Destacados
Creación
Hi ha vida després de Mozart
La melodia és l’essència de la música, i no la fan les notes aquesta. El camí de l’home està sempre envoltat de la simplicitat dels babaus, i sols amb la música es pot escalar a quelcom transcendent. Creieu-me si us dic que el meu art no em resulta gens fàcil, i no trobaríeu a Europa […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXVI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Fregar más que el gallo de la pasión
–Ese friega más que el gallo de la pasión. Traducció: “Eixe frega més que el gall de la passió». Açò ho diem ací en sentit figurat, a manera de metàfora luxuriosa. I tot és pura enveja que li tenim al crack, a eixe tipus que pensem frega sense mesura. Però a vegades només ens ho […]
Creación
Llar per pocs, i per pocs dies
La internacionalitat del nostre món i globalització comercial i cultural, envaeixen cada cop més tota generació que naix al nostre voltant
Lluny de casa però prop de la terra coneguda. Un sac amb roba i una capsa amb l’instrument a dintre. Tot llest per enlairar un nou projecte que des d’aquell avió s’iniciava. L’aeroport fou punt de partida per a la Colometa, on un parell de setmanes a milers de quilòmetres de casa, esperaven les seves […]
Creación
L’actor secundari (2)
Conclusió d'un relat de malentesos
Pep Jordà, 13/07/2016

Es una comissaria de disseny, tota de marbre i cristall. Molt elegant. I amb una decoració força discreta. De fet no hi ha cap àguila a les parets, ni cap altre objecte llevat del cartell que reprodueix el rostre del delinqüent més buscat del mes. L’actor està observant les faccions del malfactor – que li resulten familiars – quan algú li toca el muscle amb suavitat. Es gira de cop, i veu una policia molt jove que porta al pit una placa de plàstic que diu MIRANDA.

La policia li pregunta si pot fer alguna cosa per ell. L’actor la mira de dalt a baix i pensa respondre-li amb alguna frase enginyosa. Però finalment acaba dient que l’han citat per fer una prova, però que, potser, es tracta d’una equivocació.

La jove policia diu que no és tracta de cap error i li prega que l’acompanye. Mentre creuen la comissaria, li explica que la prova en qüestió és una roda de reconeixement. Abans les feien amb gent normal, però des que ha arribat el nou comissari – una persona d’idees modernes – les fan amb actors, per donar-li un caire més professional. Quan acaba l’explicació, la policia li lliura un cartell que porta un número imprès, i obre una porta. L’actor dubta un moment. La policia li recomana, amb un somriure, que siga el més natural possible, mentre segueix dreta agarrant la porta pel pom. L’actor passa, per davant d’ella, evitant fregar-li els pits, i quan entra a l’habitació veu quatre homes damunt d’una tarima encarats a un cristall fosc. L’actor es queda parat. Una veu, que surt d’un altaveu, li ordena que es situe a la tarima i mostre el número. L’actor puja lentament, i només situar-se al damunt de la tarima se n’adona de la realitat de la situació. És un actor damunt d’un escenari. Llavors tots els dubtes desapareixen. Treu pit, aixeca el cap, treballa els ulls, i fa que els muscles facials experimenten una subtil transformació fins aconseguir una expressió que s’assembla força a la del delinqüent més buscat del més.

Desprès d’uns minuts de silenci, la veu de l’altaveu dona a tots les gràcies, i diu que ja han acabat. De seguida s’obri la porta i entra la policia jove que torna a donar gràcies a tothom i els diu que ja poden marxar. Quan l’actor secundari està a punt de fer-ho la policia li diu que li sap molt de greu però que ell encara no pot marxar. La víctima l’ha reconegut. Amb tota seguretat es tracta d’un malentès. Hi ha un altre sospitós. També estava a la roda de reconeixement. Les proves materials apunten a ell. Però com la víctima ha insistit tant en que el seu rostre li resultava familiar, i en particular la cicatriu del front, no poden deixar-ho córrer. Serà cosa d’un moment. Una investigació de rutina.

Mentre la policia l’emmanilla i li llegeix els seus drets – pur tràmit – l’actor secundari ja no pot escoltar el que diu perquè està pensant en llargs mesos de judici i en anys de presó. I de fet està a punt de caure en un estat de profunda depressió quan una idea li creua pel cap fent-li recuperar un xic d’esperança. És la primera vegada en la seua vida que ha resultat creïble en un paper.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario