Una setmana més amb tots vostès per a contar-los tot el que s’està vivint als espais siderals de la «Freixura Viva». Si decideixen acompanyar-nos prometem no defraudar les enormes expectatives que han crescut en aquesta darrera setmana. La Freixura, la nostra Freixura, la Freixura més que mai, resta viva que se la pela, i alena en cadascun dels cantons de la nostra realitat quotidiana. I ni imaginar-se poden el gran treball que l’equip de recerca ha desplegat per tal de dur-los a casa notícies fresques del món entre muntanyes i valls, com diria aquell cantant de la Costera.

És veritat que el sol surt cada matí per a tots, a uns quants, però, els escalfa més que no a uns altres. I així és la vida, i així són les coses. Nosaltres, no obstant, restem ací, puntuals a la cita, per a compartir una estona d’amable informació amb la meravellosa audiència que ens sintonitza, i amb la qual pensem tothora quan posem en marxa el programa de la Freixura.
Així doncs, anem per feina, ja que el sarnatxo informatiu resta atapeït fins el capdamunt, i no volem que se’ns quede res de res per contar-los. La Freixura, la nostra Freixura, la Freixura més que mai, bull intensa, i aquest és el

SUMARI (Sona el pasdoble Churumbelerías com a música de fons)
1.-La mare de Maruja, la pantalonera, agafa el telèfon perquè la filla no pot, i contesta amb una veuarra de masclot sense capar que el déu: qui és? La senyoreta de Vodafon, a l’altra banda del aparell telefònic, s’ha hagut de prendre litre i litre de coramina, tot creient amb la reencarnació del Yeti.

2.-Fonts massa ben informades, i tot, han descobert que Mossen Torregrossa té un fill. L’escàndol ha arribat al Vaticà, i diuen les fonts, almenys la de la Salut, que van a prohibir-li eixir a l’entrada durant les pròximes cinc festes de Sant Jordi. El pobre crida agenollat: no ho faré més!!! I va i s’inventen una marxa mora…

3.-Ricardo, de Motocarros Ricardo & Xelo, s’enfitora una platada de bajoques farcides que, només en veure-la, ja fa agonia. El pobre, després d’un apretó cruel, s’ho deixa anar a l’albelló del alcoianíssim Cantó del Pinyó, ja ben entrada la nit. Al dia següent, la fornera Carmencín que passava per allí, quan veu la immensa boina de requetè exclama: s’haurà quedat tranquil, el tio fotre!!!

4.-Se li’n va la mà. A Juanín Jordà l’han hagut de despenjar del campanar de Sant Francesc, ja que son pare, fort com una soca de roure per culpa del gimnàs, li arrima un bon sacsó al gronxador de la Glorieta i el xiquet surt disparat com una bala, estampant-s’hi contra el rellotge del campanar. Els bombers s’han vist i s’han desitjat per a dur a terme la maniobra de rescat del xiquet. Diuen que la mare de l’accidentat li abocà, amb un atac de fúria, el seu marit: «eres més bèstia que el pany del purgatori».

5.-La senyo Amàlia Gisbert rellisca al «salón urbano» de la Plaça de Dins i creua de nord a sud l’entranyable espai urbà fent esforços per a no arrear-se l’hostion, però se’l fot. Els crits de la pobre dona contra l’autoritat municipal són com els de Psicosi, esborronadors. Els coloms, pobrets, que creuen estar veient un ovni amb davantal, se’n van a la Glorieta i diuen que no tornaran, ja, mai, al centre, de tanta angoixa com han patit. Pensen queixar-se a la Protectora.

6.-A la Marquesa del Tossal li fan la permanent, per equivocació, amb xufos de coure, i entre trenta tios no aconsegueixen desenrotllar-li els rínxols. El brams de la senyora marquesa, per fi, li posen els pèls de punta.

7.-El masero del Tirisiti, el de «estando sembrando pasaron«, empoma a un centurió de la guàrdia i l’arrossega, tot acarnissat, com a Mesala. La Dependent pensa prendre mesures de les bones i, diuen, li faran fer representacions fins el trenta d’agost, per animalot, i per emmerdar el guió.

8.-Greus conseqüències. A Toni, amo de la paradeta de verdures del Mercat Central, li posen la llengua damunt i, per culpa de la humitat, agafa un reuma que per a què vaig a contar-vos. Ja porta sis litres d’ungüent del Tio del Bigot a sobre, però encara camina doblat. No saben els metges si s’apanyarà, i la dona està molt preocupada perquè enguany, a Toni, li havia tocat dur el banderí de la filà a l’entrada, i clar, anirà un poc de gairó…

9.-Nomenament. A Juanito «Locomotoro», prou altiu per cert, l’han anomenat, els del Casal: «Fill del vent», i prompte li posaran la medalla. I la raó ha estat ben poderosa, ja que Juanito, genet de l’Estafeta, ha anat a parar a Mutxamel en quatre o cinc minuts, per culpa del cavall que no ha volgut detenir-se en la Font Redona. La gent, encara, no s’ho creu. Ni Juanito tampoc, doncs les cames li fan figa, mostra clara de l’acollono que encara porta a sobre. A Juanito, allò de la medalla ja li va bé, i promet que mai més li passarà cosa igual, doncs abans de l’acte, el proper exercici fester, parlarà amb el cavall i assumpte tancat. Per cert, Juanito encara porta una rama de tomaquera penjada de l’orella, per culpa de la bancalada que s’ha fotut. Les tomaques són de molt bona classe.

10.-Guiness. La Unió de Carnissers de les Comarques Centrals (UCCC), ha elaborat una sobrassada gegant d’un milió de quilos. El dia de la mona, fins el 2097, resta assegurat de condumio. Per al transport s’ha utilitzat un tràiler de cinc eixos i mil rodes, més o menys. Necessitaran, però, una bona tafarrada de pa i d’aigua-sal per a acompanyar el companatge.

I res més tenim per contar-los. Els esperem, com sempre, la setmana vinent. Siguen feliços…