Estem dins d’un teatre, entre bastidors. A escena es representa una obra en dos actes. Anem pel segon. Hi ha actors a escena. D’altres, entre bambolines, preparant-se per a eixir, xiuxiuejant, fent exercicis d’escalfament o fumant un cigarret … (No! Que ara no es pot). En fi, ajudant a que tot vaja be i que la representació continue el millor possible.

Un dels actors li diu amb gestos a la regidora que se’n va a pixar, que torna de seguida. La regidora li fa una senya donant-li  l’aprovació i continua amb la seua feina. L’actor ix per una porteta (a l’entrar a un altre espai l’obra que esta representant-se se sent a traves d’uns altaveus de seguiment) i va cap a  un pis que hi ha més amunt, puja una escala, gira i entra al bany, efectivament va a canviar l’aigua a les olives. Mentre pixa va fent sons amb la veu i respiracions. Està excitat. Acaba, s’espolsa i… collons! Unes gotes li taquen el pantaló. «Bé no passa res, tranquil, això de baix no es veu” Es renta les mans i…»redeu no hi ha paper..bo”. Ix del bany i veu unes americanes que hi ha amuntegades, es torca. Pels altaveus escolta que prompte li toca eixir a escena. Fa acció d’anar-se’n, però abans es mira a l’espill del bany des de la  porta, fa un gran sospir per donar-se força i ànim, bé tot està en ordre, anem!! Comença a baixar l’escala  però de sobte troba  un home i una dona parlant, rient, acaronant-se, estimant-se, nus. Vol passar de llarg però reconeix en l’amant a Estela, la seua dona. En un impuls inesperat l’actor pren un extintor que hi ha penjat a la paret  i sense pensar-ho dues vegades colpeja el cap de la dona. L’home que està al terra crida espantat i abans de poder reaccionar rep un  cop en tot el crani . Tot esta ple de sang, l’actor també. Allà dins  torna a sentir la veu de seguiment, pensa que ja no arriba a escena, ha d’eixir d’allí com siga. Solta l’extintor i se’n va però l’home li agafa la cama i cau,  s’alça i a patades li matxaca  el cap  ja mig obert i…. Senyor Deu Sagrat!!!  Veu que està pegant-li a una cara que és com la seua! Deu ajudeu-me! Ara si, ara si!! Horroritzat baixa corrent, desesperat i ensangonat, obri la porteta i descompost entra a bastidors . Tots estan mirant-lo, ningú no gosa acostar-se a ell. La regidora li fa un senyal. L’actor ix a l’escenari. Tots criden espantats. Ell intenta parlar sembla que diu “Estela perdona’m” Cau a terra. Baixa el teló. Aplaudiments.