Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
Freixura viva 7
Eulàlia Llopis, més coneguda com Eulàlia la manicura, diuen que deu haver mudat de color, perquè l'altre dia, pel forat de l'escala, cridava com una boja: estic posant-me negra!!!
Josep Sou, 21/07/2014
Eulàlia Llopis en un foto presa minuts després de l'incident

Hola, hola, hola i hola!!!
Hola a tots, ben estimats amics i amigues de la Freixura Viva. Una setmana més per a posar, damunt la taula de l’àpat setmanal, els queviures de la informació fresqueta que tant ens interessa i, potser, agrada. Farem la menja i, després, la digestió intensa de tant feliç informació. No s’ho poden perdre, perquè tot açò serà, més bé, trobat. I ara sí, sense deixar passar ni un segon més, el nostre

SUMARI

1- Antitetànica. A Quintilià, repartidor de periòdics digitals, li han posat l’antitetànica. Un bac i limpia, de pronòstic reservat, i mentre anava repartint dígits amb la bicicleta, ha tingut la culpa. El pitjor de tot és que encara no li han pogut treure el cap, doncs el té estacat entre les baranes del Pont de la Petxina. Quico, el manyà, s’ha posat a la feina.

2- Estranya reacció química. Qui ho havia de dir!!! Eulàlia Llopis, més coneguda com Eulàlia la manicura, diuen que deu haver mudat de color, perquè l’altre dia, pel forat de l’escala, cridava com una boja: estic posant-me negra!!! Estic posant-me negra!!! A la pregunta de: per què? formulada per la veïna Xelín Nogueroles, nascuda a La Vila en 1947, seguí la resposta: perquè l’imbècil del meu home s’ha apuntat a UPA (Unitat del Poble Alcoià), i li han demanat una derrama de 6000€!!! El tio fotre!!! I jo matant-me com una boja a fer mans i padrastres…Recollons amb el ministre del Viaducte!!!

3- Es casa per diners (Braguetasso). Relicari, l’altra Panerola del Tirisiti, s’ajunta amb un centurió de la guàrdia d’Herodes, el més roí i cruel dels mortals, i se’n va a viure a Roma. El Sr. Tozalen, conegut empresari teatral, està com una moto, davant la destrossa del «dramatis personae». Una revista, ben carregada de tipografia, ha comprat els drets de l’exclusiva. No ens podem perdre la notícia ni les fotografies, per favor els ho demane…

4- Excusatio non petita, accusatio manifesta. «Vaig a contar-te com ha passat tot…» li diu, sense més ni més, Toni a Enriqueta, només arribar a casa. Enriqueta, cinturó negre i faixa roja, com els Garbellàrabes d’Aielo, que resta mosca del tot, l’arreplega de les orelles i el llença contra la paret del menjador: «i a tu qui t’ha demanat explicacions, BORINOT…? Què collons has fet aquesta vegada? Mira que eres pixorro… La pròxima vegada que trigues tres dies en tornar a casa t’encete la cara com un tortilongui.» FOSCA!!!

5- Sex-Appeal. Tòfol Riutort, després de passar per casa de l’esteticien, i llevar-se amb cera tots els pèls del seu cos, l’han qualificat com a l’home amb més Sex-Appeal de Batoi. Altra cosa és com li ha quedat la pell, al pobre, tota plena d’esgarrons i amb més punts que la cuixa d’un titot. També feien llàstima els crits inhumans que llençava mentre li feien la feina: NO PUC MÉÉÉÉÉSSSSS!!! Per què no et poses tu la cera en la f…?, preguntava. Però passat el tràngol difícil, Tòfol se sent molt content, i va amb la camisa descordada mostrant la finíssima cansalada pectoral. Fins i tot, els amics de la filà, senten un pessiguet sensual quan el veuen a la taula d’escotti: «Tòfol, estàs més bo que el pa tendre…» li diuen.

6- On the rocks. «Si no dius que em vols, m’enverine amb una potada de lleixiu!!!» Li llarga, feta pols, Merceditas a Santi. A la qual cosa respon, sobrat i xulet, Santi: «Però que siga on the rocks…» Santi, tan dur com la soca d’una olivera, farà anuncis de televisió, i mostrarà els braons musculats al gimnàs de Ca Garró.

7- El pito del sereno. Jaume, el sereno, trau el pito i convoca el veïnat. Tots resten molt contents davant l’eficàcia de l’instrument. Jaume jura els ciutadans que farà, ben aviat, un nou simulacre al centre de la plaça. El pito de Jaume supera, de bon tros, les noves tecnologies.

8- Cadissenyo’s Bridge. Un ventijol inoportú li arranca el perruquí, d’un sol cop, a Basili Trenetes, i li’l penja del pal de la bandera de l’Ajuntament. Avisats els bombers i la policia local, i un nombre indeterminat d’efectius de protecció civil, tot creient que es tractava d’un gat viu, aconsegueixen despenjar, entre tots, la penyora capil.lar. Les autoritats locals, per consens, decideixen tancar als vianants el pas pel Cadissenyo’s Bridge els dies d’airusset, tot per estalviar-se situacions de compromís. El Sr. Basili Trenetes, molt cabrejat amb els de la Drogueria Sinteticón, es queixa per la merda de cola que li han venut per a fixar la delicada perruqueta. La Sra. Trenetes, barra caxa, es descollona, però molt, pel numeret del Sr. Trenetes.

9- In vigilando. «Què vol dir això, filla meua?» Li diu la mare de Purificación Castro Urdiales, a la seua filla Purificación Castro Urdiales. «Mare, això vol dir que m’has d’ajudar a vigilar el meu home, perquè crec que me la pega…» Contesta Puri, un tant amoïnada. «No et preocupes filleta, si només es mou un centímetre eixe devanit del teu home, se n’entera, fins i tot, la senyora comare de Tollos…» I a partir d’aquest moment, la senyora Braulia Urdiales ha esdevingut oficial de primera contra el crim organitzat, i contra les «canetes a l’aire» del seu gendre, un tal Fèlix Moixama, segon oficial cardador de l’empresa La Llebre Rosa. No hi ha res com l’ajuda de la mare, ni com el morro prim de la sogra…diuen.

10- Sequera. Enguany no hi haurà, molt probablement, descens del Riu Molinar, doncs els ràpids resten més secs que les espardenyes del Sr. Melosso. Ja fa tres anys que no plou, i el riu sembla el de les Ventreres. L’Ajuntament pensa arrear-li un bon «manguerasso» al rierol eixut, encara que els manca la fe, l’esperança i la caritat. L’Arquebisbe està que brama, i bonega molt seriosament l’Ajuntament, tot amenaçant-lo amb un bon «anatema». L’esquerra fa una musclada, la dreta embruta els calçotets. Ja veurem com acaba tot l’assumpte de l’esport fluvial.

I ara sí, estimats tots, ens acomiadem de tots vostès, amb l’esperança, avui com sempre, d’haver passat, en fidel companyia, una estona d’amable informació xafardera. És la vida…és com la vida, és la pera i la repera, és la informació subtil de l’emblemática ciutat dels ponts, de tots els ponts, fins i tot el pont d’Avignon…faltaria sinó. I els esperem, no ha de faltar ningú, la propera setmana, si Déu vol, per a seguir furgant la màquina de la veritat, la nostra veritat, la preciosa veritat que ens embolcalla protegint-nos amb l’escalfor calenta del condumio hidràulic. I ara sí: Adéu amics, adéu amigues…ADÉU!!!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario