la canallesca.

I la nit que s’arriba amb pas felí, ben a poc a poc, però de manera constant, mostrant tot l’esglai del firmament blavós, encara, de les muntanyes veïnes. Els turons enceten el cos dels estels amb ganivet d’ànimes quimeroses, i, per fi, la nit cobre, exquisida, la vall del Serpis. (Jàs, coca!!!), i LORCA fes-te arrere!!!.

Però no val, ací i ara, jugar amb destrellats. La nit ajuda l’inici del relat que ens interessa de contar-los. A les deu en punt, les nou a les Canàries, la música de Haendel irromp en escena, la seua Música aquàtica, per cert, i la llum mirífica, quasi, sorprenen, per la bellesa, els espectadors, que de gom gom omplen el recinte tot. Fantasía, il.lusió, desig, nervi i passió, són la il.lustració, sencera, del que es viu al si de la Piscina Fashion Week (2014).

I mou la desfilada: i els ‘palabra de honor’, ‘princesa’, ‘cuerpo de sirena’, ‘vintage’, ‘sissí’,  etc., i deu  de la darrera, amb l’harmonia pel davant, cremen baix la cendra de les emocions. Les mares, cosines, agüeles, ties, germans, nuvis, primers trons, etc., de totes les models ocasionals, ara de l’alcoianíssima barriada de Batua, tenen la sucanya a l’ull, tal és la mel, i també l’encanteri, de la nit estiuenca de la tan principal, i que durà turistes (això ho saben, fins i tot, a Belchite), Piscina Fashion Week.

Música, color, ritme correcte, gràcia de moviments, lleugeresa, voluptuositat olfactiva, sinèrgies diverses, a la fi ESPECTACLE de bona veritat, tot, el millor plat de la setmana de la moda. Però, sempre, ai collons!!!, n’hi ha un però. Al tio (Sr.) Fueya, se li’n va la maneta amb les traquetes, i s’arma la mundial…

Mentre la cosa anava de traquetes, bé, però, a la que rebenta el ‘masclet’ de cent quilos, la passarel.la se’n va a fer la mà, i les models totes, totes, però totes, dins la bassa. Les agüeles, cosines, germans, mares, i quasi tots els primers trons, al crit de ‘sálvese quien pueda’, ‘los niños y las mujeres primero’, corren esmaperduts buscant la sortida més a la mà dins d’un núvol de fum, i amb la cara mascarada de collons, i amb els cabells socarrats de valent i pudor de sufrimat, pregunten: «qui ha estat l’ànimal que ha posat la bomba?» Un espectador, atabalat del tot per l’esclafit, crida: ‘a mi la guardia’, rememorant els temps de la mili.

Un numeret, no, un bon numerot!!! Però així s’escriu la història…encara que, amb la proverbial força de la moral, açò serà com un paperet de fumar dins la carn del temps col.lectiu. I per a l’any vinent ja estan preparant-se les jornades que a tots ens hauran de fer rebentar de passió pàtria. Sí senyorrrrrr!!!!

I ara sí, tan estimats seguidors de la Freixura Viva, la Freixura de tots, posem punt i final al nostre relat, amb l’esperança que tot haja resultat del seu gust. La Piscina Fashion Week, a pesar de tot, un èxit!!!. Almenys hem sortit a totes les televisions del món, no com ara, que no ens treuen ni a l’hora de dir el temps que farà. Prometem ser puntuals per a informar-los del cos xafarder i social. No ho dubten, estem per tots vostès. Adéuuuuuuuuuuuu!!!!!!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario