Amb l’arribada de l’estiu, els alcoians preparen els seus viatges i comencen a posar en pràctica eixe singular pamflet d’expressions que no es pot encontrar en cap Tourist Info. Ja siga a Piles, ja siga a Honolulú, quan un alcoià ix de viatge te que mostrar a la resta del món el seu domini de la llengua de l’estranger i de la seua adaptació al medi. Ací, vos adjuntem un petit recull per entendre aquesta espècie d’au migratòria:

En arribar toqueu: Amb aquesta expressió ancestral, el que està desitjant-se és ‘bon viatge’”. És a dir, el desig de que es tinga una bona estança allà on es viatge va acompanyat en aquest cas d’aquesta frase de falsa modèstia.  A no ser que ja hages passat els 60 anys. Aleshores aquesta frase pren un sentit macabre al pensar que ‘podria passar qualsevol cosa’ com per exemple un tràgic accident de cotxe o que caiga l’avió en mig del mar.

Has tancat casa, i les finestres? Has tancat el butano? Aquesta espècie de ritual d’interrogatoris sempre està present quan els alcoians eixim de casa, bé siga per a anar a Benimarfull a passar la vesprada o per a anar a la Xina a menjar-se un bon gos. La por a robatoris o que ta casa es converteixca en un reactor nuclear per culpa d’un foguer encès, és una constant alcoiana.  Aquesta preocupació provoca que, en lloc d’estar gaudint del viatge, estigues pensant quants efectius de bombers han fet falta per protegir al veïnat de la catàstrofe que has provocat.

Estar allà amunt (avió o “l’avió”) em fa molta por, és com xafar, però no xafar. Els estudiosos d’aquesta expressió apunten que té l’origen amb Santa Teresa de Jesús : ”Vivo sin vivir en mí, y tan alta vida espero, que muero porque no muero”. Es comú també que una vegada dintre de l’avió es faça gala d’aquesta preocupació demanant insistentment a “la safata” borses per si de cas ens agafa “agonia o ganes d’arrojar”.

El Macuto. Una paraula bastant estesa per a referir-se a un equipatge de grans dimensions, normalment amb un tonet de mala llet: “On vas amb eixe macuto, si en 4 mudes noves tenim prou”. Notes també que un alcoià mai ix de casa sense revisar varies vegades la quantitat de mudes que hi porta a la maleta.  Encara que te’n vajes 4 dies, sempre agafaràs la doble quantitat d’aquestes. Per que, com ja sabeu, ‘mai sabem en lo que es podem vore’

 El Chaufer. A aquest individu se’l coneix per ser la persona que condueix vehicles de rodes, ja bé siguen cotxes o busos.  Frases referides al chaufer com ‘esperem que siga simpàtic’ o ‘a voreu si corre el condemnat’, precedeixen un viatge on l’únic que trenca l’estabilitat del camí, es la por a aquest humil treballador.

“No pugeu al taxi, a vore si mos segresten”: Dels creadors de ‘No aneu a Mèxic que vos fregaràn’ i ‘no aneu a Egipte que es cagareu’, arriba ‘No pujeu al taxi, que vos segrestaran’. No hi ha res millor per gaudir de les vacances que estar obsessionats amb el continu perill que presenten els habitants del lloc que estàs visitant. Eixos autòctons de terres llunyanes, que estan allí per fer-te més fàcil el viatge però que els alcoians s’obstinen en acusar-los de delinqüents.

Comporteu-se bé que diran que som de poble. El flato de l’alcoiania també viatja a l’estranger. Aquesta frase sol fer-se visible quan hi ha molta gent en el viatge i sempre hi ha algun il·lustre distingit entre els viatjants que té que mostrar en públic el puntet de l’alcoiania. No seria estrany estar mirant el Big Ben i escoltar a algú dir ‘xica, xica, xica, si pareix el campanar’. O estar admirant les calçades romanes front al Colisseu de Roma, i que el fotre de ton tio et solte ‘El carrer Sant Nicolau no te res que envejar-li a açò’.

Això està on brama la tonyina. Pareix ser que aquesta paraula s’utilitza com a sistema de mesura, és a dir, una alternativa als km i a les llegües d’Amèrica. Aquesta mesura també utilitza múltiples per a mesures de curta distancia: “Això està ací mateixa, sort que no era un bou” i per a distàncies excessivament llargues: “Això està a fer la mar o a prendre pel cul”.  Gràcies a Deu, i a Sant Jordi, que tenim el Google Maps i ens ajuda a guiar-nos. Ja només falta que Siri ens diga: tranquil, que no nia pèrdua.

Please de ticket, ara(n) poder. Bé és cert que el domini de l’anglès per part dels alcoians és acollonant, ja siga en el British Museum o en l’ideal la muletilla “ara(n) poder” sempre està en boca. Normalment expressions de significat monetari com aquesta porten lligades altres com “Apoquing the money, mostós”. I per descomptat, la gran obra mestra de la humanitat, per a demanar el compte, no hi ha millor forma de fer-ho que buscar amb la mirada al cambrer i, mentre mormoles ‘la cuenta en poder’, dibuixar un gargot a lo Picasso en l’aire amb un llapis imaginari.

L’obsessió per les carteres. Normalment quan els alcoians viatgem tenim fixació per les carteres, bé siga en frases com: “Al metro no pujeu que mos freguen les carteres​” o “No es poseu les carteres darrere”. Pel que fa als hotels també s’encontra la variant de “No es deixeu res en el hotel que ​les que netegen tenen la mà molt llarga”. Açò provoca que cada vegada que pugem a un transport públic, agafem els nostres borses amb les dos mans com si estiguérem prenyats.

L’admiració pels carrer nets. Aquest amb tota probabilitat és el fet més considerable que un viatger alcoià reconeix quan xafa terra estrangera. Quasi sempre es fan visibles les crítiques a la brutícia dels carrers d’Alcoi en comparació a la pulcritud de la resta del mon civilitzat. S’ha observat que  aquest fet té un efecte immediat quan es torna del viatge ja que quasi sempre es toca a “suya es la radio” per reivindicar la neteja del centre de la ciutat:  ‘Jo voldria dir-li al Alcalde, o a qui li corresponga, que quan diga que els carrers d’Alcoi estan nets, que faça el favor de viatjar més, perquè lo que tenim ací es una gorrinà’