Destacados
Creación
Hi ha vida després de Mozart
La melodia és l’essència de la música, i no la fan les notes aquesta. El camí de l’home està sempre envoltat de la simplicitat dels babaus, i sols amb la música es pot escalar a quelcom transcendent. Creieu-me si us dic que el meu art no em resulta gens fàcil, i no trobaríeu a Europa […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXVI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Fregar más que el gallo de la pasión
–Ese friega más que el gallo de la pasión. Traducció: “Eixe frega més que el gall de la passió». Açò ho diem ací en sentit figurat, a manera de metàfora luxuriosa. I tot és pura enveja que li tenim al crack, a eixe tipus que pensem frega sense mesura. Però a vegades només ens ho […]
Creación
Llar per pocs, i per pocs dies
La internacionalitat del nostre món i globalització comercial i cultural, envaeixen cada cop més tota generació que naix al nostre voltant
Lluny de casa però prop de la terra coneguda. Un sac amb roba i una capsa amb l’instrument a dintre. Tot llest per enlairar un nou projecte que des d’aquell avió s’iniciava. L’aeroport fou punt de partida per a la Colometa, on un parell de setmanes a milers de quilòmetres de casa, esperaven les seves […]
Creación
Freixura Viva 4
Magazín emergent amb tota la crònica social i la vida dels famosos alcoians. Notícies sobre música, cinema, moda, esports i tota la vida social del poble.
Josep Sou, 3/06/2014

No s’ho poden perdre. Hui tenim el cabàs de les notícies plenet, a caramull. Hui ens hem eixit de mare recercant, fins i tot, a les golfes dels nostres arxius. Les històries que volem contar-los són totes vertaderes, triades des dels escudellers polsosos per a tots vostès, i per a l’hora de l’àpat, amb el desig d’acompanyar-los a la taula de casa. Un temps de televisió per al cor i la freixura, un temps d’amistat i de complicitats clarament manifestes.

Ara que el perol flaira a pilotes, ara que el guisadet olora a bacallà, ara que l’arròs encara no s’ha esclatat, ara, venim a acariciar-los amb la Freixura tendra, la Freixura de tots, i volem que estiguen ben contents, ben divertits i ben bé. Ala!!!
Aquest programa que hem amanit té el repte d’arribar, fins i tot, al Riuet de les Ventreres. Ni més ni menys. Ja saben que els volem, i que ens fa molta il·lusió que estiguen pròxims, parant ulls i orelles darrere de l’aparell de la televisió, tot esguardant, ara sí, el

SUMARI (sona, com a música de fons, el pasdoble Jordiet)

1.-Hannibal Lecter. A la final del mundial de Coto i Cau, Pep Sargantana es juga d’últimes la minsa, i el seu company, que respon a les sigles A.R.S., d’un mos li arranca una orella. Diuen fons fiables, i gent que restava mirant la partida, que un crit salvatge animava endur-se, el pobre Pep, a l’hospital comarcal, i que ell responia que no, que el portaren a casa de la Manana, perquè cosia millor. Les cartes d’Heraclio Fournier acabaren molt esquitxades de sang, i ja només aprofitaran per a pintadores. Un desastre dels grans. Tota una tragèdia. La Creu Roja arreplega la orella i la posa en paper albal, tot conduint Pep a casa de la Manana, situada en el carrer la Sang 423.

2.-Fonts pròximes a la Bonica del Tirisiti manifesten sorpresa davant la remor sobre la possible relació d’aquesta amb el Sereno, i diuen que “ni hablar del peluquín”, que solament són bons amics, i que passegen, a voltes, per la “Bandeja”. Però les fonts asseguren que han vist el Sereno botar la barana del balcó de casa de la Bonica a les quatre i mitja, encara que ells diguen que eren les dotze. Ja veurem en què para aquest embolic.

3.-Abolició de fronteres. Ja era hora!!! Aquesta és l’expressió general de la multitud convocada a l’acte oficial d’enderrocament de la tanca divisòria entre les localitats veïnes d’Alcoi i Cocentaina. La gent no sap si riure o bé plorar. Els ciutadans de Muro, directament, es descollonen, i no s’ho creuen gens ni miqueta: “açò durarà menys que un pastís a la porta d’una escola”…assenyalen.

4.-Solució. Remedios, la botiguera del Carrer del Vall, alena de veritat. Com sabem, per culpa del làser, li ha sortit un ben espès bigot, i premut com un déu. Però una vegada comprovat que la barbota d’una cantant austríaca no ha estat impediment per a guanyar el Festival d’Eurovisió, ella decideix, ara, deixar-se també patilles, i apuntar-s’hi als Contrabandistes. Ens hem assabentat que ja pren classes de navalla per a fer el “cabo”. Remedios comenta: “no hay mal que por bien no venga”, i s’estova com una gallina lloca, pensant amb el penjoll de borles que li penjaran a cada costat de les cames.

