Destacados
Creación
Memòria
Em preparava per a tastar l’escenari. Tastar-lo de nou , encara que cadascuna de les seves taules em recordessin a la perfecció. Però aquesta vegada era diferent. L’instrument a la mà i els pocs i necessaris nervis que aquella tarda necessitava. Estava a casa, amb una orquestra al darrere i el meu poble al davant. No ho creia possible fa uns anys, ni per mi mateix, ni per l’atmosfera que hui m’envoltava, la qual a considerava impossible; però avui m’hi trobo en aquesta gran final, del concurs de casa, al teatre de sempre, amb la meva gent asseguda al davant
Pot ser una de les pianistes de casa que la història, o la memòria actual, no te tan present com pot ser es mereixeria, és Trinidad Sanchis Picó. Directora de l’himne de festes en la passada trilogia, però sobretot més, molt més.Citant una breu biografia, ha brindat la seva presència en una de les més […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Estoy segura, pegarás un trueno
– Estoy segura, pegarás un trueno. Traducció: (Estic segura, pegaràs un tro) No, no es  tracta de que Margalida Genu Flecta faça uns tirets el dia de l’alardo a la plaça, o una escaramussa darrere del castell a manera de preludi canonaire guerriller, no. Ací, «pegar un trueno», dit a la manera morro-prim, té a […]
Creación
Leningrad, la simfonia que s’estrenà a si mateixa
Una vesprada del 1942, uns quants músics famolencs escalfaven com podien les seves articulacions i cossos esquelètics. Alguns instruments semblaven rovellats o desmembrats, però no semblava importar. Llavors, el mestre arribà. Les portes es tancaren. Uns pocs micròfons prengueren lloc per enregistrar el poc soroll que allí es pogués fer, i tot començà.
Un dels miracles més grans que la història de la música ens ha pogut regalar, es sense dubte la setena simfonia del mestre rus Dimitri Xostakovitx.
Creación
La sort dels cordòfons
Altre moment per gaudir de bona música, o al menys si no, de gran activitat d’aquest art, el trobem a l’estiu

Un dels darrers assajos abans dels concerts a enllestir estava a punt de prendre forma. Tots llestos des de fa uns minuts per escalfar la gola, llavis, dits i braços. Últims retocs a les partitures i tot just pel primer cop de batuta. Una calor força molesta a vegades, algun estiuenc mosquit feia revoltar les mans d’algun que d’altre músic, i tots amb una ampolla d’aigua a sota del faristol, donaven forma a la vestimenta d’estiu per seguir endavant amb assajos i repeticions.

Arriben els mesos de sol i de calor, arriben les vacances per a molts i tampoc a la vegada per a tants. Curiosa és l’empremta que sovint solem deixar els que amb les notes d’aquest univers solem jugar. L’estiu és època de gran activitat per a tots els músics d’aquest nostre planeta. Tant de manera professional o aficionada, però a sobre d’un escenari, com a la vegada per prendre aire i força de la mà de noves lliçons per seguir-se especialitzant.

Trobem gran quantitat de cursos d’especialització i de noves formes d’aprenentatge. Setmanes de treball intens amb gent dels millors, on també pot ser, aquests encontres s’hi troben a l’altra banda del país o del món. Així de bojos estan els músics, que a l’estiu de la platja i el descans, després d’un curs d’hores infinites amb nota rere nota, encara busquen més feina que estudiar per continuar  l’especialització. Sovint la necessitat és obligada i aquest espai de temps entre cada curs acadèmic, no sempre tan educatiu com l’esperat, obliga l’aprenent etern d’aquest nostre art a buscar grans mestres i galàctics de l’instrument, al mar de temps que suposen les vacances. Una inversió en temps i diners, però sobretot en esperit que poques vegades es fa conèixer als anomenats profans i que a la vegada sorprèn inclús als del propi gremi.

Altre moment per gaudir de bona música, o al menys si no, de gran activitat d’aquest art, el trobem a l’estiu. Aquests mesos suposen un gran enrenou al calendari de tot el món, on joves orquestres i sales de concerts organitzen festivals per acollir agrupacions d’arreu dels territoris i de gran diversitat d’estils i autors. Des d’un dels més importants per la música culta, que no sempre clàssica, el trobem a la meravellosa ciutat de Salzburg. Aquesta plana entre dos vores d’un riu, va veure en els seus temps néixer el menut Wolfgang Amadeu, i a dies d’avui acull un dels festivals més importants d’Europa, especialment al camp operístic. Schleswig-Holstein, que no sols te una ja prou coneguda presó i també tribunal, San Remo o l’arena de Verona a Itàlia, on el nostre company Bernàcer s’hi troba entre els més grans, són uns dels innumerables noms de meques de l’art per fer-los ara a vostès avorrir una mica.

La joia vertadera d’aquests esdeveniments tracta del que sempre ens conta aquesta nostra història, i no és cap altre conte que el de compartir conjuntament el nostre art. La sort de poder sonar junts, com dirien a la vechia Italia, conforma l’essència sinó més engrandida encara per l’alegria de l’estiu, de l’activitat musical.

Per suposat partint dels cànons establerts des de ja fa segles, l’orquestra simfònica conforma l’agrupació més gran i fermament establerta en la història de la música. Qui més fortuna troba en aquest cercle són els instruments de corda, qui comparteixen de manera més directa i propera la seva activitat amb el queferós del costat. La peculiaritat de compartir partitura al mateix faristol conforma en els cordòfons una característica única dintre d’aquest gran enseble format. Aquest relació pràcticament matrimonial encara que sigui per uns dies d’assaig, ens mostra el ventall més ampli de possibilitats amb seure plegats. Baralles i raons, rialles i anècdotes tant de dins com de fora de l’escenari, consells per al text a treballar, o noves eines amb l’instrument; però sobretot, el gest final que trobareu cada vegada que un concert acabi i hi sigueu presents. Una abraçada entre dos companys que resumeix el regal que ens dona aquest nostre art, de trobar una parella de ball per uns dies, on caure i riure de nou, on recordar cadascun dels assajos i on finalment cada nota rememorar plegats. Cert s’hi troba que els bons o al menys còmodes companys de faristol no abunden gaire, i encara menys quan s’hi acosta el dur món professional. Però aquesta essència jove de rialles i a la vegada treball ferm i de bona fe per fer companys, fa la sort de cordòfons i sort de músics. Sort una vegada més de compartir aquest el que és el nostre meravellós art.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario