Per una banda la Fusió. Ara tot és fusió: a la cuina s’hi barregen menjars de molt distinta procedència, com per exemple fruites tropicals amb andola de la muntanya, o cuixa de porc senglar d’Argentina i a la brasa d’olivera, amb nectarines de Benialfaquí. Tot un món!!! També hi ha la fusió de músiques molt allunyades geogràficament: La Bachata, La Kizomba, el Tango…per exemple, ben amerats amb el pasdoble torero, el ball de l’1 o el vals de la Milagret. La vida és tan plural i diversa… Per aquestes latituds hi ha molta fusió, clar està: a Cocentaina un granissat de llimona fos amb cafè licor rep el nom de «mentira», i en Alcoi un refresc de cola amb cafè licor rep la denominació de «plis-play», i en qüestió d’estratègies etíliques s’hi pot fusionar de tot, ja ho sabem açò…i s’ho podem notar al cap a l’endemà de la ingesta abundant i saborosa. Maldita marraixa…

La Fissió és una altra cosa. Per als que no en sabem de física ni un mos, només ens arriba que hem d’anar molt en compte amb la fissió dels diables, doncs si la cosa se’n surt per les travesses, aleshores el pet resta assegurat: i angelets al cel!!! Només veure les brutals xemeneies de les centrals nuclears ja se’ns planten els cabells (l’únic que se’ns pot elevar amb una certa dignitat, els cabells), i pensem que si per una d’eixes casualitats, que a vegades passen, la cosa rebenta i fa «pum», doncs a otra cosa mariposa, directes i d’estampida tots a tastar coquetes amb mel junt als sants, els serafins, els querubins, els arcàngels i tota la cort celestial. Per cert, mai he sabut, ben bé, on podien estar tanta gent, ni tant d’esperit, ni tant de sant…a mi em fa por que un dia, d’aquests dies lletjos de valent, una ciclogènesi explosiva llance a tort i a dret tota la tropa de la celístia d’ací cap enllà, i s’arme la que encara no s’ha escrit. S’ho imagineu? On anirien a parar corones, túniques, instruments musicals amb les partitures, la mel i les coques? Més val ni pensar-ho…