5.-Gurugú. Brauli García, “Llevadura”, fa una mala passa i baixa el Gurugú a bacs, amb tanta mala sort que ha estacat el cap entre els barrots de la tanca del CADA. Els bombers tarden vint- i -quatre hores a treure’l d’allà, i damunt la dona l’empoma de curt i li pega un bonegó amb rancúnia: “si t’ho tinc dit, cada dia estàs més bolsa, no saps on poses els peus, i en comptes d’ulls tens dos bacores, ai!!!” li diu Virtudes. La gent que passava per la vorera pròxima, creia estar davant d’una performance tipus modern i participada, i que el borinot de Brauli ho ha fet aposta.

6.-Festival benèfic. Amb una desfilada de pentinats rars i imprevisibles, s’ha celebrat el festival benèfic a favor de la S. D. M. R. P. L’A (Societat De Màrtirs Reconeguts Per l’Ajuntament), la recaptació ha estat enorme, i s’han acabat totes les localitats per a l’acte. El pentinat masculí que ha causat gran entusiasme ha esta el nomenat “ENSAÏMADA”, i l’essència del qual va aparellada a tapar la carabassa pelada de qualsevol tiet amb rosques concèntriques fins el centre del crani. Diuen els assistents a l’acte que els xics calbs ja no hauran de patir. Però el problema vindrà a l’estiu, doncs el bany pot convertir l’ensaïmada capilar en la cua del cavall del Sr. Pussa.

7.-Sorpresa. A Jaume “el fanàtic”, el central del Deportivo quasi li arranca el cap d’una balonada salvatge. Braga, a l’hora de treure un baló de l’àrea pròpia, li arrea una sardinada brutal que s’estavellà contra el cap de Jaume, i el pobre, mig sonat, crida: he vist el Cometa Halley!!! I tot seguit brama: “chi centra chi, què la vols per a tu assoles?” El Collao emmudeix i pensa que Jaume, “el fanàtic”, palmarà sense remei.

8.-Elviriues s’ho fuma tot i rebenta. La policia, que no és tonta, troba, al balcó d’Elviriues “la minsa”, vint-i-tres planters de maria. Però només troba els troncs de les plantes i els cossiols, i de fulla cap ni una. La careta de la finada sembla com si tingués l’aliacrà, groga com un pecat, i per tot arreu hi ha burilles, la qual cosa posa de manifest que allí s’ha fumat. La policia, però, no s’adona del tuacte de les burilles i no pot dir allò de: “ací s’ha fumat”, trencant el costum i la tradició.

9.-Lolita Cascant, la rebesneta del cosí de Clásico, el torero, que festejava amb un individu de filà, ja s’ha barallat amb el nuvi que tenia, i que no sabia fer el cabo. Resulta que la xicota, farta de dir-li: “collons, ensenyat a fer el cabo d’una volta, redéu”, i ell ni flowers, doncs li ha donat passaport, i ara surt amb un altre xic que fa el cabo amb la porra, i amb borles, massa bé i tot. La seva família, ara sí, està molt contenta, i pensen veure l’arrancada d’esquadra l’any que ve. Així, cosa ben necessària, la festa, la nostra, guanya nous hooligans. Tot té solució, menys la mort, diuen…

10.-Tomàs Marraixa es tira a la loteria i no sap a qui dir-ho. Per fi, li fa un breu comentari al seu amic Sento Llepó i se n’assabenta, fins i tot, el president de la Comissió Europea, per mitjà del seu amic Rajua, que a la volta ha sigut ben informat per la Sra. Merkel. El primer tro de la seua filà li ha demanat que s’estire una miqueta i que faça de capità el 2047. Més agarrat que un xotis, Tomàs s’ha demanat la baixa de la filà per infermetat llarga, i la dona li arrima un paquetot del dimoni, perquè: “jo no pense quedar-me a casa els tres dies de festa, així, feta un mòmia, com tu, tros de moixama. Per a què collons volem els diners? M’ho vols dir? M’ho vols dir? M’he de fer sis vestits, m’he de comprar una dotzena de sabates, i hem de dinar tots els dies al restaurant!!! I si no vols, te’n vas amb ta mare a la caseta, i descanses bona cosa, i jugueu un cotet. Val? Però jo, ni pensarlo ni soñarlo, jo, una sabata en cada peu i al carrer!!! Pos sí que te veré.” (Quasi sense alenar, la pobra)

I de moment res més, estimats amics i amigues. Només desitjar-los que siguen molt i molt feliços. Un besets per a tots i fins la propera setmana, i que no falte ningú. Ja saben que passem llista…

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario