Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
La R…de les Rebaixes!!!
Allò era com la pel·lícula de Tarsan contra el Mau-Mau, però molt més salvatge encara, tots corrent i fent l'ase
Josep Sou, 25/02/2015

Els mitjans de comunicació escridassen, arreu l’harmonia universal, l’enorme R, la de les Rebaixes. Homes i dones, i tots plegats alhora, sofreixen la dura metamorfosi que els reduirà en éssers solament vàlids per al consum. Un període crític que, només la cura intensiva de l’arrest domiciliari, pot guarir amb certa seguretat o garantia.

Aquí estan, però, els senyors López, Martínez, Pérez, Rodríguez o Domínguez, membres tots preclars del Consell de Direcció dels Grans Magatzems HORABAIXA per a facilitar que el destí puga realitzar-s’hi, i, per tant, que cap ni una de les persones que s’estimen anar-hi de compres, a les rebaixes, falte a la seua cita, ja atàvica, de la festa que en suposa.

-Enguany hem de doblar els beneficis!

-A per ells!

-Posarem autobusos!

-I els durem, encara que siga arrossegant-los, de tots els pobles veïns!

-Què collons!

-Això dic jo també: què collons!

Els autocars, un grapat de serps bellugant-s’hi a tota velocitat, són l’eina capriciosa per tal de reconvertir -la màgia és la màgia-, els humils vilatans en prínceps de l’asfalt i de l’avinguda. No hi ha d’haver contrada perduda, ni remota, si resta una sola gota de benzina als dipòsits de les bèsties mecàniques. Els somnis són de carn viva, i no de paper d’encenall. A la gorja pregona de la ràdio, a l’autobús, un qualsevol entre tants, Ray Conniff furga una antigalla de Domenico Modugno: “Volare, o, ó, cantare, o, o, o, ó…” Aquestos dirigents, tan sabuts, estan en tot. I a més, els pobles estan a una passa els uns dels altres, gràcies a les bones comunicacions que fa tan poc de temps s’han construït.

Homes i dones, o bé a l’inrevés, sang delitosa d’aventurers, en comunió de gestos i d’afanys, -volare…volare-, viatgen cap el cau primitiu on l’estalvi resta, per sempre més, garantit. Una sort de viure!

A les deu, com un clau, tots ben barrejats, homes i dones, o bé a l’inrevés, gent d’ací i gent d’allà, de la capital o de les rodalies, com una manifestació cívica, esperen el ding-dong d’alerta, commoguts, i, també, la veu que anuncie: “Ja són les deu. Resta vostè al fascinant món de les REBAIXES. Seua és l’o-por-tu-ni-tat! Aprofite-la! No ho dubte ni un sol moment… Siga feliç!!!

Bisons, búfals, zebres i nyus, tots a l’aguait. Tothom serà el primer. Tothom vol ser el primer a la cursa definitiva. Açò, no va de broma. Les potes grapegen les urpes al terra. Renillen egües i matxos, però de valent, mentre s’inflen, a poc a poc, les aletes laterals dels nassos. L’embranzida escalfa el vertigen dels seus motors. Ja no hi ha amics, ni família, ni marit ni esposa; potser ja no hi ha ni fills. La determinació és veïna de l’absolut: -vull ser el primer! Vull estar la primera!, -és el sentiment generalitzat.

Quan siga l’hora no et detures, saps? Tu, corre! I si ens perdem, ja ens trobarem a la sortida…saps? Per l’amor de Déu no et detures, és molt perillós! Podrien arrossegar-te com a Mesala!!! -Diu una veu qualsevol, una de tantes que hi viuen, fregant-les, just a les portes de cristall dels magatzems HORABAIXA.

-Ding-dong…Ding-dong! “Ja són les deu en punt del dia R…la R de les Rebaixes. La gran festa R començarà en uns segons…quan s’obren, a la fi, les portes de cristall. Són, senyora i cavaller, les portes de la seua casa. Són les portes de la felicitat!!! I ja ho saben, vint productes, han oït molt bé, vint productes senzillament meravellosos, resten ocults, i disposats per a ésser regalats a aquells que els hi troben. Molta sort per a tots! I els ho torne a dir: han pres possessió de la seua casa!!!” Ding-dong!”

Primera situació

-Ara!!!!!!!!!!!!!! -Un crit, o seixanta-nou. Potser milers de veus en frenètica confusió, i a la puta carrera.

-Anem, anem! Vine per ací!

-Però…on vas collonera?

-Ai, redéu, no sé per a què t’he dut! Si a casa estaves d’allò més bé…

-I tu, que fas enxarxada ací? M’ho vols dir? Resta clar que amb tu no s’hi pot! I quina dona! Però, on vas? Ai, senyor!

 

Segona situació

-A mi m’han dit que enguany regalen un abric de pell de rabosa…

-Per a fer-te’n un de bo per a tu, han de matar-les totes! Ha,ha,ha. Què no veus que a tu t’aniria millor un de pell de morsa?

-I per a tu un bon braguer, i un suspensori, imbècil! Veritat que no t’ho havien dit mai, açò? Doncs, nyàs coca!

-Tampoc n’hi ha per a tant, dona. És una brometa de no res…

-Déu meu…per què no t’hauré deixat a casa, pasturant la cabra?

-Sí dona…

-Sí home…

-Deixem-ho córrer, vols?

-D’acord!

 

Tercera situació

-Ai, n’estic rebentada!

-També, jo!

-I jo…

-Corre, corre!

-No puc més…

-Per favor… senyora, no m’estaque el colze dins l’ull, és que duc lentilles. Ai!

-Escolte, que jo ho he vist abans que vostè! M’escolta?

-I una merda!

-Serà porca la tia fotre!

-Escolte, no m’aixafe…

-Doncs no pose el peu baix…

-A què el meu marit li fot una dotzena de bufetades, tia descarada?

-No faces cas i estira tu primer, borinot!

-Però… si aquell talòs s’ha ficat dins l’aparador de les camises i ho està desendreçant tot! Jo me’n vaig d’ací, i tu fes el que et vinga de gust!

-Puja a la cafeteria, jo arribaré a les dues en punt…val?

-Escolte, escolte, senyora, si no solta el vestit li arranque el monyo! Vol veure-ho? Sí? Doncs ja la tenim…

-Què me la lleven de damunt! S’ha tornat boja? El monyo no, el monyo no, què és una perruca!

-No volies guerra, guapeta de cara? Nyàs vestit!

-Ai, ai! Seguretat!!!

 

Quarta situació

-Doncs a mi m’agraden molt més aquelles sabates que hi ha al davant. I a tu, t’agraden també? No? I aquestes d’ací darrere?

Si? No estan malament veritat? A veure si les puc agafar des d’ací…

-Jo les he vistes primer, i són per a mi!

-No senyora, no senyora! I si les toca li estrique un dit! Ara, si vol, pot atrevir-se…

-Què m’arrenca un dit, vostè? Intente-ho!

-Li l’estrique de debò?

-Ai, ai, ai! Bruixa! Animal! No m’agafe els dits!

Ai!!! I quina tia…

 

Cinquena situació

-Ai, què mono és aquest conjunt. Però, però, si me l’han llevat de les mans! Me’l vol tornar? Val? No? A què li espolse amb el taló?

-Però si me l’has llevat , tu, adés, se-nyo-ra del dimoni! Com vols que te’l done jo, a tu, ara? Ni mai!!!

-Me’l torna o cride l’encarregada?

-Per mi, com si vols cridar els GEOS! Anem, anem…açò està posant-se molt lleig! Anem!

 

Sisena situació

-Mare, estic pixant-me…

-Ja t’he dit que pixares abans d’entrar. Ai, xiquet, per què no li ho has dit a ton pare?

-El pare està xerrant amb una dona des de fa una hora. I si no pixe, m’ho deixaré anar damunt. Ja no puc més car tinc la bufa com un baló de reglament…

-Ara, per la teua culpa, m’ho llevaran tot. Per què no t’has quedat amb la iaia?

-I per què no t’has quedat tu? Jo vull la Nintendo 3DS!

-Una bona merda vols tu! I de seguida amb ton pare…

-El pare està lligant amb una dona.

-El pare ja no lliga ni enciams…

 

Setena situació

-La porta no tenia prou gola. Com li ho dic, senyoreta. Allò era com la pel·lícula de Tarsan contra el Mau-Mau, però molt més salvatge encara, tots corrent i fent l’ase. La gent es badava les cames, i tot per arribar els primers. On, però? I jo els ho deia a la meua dona i el meu fill…no correu que és pitjor! No correu! Ens mataran d’un moment a l’altre. Aparteu-vos-hi! I vostè, tan guapa, i sense perdre l’esma. Ja m’agrada així, a mi, tan tranquil·la, tan preciosa…com si aquesta fira no anés amb vostè…Puc tutejar-la? Sempre és tan reservada? Jo, si m’ho vol creure, és la primera vegada que vinc a la festa R de les Rebaixes. I pense que serà la darrera. No ho puc suportar, ni mort ni viu! A vostè li agraden aquests motins? Va, dona, diga-m’ho…n’hi ha per a tornar-se boig! Veritat? No sé com ho poden resistir…i total et foten una clavada que el déu…i arribes a casa i com si t’hagués tocat la primitiva. A mi sí que me’ls han tocat, però ben tocats! I no li dic el què, perquè sóc un cavaller…La meua dona és una clotxina sense ulls, i li agrada açò de comprar més que els pastissos de glòria. Els homes som distints, almenys la majoria, veritat? Vostè que en pensa? No em diu res?

-Pare, estàs xerrant amb una dona de fusta, què no t’adones?

-Calla, xiquet! Com li digues res a ta mare, et fot un calbot dels bons! I…silenci…ja ve…

-Mama, mama, el pare estava xerrant amb una dona de fusta!

-Què dius, ara? Ai, tu no ho saps ben bé. Ton pare és capaç de tot! Mira que mono açò que m’he comprat…

 

Vuitena situació

-Ai, no! No pot ser, açò no és de rebaixes. Aquest picardies és una filagarsa. I ho han fet per a encolomar-li-ho al primer que passés pel davant. Ni que m’ho diguen a mi, perquè jo sóc com un gos perdiguer que tot ho ensuma! Què s’hauran pensat, els profitosos de…? A tu t’agrada? Si? No, si n’és de barat…I no està malament del tot, veritat? Ai, m’ho podria comprar. El meu marit, en veure-ho, cau esplomat. A més, les transparències es duen molt enguany. Ai, m’ho compre?

-Compra-t’ho, xica! A veure si així, el teu home s’espavila una mica. El meu, ja, ni amb transparències, ni per res del món, nota vida a la part baixa, hahahaha! Hauré de provar amb una corriola, o amb una dolçaina, com fan a l’Índia amb les serps… que s’alcen i tot…hahaha. Ai, si el meu marit em sent, em sala com un bacallà! Quina hora és?

-No ho sé, no duc rellotge. Mira, t’agrada el tanga? No sé com poden dur aquestes coses…tot estacat per dins…a mi, em fa no sé què! Si en duc un a casa, me’l trago d’un mastegot. Els homes són molt rars. El meu, al menys, ho és, i més que una coliflor amb llaços! Mai saps si va o si torna. A vegades vull fer-li una sorpresa i fa cara de llimona. I en altres ocasions, que no tinc ganes de moixaines, ni de res del món, no para d’aletejar pel meu costat com un abellot…ai, el homes!

 

Novena situació

-On tens la dona?

-La tinc…no ho sé del cert. Per qualsevol lloc anirà comprant com una boja. Hui necessitem tot l’autobús per a nosaltres, només. I això que m’ha dit, abans d’eixir de casa, que solament veníem per mirar. I si de cas…doncs podia caure alguna galindaina. Fa una hora de rellotge que no la veig, i quan l’he deixada portava ja setze o dèsset bosses a les mans!!! Què et sembla? Només una galindaina de no res…

-Doncs la meua m’ha promès que solament veuria una rebeca que necessitava per a la primavera. Però em malfie, jo. Segur que la rebeca era l’ardit per a dur-me ací. I jo, imbècil del tot, he caigut dins el parany, talment com una cadernera ingènua.

– Vols que mirem els discos de sarsuela? N’hi ha de molt barats.

-Sí, però els cantants no els coneixen ni a casa seua. Si vols cap cosa que siga bona, l’has de pagar. És com tot en la vida. L’altre dia vaig comprar-me un disc de Pérez Prado, aquell que fa yeeeeepa! a cada moment, i m’ha costat la freixura i tot.

– I què fas ara sense freixura?

-No em fotes, tu, ara, fent-te el graciós.

-No tens sentit de l’humor…

-N’estic per a festes, jo!

-Mira que si la teua dona, en comptes de comprar una rebeca, t’estaca un bon abric de pells? Quina cara posaries?

-No ho sé, però m’arraparia tot sencer!!!

 

Desena situació

-Tenen la meua talla… més o menys?

– És clar, dona, si està vostè de primera…

– Ho veus? Ho veus? Tots m’ho diuen menys tu. Ets un somort, i un eixut…ja no t’agrade tant com abans. Abans sempre estaves a punt de caramel…ai, els homes!

-Ai, les dones…sort que no es queixeu quasi mai!!

-I vosaltres? Què, què? La fama la tenim les dones, però els mascles sou molt pitjor que nosaltres. Ja ho crec!

-Ací ho té. Pot emprovar-s’ho ací si vol, i si ho prefereix, allà estan les cortines. Segur, però, que li està la mar de bé. Encara que li avance que aquesta casa fa les talles una mica menudes…

-Ai, doncs espere que em vinga. M’agrada tant!!! M’acompanyes?

-És clar que sí, dona, i així veuré si et ve…hahaha!

-Sempre seguit estàs fent-te el graciós!!! Ets més de poble que la cansalada!!!

-Sí, la cansalada dels collons! Ara ja no la vol ningú, perquè fa colesterol!

-Ai, açò no m’entra ni de conya!!!

-Vols dir que no et ve?

-La figa de ta tia no em ve!!!

-Ordinària!!!

-Animal!!!

 

Onzena situació

-Tio, passe d’anar a l’escola. M’avorreix com una ostra! Sempre el mateix…

-Doncs, jo, ni t’ho compte…

-Cada dia que passa, pitjor, tio.

-Tio, mola un ou pelar-se-la!

-Pelar-s’hi què, tio?

-La classe, tio. Que et pensaves, tio?

-Doncs tio, pelar-se-la pot ser moltes coses, tio…

-Quines coses, tio?

-Doncs fer campana, fer-se la mà, i no sé, tio. Moltes coses,tio. I jo què sé, tio!

-Se’n fem una, tio?

-Una què, tio?

-Collons, tio…una cigarreta!

-Jo no en tinc, tio.

-Jo tampoc, tio…fotre, tio!

-Anem al pixador?

-No voldràs que te la pele, tio…hahaha

-A mi me la pelarà ton pare, tio!

I així fins a l’infinit…Un món de mons. De despulles d’instants perduts als aparadors lluents dels grans magatzems…

-Ding-Dong!!! “Dins de cinc minuts, tan sols cinc minuts, tancarem les portes. Restem molt agraïts per la gentilesa de la seua visita, i per la companyia que ens han fet en aquesta festa R…la de les Rebaixes. Desitgem que hagen estat atesos com només vostès es mereixen. Molt a prop dels Grans Magatzems HORABAIXA els esperen els autocars per al regrés a les seues cases. Però ja saben que aquesta és, també, la seua casa. Feliç viatge i…fins aviat!!! Potser, pròximament, desitgen celebrar amb la nostra companyia la Gran Festa SP…la de les Super Rebaixes! Per a nosaltres seria un motiu de satisfacció rebre’ls, novament, a totes i a tots, per a gaudir de la seua confiança i amistat. I recorden: Comprar és existir amb alegria!!!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario