Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
Freixura Viva 2
Una nova entrega d'aquest programa alternatiu del cor per Alcoi i comarca.
Josep Sou, 12/05/2014

Una setmana més amb tots vostès per a contar-los tot el que s’està vivint als espais siderals de la «Freixura Viva». Si decideixen acompanyar-nos prometem no defraudar les enormes expectatives que han crescut en aquesta darrera setmana. La Freixura, la nostra Freixura, la Freixura més que mai, resta viva que se la pela, i alena en cadascun dels cantons de la nostra realitat quotidiana. I ni imaginar-se poden el gran treball que l’equip de recerca ha desplegat per tal de dur-los a casa notícies fresques del món entre muntanyes i valls, com diria aquell cantant de la Costera.

És veritat que el sol surt cada matí per a tots, a uns quants, però, els escalfa més que no a uns altres. I així és la vida, i així són les coses. Nosaltres, no obstant, restem ací, puntuals a la cita, per a compartir una estona d’amable informació amb la meravellosa audiència que ens sintonitza, i amb la qual pensem tothora quan posem en marxa el programa de la Freixura.
Així doncs, anem per feina, ja que el sarnatxo informatiu resta atapeït fins el capdamunt, i no volem que se’ns quede res de res per contar-los. La Freixura, la nostra Freixura, la Freixura més que mai, bull intensa, i aquest és el

SUMARI (Sona el pasdoble Churumbelerías com a música de fons)
1.-La mare de Maruja, la pantalonera, agafa el telèfon perquè la filla no pot, i contesta amb una veuarra de masclot sense capar que el déu: qui és? La senyoreta de Vodafon, a l’altra banda del aparell telefònic, s’ha hagut de prendre litre i litre de coramina, tot creient amb la reencarnació del Yeti.

2.-Fonts massa ben informades, i tot, han descobert que Mossen Torregrossa té un fill. L’escàndol ha arribat al Vaticà, i diuen les fonts, almenys la de la Salut, que van a prohibir-li eixir a l’entrada durant les pròximes cinc festes de Sant Jordi. El pobre crida agenollat: no ho faré més!!! I va i s’inventen una marxa mora…

3.-Ricardo, de Motocarros Ricardo & Xelo, s’enfitora una platada de bajoques farcides que, només en veure-la, ja fa agonia. El pobre, després d’un apretó cruel, s’ho deixa anar a l’albelló del alcoianíssim Cantó del Pinyó, ja ben entrada la nit. Al dia següent, la fornera Carmencín que passava per allí, quan veu la immensa boina de requetè exclama: s’haurà quedat tranquil, el tio fotre!!!

4.-Se li’n va la mà. A Juanín Jordà l’han hagut de despenjar del campanar de Sant Francesc, ja que son pare, fort com una soca de roure per culpa del gimnàs, li arrima un bon sacsó al gronxador de la Glorieta i el xiquet surt disparat com una bala, estampant-s’hi contra el rellotge del campanar. Els bombers s’han vist i s’han desitjat per a dur a terme la maniobra de rescat del xiquet. Diuen que la mare de l’accidentat li abocà, amb un atac de fúria, el seu marit: «eres més bèstia que el pany del purgatori».

5.-La senyo Amàlia Gisbert rellisca al «salón urbano» de la Plaça de Dins i creua de nord a sud l’entranyable espai urbà fent esforços per a no arrear-se l’hostion, però se’l fot. Els crits de la pobre dona contra l’autoritat municipal són com els de Psicosi, esborronadors. Els coloms, pobrets, que creuen estar veient un ovni amb davantal, se’n van a la Glorieta i diuen que no tornaran, ja, mai, al centre, de tanta angoixa com han patit. Pensen queixar-se a la Protectora.

6.-A la Marquesa del Tossal li fan la permanent, per equivocació, amb xufos de coure, i entre trenta tios no aconsegueixen desenrotllar-li els rínxols. El brams de la senyora marquesa, per fi, li posen els pèls de punta.

7.-El masero del Tirisiti, el de «estando sembrando pasaron«, empoma a un centurió de la guàrdia i l’arrossega, tot acarnissat, com a Mesala. La Dependent pensa prendre mesures de les bones i, diuen, li faran fer representacions fins el trenta d’agost, per animalot, i per emmerdar el guió.

8.-Greus conseqüències. A Toni, amo de la paradeta de verdures del Mercat Central, li posen la llengua damunt i, per culpa de la humitat, agafa un reuma que per a què vaig a contar-vos. Ja porta sis litres d’ungüent del Tio del Bigot a sobre, però encara camina doblat. No saben els metges si s’apanyarà, i la dona està molt preocupada perquè enguany, a Toni, li havia tocat dur el banderí de la filà a l’entrada, i clar, anirà un poc de gairó…

9.-Nomenament. A Juanito «Locomotoro», prou altiu per cert, l’han anomenat, els del Casal: «Fill del vent», i prompte li posaran la medalla. I la raó ha estat ben poderosa, ja que Juanito, genet de l’Estafeta, ha anat a parar a Mutxamel en quatre o cinc minuts, per culpa del cavall que no ha volgut detenir-se en la Font Redona. La gent, encara, no s’ho creu. Ni Juanito tampoc, doncs les cames li fan figa, mostra clara de l’acollono que encara porta a sobre. A Juanito, allò de la medalla ja li va bé, i promet que mai més li passarà cosa igual, doncs abans de l’acte, el proper exercici fester, parlarà amb el cavall i assumpte tancat. Per cert, Juanito encara porta una rama de tomaquera penjada de l’orella, per culpa de la bancalada que s’ha fotut. Les tomaques són de molt bona classe.

10.-Guiness. La Unió de Carnissers de les Comarques Centrals (UCCC), ha elaborat una sobrassada gegant d’un milió de quilos. El dia de la mona, fins el 2097, resta assegurat de condumio. Per al transport s’ha utilitzat un tràiler de cinc eixos i mil rodes, més o menys. Necessitaran, però, una bona tafarrada de pa i d’aigua-sal per a acompanyar el companatge.

I res més tenim per contar-los. Els esperem, com sempre, la setmana vinent. Siguen feliços…

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario