Ja som, novament, ací, amb tots vostès, per a contar-los i cantar-los el dolç xa-xa-xa de la Freixura Viva, la freixura de totes i de tots. Un programa, el d’avui, ben carregat de notícies fresques, notícies glaçades, notícies que són molt més que notícies, notícies que són bombes atòmiques del xafardeig i del cotó en pèl. Ai!!! I si ens segueixen, prometem no defraudar-los, perquè els volem, els necessitem, els desitgem i els demanem molta i molta atenció. Tothom al seu lloc i anem per feina amb el, ara sí

SUMARI

1- Rímel. La senyoreta Consolació del Bon Estat té un pla esplèndid per al cap de setmana i es posa mans a la feina per a la transformació oportuna. La seua amiga, Melània dels Claus, l’aconsella de posar-se bona cosa de Rímel, perquè s’estila d’allò més. Totes dues xerra que xerra pel mòbil, i açò fa que Consolació perda de vista la realitat, i no s’adone que està enviscant-se l’ull esquerre una mica massa amb la negra pasta recomanada. Després d’una hora, i amb la llengua tota roja de parrupejar amb l’amiga de l’ànima, un crit esgarrifós posa en peu tot el barri: més d’un quilo de Rímel ha fet de l’ull esquerre de Consolació un mur com si fos de formigó negre. Diuen les males llengües, que han hagut d’utilitzar una serra mecànica per a posar-li l’ull una mica guapet. No obstant les dues amigues han eixit de marxa, encara que pels llocs foscos de la moguda nocturna. L’ull, no saben els metges quan el podrà recuperar del tot.

2- Baldomera Pérez posa el seu home al racó de pensar, i aquest, amb sorpresa, s’hi troba amb el seu fill per no menjar-se el bullit, i amb la filla perquè ha tret un zero en Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials. Davant la situació, i perquè la cosa sembla que va per a llarg, decideixen tots tres posar-se a jugar a la brisca. Els riures treuen de polleguera Baldomera, que ja se’n penedeix d’haver-los posat junts, al mateix racó.

3- Ingressen Amparito Gilabert, la venedora de verdures de la Plaça, d’urgències, per culpa d’un atac d’abranor. Resulta que una senyora del puntet, i de la cometa i tot, s’ha acostat a la «parà» i ha preguntat pel preu de les tomaques tot dient: «I ESO MUCHO ES», i la pobra Amparito se n’ha ressentit de veritat de la bona. Menys mal que a l’ambulància hi ha havia de tot: bicarbonat, magnèsia, litines i Vichy Catalán, (que encara que és català, aprofita per a rotar un poquet, i no fa molt de mal).

4- Maruja Fumaguerín participa a un programa de televisió i s’esgarra a plorar. La pobra no ha encertat cap pregunta de les formulades pel presentador, i no ho ha pogut resistir. Pensa, i amb raó, que quan torne al poble, i li pregunten, així, com sense voler… i com t’ha anat a la televisió, Maruja?, tindrà que trencar-li la cara a més d’un i més d’una, això segur. Bé està que les preguntes han estat molt difícils, però no recordar el nom del seu marit…això sí que té collons!!! La pobra…entre sanglot i sanglot només deia: “si es que hace semanas que no lo veo, sabe usted señor presentador? Es que lo han hecho de la junta, y como tienen l’alferis, pues…”

5- En festes li posen una agulleta i li fan un forat com una gatera en la brusa. La pobra Rosa del Ponent no sap a on amagar-se perquè amb el forat que li han fet li han llençat a perdre la camisa nova. Ho apanyarà amb una enganxina de la filà del seu fill: “A grandes males, grandes remedios…”diu. Encara que, amb la força de la cola del paperet de la merda: “Ha sido peor el remedio que la enfermedad”, remata. Jas Coca!!! (Després diran que ací no parlem idiomes…) No ni poc!!!

6- En festes, per culpa d’una piula, un xiquet li fa totes les calces a banderes a la pobra Visitación de la Encarnación. A preguntes de, qui són els seus pares?, el xiquet es posa a plorar, i agafen Visitación de la Encarnación pel braç quan li demanen: què li ha fet al xiquet, que plora tant? Ara acusen Visitación de la Encarnación de mals tractaments als infants, i té un merder de collons i mig!!! La puta piula!!! Pensa Visitación, que no s’ho esperava…

7- En festes, el matrimoni Palomar se’n van de viatge, i es troba mig Alcoi al mateix autobús cantant:
sí, sí, sí los alcoyanos, los alcoyanos
sí, sí, sí los alcoyanos estamos aquí…
“Resulta que, com que les festes cauen entre setmana, doncs ha tancat tot i
aprofitem per a fer un viatget la mar de mono…”diuen els de la multitud entre
cançó i cançó. La flaire de coca amb tomaca i farina tot ho envaeix, i formula
camins de llibertat amerats per l’acidesa de l’aigua-sal…Jas coca!!!

8- S’enceta un nou programa de turisme local: CONEIX EL TEU POBLE DAMUNT D’UN MOTOCARRO. La indústria del motor està d’enhorabona doncs els encarregats de l’oficina de turisme local han cursat una comanda de més de vint-i-dos (sempre…dins d’un ordre) motocarros per a fer trajectes turístics, i així estalviar costeres a tots els visitants locals, i també forasters que vinguen d’altres geografies. Lo pitjor potser siga el soroll dels vehicles, i els xiscles que fotran a l’hora de la migdiada, però paga la pena provar totes les possibilitats de fer caixa a la fi de cada més. Els de l’oficina estan, com a bojos, escrivint programes de mà, amb cinc o sis idiomes, per si de cas, encara que hi ha escaramusses per culpa de si també ho han d’escriure en valencià, perquè a la fi sempre ho posen, segons qui mane, en català rebordonit i salvatge…de molt difícil pronúncia, sí senyor. Si ho mires bé…doncs tenen raó les persones. Clar!!!

9- A Gerinald Masnou se li ginya damunt un colom de la Glorieta i li fa un forat en la gavardina, i a Eustàquia López, un altre colom, però de la Plaça de Dins, li estropeja el cardat i el reflex del tint. El Consell de Governació local ha decidit posar bolquers a tots els pardalots que van lliures, i rajant per l’aixeta, per a evitar incidents amb la ciutadania que transita tranquil·lament per places i carrers. La notícia ha merescut primera plana a tots els mitjans de comunicació del món: “originalidad y buen gobierno…”asseguren. Però s’exigeix que porten, els bolquers, partícules “devorolor”, perquè podran estalviar-se situacions enutjoses els qui hagen de fer els canvis de bolquer cada setmana.

10- Oromir Estruch s’enamora de la veïna i se li posa cara de bresquilla amb ulleres, ple de “ponsonya”, quan la veu per l’escala. Només se li ocorre dir-li: yeee!!! La dona d’Oromir no se’n refia, ni poc ni molt, quan veu que el seu marit baixa la brossa vint-i-tres (quasi sempre…) vegades al dia. Mal assumpte, pensa Fructuosa…

I per fi, senyores i senyors arribem al final del nostre programa amb el desig intens i calentó que ho hagen passat d’allò més bé en la nostra companyia. Una setmana més hem devorat l’actualitat i hem repassat la vida subterrània que jau al si del nostre poble. Una setmana més hem ficat el nas allà on sí ens importa, faltaria sinó!!! I ara, els deixem amb fidel companyia, la música de Pérez Prado: YEPAAAAAA!!! I els esperem la setmana vinent amb la sempre càlida, interessant i endimoniada Freixura Viva. Adéuuuuuuuuu!!!