Destacados
Creación
Memòria
Em preparava per a tastar l’escenari. Tastar-lo de nou , encara que cadascuna de les seves taules em recordessin a la perfecció. Però aquesta vegada era diferent. L’instrument a la mà i els pocs i necessaris nervis que aquella tarda necessitava. Estava a casa, amb una orquestra al darrere i el meu poble al davant. No ho creia possible fa uns anys, ni per mi mateix, ni per l’atmosfera que hui m’envoltava, la qual a considerava impossible; però avui m’hi trobo en aquesta gran final, del concurs de casa, al teatre de sempre, amb la meva gent asseguda al davant
Pot ser una de les pianistes de casa que la història, o la memòria actual, no te tan present com pot ser es mereixeria, és Trinidad Sanchis Picó. Directora de l’himne de festes en la passada trilogia, però sobretot més, molt més.Citant una breu biografia, ha brindat la seva presència en una de les més […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Estoy segura, pegarás un trueno
– Estoy segura, pegarás un trueno. Traducció: (Estic segura, pegaràs un tro) No, no es  tracta de que Margalida Genu Flecta faça uns tirets el dia de l’alardo a la plaça, o una escaramussa darrere del castell a manera de preludi canonaire guerriller, no. Ací, «pegar un trueno», dit a la manera morro-prim, té a […]
Creación
Leningrad, la simfonia que s’estrenà a si mateixa
Una vesprada del 1942, uns quants músics famolencs escalfaven com podien les seves articulacions i cossos esquelètics. Alguns instruments semblaven rovellats o desmembrats, però no semblava importar. Llavors, el mestre arribà. Les portes es tancaren. Uns pocs micròfons prengueren lloc per enregistrar el poc soroll que allí es pogués fer, i tot començà.
Un dels miracles més grans que la història de la música ens ha pogut regalar, es sense dubte la setena simfonia del mestre rus Dimitri Xostakovitx.
Creación
Freixura viva 9
No et perdis la darrera edició estival del programa que Ines Ballester hagués volgut presentar en lloc de fer l'obila als matins de l'estiu' de TVE.
Josep Sou, 25/08/2014
Christian Tonda Benimeli amb la seua senyora.

Hola, hola, hola i hola!!! A pesar de la basca estiuenca, a pesar de tots els pesars, restem novament en contacte amb tots vostès. Una alegria a la qual mai renunciarem, una estona de plaer comú per a referir els assumptes més calents de la vida local, i que precisen de ser comtats i viscuts. Un temps fresquet de notícies fresques. Una estona on els conflictes diaris resten aparcats junt a la vorera de l’oblit. I ara sí, el nostre

SUMARI

1.- Una «hecha de café». Laurita Milhometes, senyora fina d’allò més, acusa el seu marit, davant les amistats, d’haver-s’hi estacat una «hecha de café». I total, dues boles només tenen la culpa…però la migdiada denuncia el pobre Paquito Selleco, amb brams de búfal en zel, perquè la ventada li ha desfet els cabells a la Laurita, que acabava d’anar-hi a la perruqueria, la pobra. «Es un ordinario este marido mío, siempre está chamando cafén…» comenta, encesa, Laurita Milhometes.

2.- Se’n va de Creuer i se li oblida llevar-se la boina. Christian Tonda Benimeli marxa, amb la seua senyora, de creuer pel Mediterrani, i un oblit li deixa la boina al cap. Se li nota la pelussa i, com tot resta pagat, menja com una llima del dotze. Edelmira el bonega per parlar amb la boca plena, i per guardar-se “l’ensaladilla” a les butxaques de la guerrera: «vols fer el favor de portar-te com si tingueres coneixement?» li diu. «A més, encara portes la boina estacada fins les orelles…així, i vas proclamant que ets més animal que el pany del Purgatori, ai senyorrrrrr!!!.» Li retreu d’un sol cop Edelmira. Christian es lleva la boina de seguida, però la rosca del tos deixa, ben a les clares, l’evidència del barret canalla que l’ha produïda. Dues senyoretes molt estiragassades fitant-lo de lluny asseguren: «tira la cabra al monte…», i emeten un somrís fart de superioritat metropolitana. Christian, que ho veu, es caga amb la mare que les va parir, però pel baix.

3.- Operació Bikini. Maria i Pep decideixen posar-se a règim per a restar guapets per a l’estiu. Un esforç solidari els empeny contra la cansalada abdominal i a favor de la lletuga i de la pexugueta de pollastre torrat. Un mes i mig després, els resultats són evidents: Maria ha engreixat set quilos i Pep vuit i mig. Les visites nocturnes al frigorífic, i a la pastilla de xocolata, han provocat desajustos hormonals de primer ordre. No obstant, a la piscina municipal, han convocat un concurs humorístic de panxes amb tres sacsons, i Pep guanya, sense adversaris, el premi d’honor del concurs. El regidor de jardins, casualment de guàrdia d’estiu, li atorga el guardó, que ha estat dues llaunes de coca amb tomaca, i una truita de creïlla amb cebeta. Maria que veu les coques, s’espolsa un capbussó i se’n fot mitja sense tocar paret. L’Alegria visita la nit a la vella ciutat de la foia.

4.- Fuga de capitals. Horaci Ditets, sagristà principal de la parròquia central de la vila, se’n va escapat amb una guardiola de cap de xinés sota del braç. La policia el pessiga a la veïna localitat del comtat, que està de fira, davant d’una parada comprant cromos de jugadors del Barça, el millor equip del món. «Los clomos són pa los niños, oigan. Son del Barça…y ya saben, no lo pueden arresistir, oigan.» La policia el perdona, li lleva la guardiola i tot fent una musclada li diu l’un a l’altre: «oyes, tú, eg que lo xavale son der Balça..i eso er mucho…»

5.- Curs intensiu a la seu de «Las amas de casa». Diadema Moto Sierra, reconeguda psicòloga jubilada, i sogra de Carlitos Estrella de la Calle, condueix un seminari per a aprendre a bonegar en condicions. Hi ha una cua de collons, fins la Font Freda inclús, per a apuntar-s’hi, i demanaran ni se sap de les coses per a prendre part al curs. El primer que exigiran serà la documentació de sogra en actiu, i, també, «la creuà» del gendre en una filà, millor si és cristiana. A banda d’instrucció física (boxa, bufetades a quatre, puntada a seguir, depilació de bigot i patilles a la cera), s’hi facilitarà l’aprenentatge d’hipnosi, per a fer possible deixar “enxancat i apardalat” l’individu sotmès a tractament intensiu de cura. Sogres i filles comenten en veu alta, sota l’assecador de la perruqueria La Laca Indòmita: «a partir d’ara primer els hipnotitzem, i després se’ls fem al gall…»

6.- Sense faltes. Ferdinando Càstor, home de la reraguarda política estreta i melancòlica local, ha aconseguit fer, sense cap falta d’ortografia, un escrit de cinc línies. La seua companya de facció sectorial, la insigne Empariuetes Herrando Podencos, ha decidit de dir-li-ho al caporal de la host «conservatriu» per a que se’l promocione a majors responsabilitats: «Marciano, tengo en el pueblo un chaval que apunta maneras…a ver si le damos algo para que esté contento y no «ampreñe» más, vale?», li diu, sense ofegar-se, però de carrereta. I el senyor Marciano li respon: «Ahora en pasar esto». El senyor Càstor ha decidit de fer escrits de set línies totes les setmanes, per si de cas pot arribar al Parlament Europeu, tal és la seua enorme voluntat de servei. Per a animar-lo, tots els de la facció, li canten: «Tú llegarás que yo te empujo.»

7.- Somni d’una nit d’estiu. A l’hora de la migdiada, Gumer Teobald Escrig somnia amb la sogra llevant-se vels i més vels, a manera d’una renovada Salomé. I quan arriba el darrer i definitiu teixit…ai!!!, un crit esgarrifós, una immensa aparició en forma de panera o sarnatxo profund i pelut, ple de queixals, el desperta sobtadament. Una suor glaçada perleja el front i les galtes de Gumer, que promet, mai més, estacar-s’hi quatre hores seguides de tamborinada vespertina. Però fa una gran llàstima el tremolor que presenta, el pobre. Han passat molts dies i encara no s’ho pot creure…

8.- «Ay, qué perrito más mono». Simplicia Payà, la més baiosa de la zona centre de la city, ha perdut dos dit, i un tros de molla, de la mà dreta, i tot perquè ha volgut acaronar el gos del manyà Estanislao Sanoguera. El tuacte ha tingut lloc a les 12’30 del migdia, a la sortida de la missa major, i a un racó del carrer Sant Nicolau. El gos, que respon al nom de Tarsan, encara xucla els trossets de dits de la senyora Payà, però de l’anell de diamants, no ha fet ni cas. Una ambulància: «aaaaaaaaaaaaa, aaaaaaaaaaa, aaaaaaaaaa», ha dut l’accidentada fins la casa de socors. Les infermeres consolen Simplicia tot dient-li: «no se preocupe, Señora Simpli, todavía podrà jugar al parchís». Encara ha tingut sort, la senyora Payà.

9.- L’empomen, però ben empomat. Un home, que respon a les sigles J. P. T., ha estat detingut, i abatut a bufetades, per un tal Robert, el de Kàrate, disfressat d’agüela. Resulta que el tal J.P.T, exhibicionista total, li mostra el «don remigio», a l’agüela, a la sortida de missa de vuit del vespre, i, esta, s’arranca la disfressa d’agüela i li fot al porcot, amb el birlo a l’aire, una immensa quantitat de bescollades: «nyàs, per a que tornes a per més…tio fotre. Si total només tens una pansa», li diu Robert a l’exhibicionista nocturn.

10.- Secret en el cim. Toni i Vicent, molt amics des que varen fer de glorierets tots dos, s’hi troben a l’Ull del Moro per contar-s’hi un «susuït», sense perill de ser escoltats per ningú del món: «Vicent, a mi m’agradeu tu i el secretari de la filà…què puc fer?» «Home -contesta Vicent-, doncs li ho preguntem a la teua dona i que ens aconselle, vols?» Conformats, i ben decidits, baixen a tota llet de la serra per tal de fer-li la pregunta a Conchín, la senyora de Toni, que, informada del «meneo», llença: «ja deia jo que no les tastava de sal…». Però fou la padrina, es casaren Toni i Vicent, pel civil, i la sogra de Toni portà els anells. Un món fantàstic on el sexe, eixe instrument de matar, passà a segon terme…almenys fins ben entradeta la nit. Total normalitat a les esferes socials de la capital muntanyenca. Una gràcia!!! Així dona gust…veritat?

I hem arribat al final del nostre trajecte. Hem posat en valor tota la informació que posseíem, i la hem compartit amb els nostres amics de la Freixura Viva, la Freixura de tots. Tan sols ens resta dir-los adéu, fins ben aviat…i desitjar-los tota la felicitat que mereixen.

Adéu!!!!!!!!!!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario