Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
L’actor secundari (2)
Conclusió d'un relat de malentesos
Pep Jordà, 13/07/2016

Es una comissaria de disseny, tota de marbre i cristall. Molt elegant. I amb una decoració força discreta. De fet no hi ha cap àguila a les parets, ni cap altre objecte llevat del cartell que reprodueix el rostre del delinqüent més buscat del mes. L’actor està observant les faccions del malfactor – que li resulten familiars – quan algú li toca el muscle amb suavitat. Es gira de cop, i veu una policia molt jove que porta al pit una placa de plàstic que diu MIRANDA.

La policia li pregunta si pot fer alguna cosa per ell. L’actor la mira de dalt a baix i pensa respondre-li amb alguna frase enginyosa. Però finalment acaba dient que l’han citat per fer una prova, però que, potser, es tracta d’una equivocació.

La jove policia diu que no és tracta de cap error i li prega que l’acompanye. Mentre creuen la comissaria, li explica que la prova en qüestió és una roda de reconeixement. Abans les feien amb gent normal, però des que ha arribat el nou comissari – una persona d’idees modernes – les fan amb actors, per donar-li un caire més professional. Quan acaba l’explicació, la policia li lliura un cartell que porta un número imprès, i obre una porta. L’actor dubta un moment. La policia li recomana, amb un somriure, que siga el més natural possible, mentre segueix dreta agarrant la porta pel pom. L’actor passa, per davant d’ella, evitant fregar-li els pits, i quan entra a l’habitació veu quatre homes damunt d’una tarima encarats a un cristall fosc. L’actor es queda parat. Una veu, que surt d’un altaveu, li ordena que es situe a la tarima i mostre el número. L’actor puja lentament, i només situar-se al damunt de la tarima se n’adona de la realitat de la situació. És un actor damunt d’un escenari. Llavors tots els dubtes desapareixen. Treu pit, aixeca el cap, treballa els ulls, i fa que els muscles facials experimenten una subtil transformació fins aconseguir una expressió que s’assembla força a la del delinqüent més buscat del més.

Desprès d’uns minuts de silenci, la veu de l’altaveu dona a tots les gràcies, i diu que ja han acabat. De seguida s’obri la porta i entra la policia jove que torna a donar gràcies a tothom i els diu que ja poden marxar. Quan l’actor secundari està a punt de fer-ho la policia li diu que li sap molt de greu però que ell encara no pot marxar. La víctima l’ha reconegut. Amb tota seguretat es tracta d’un malentès. Hi ha un altre sospitós. També estava a la roda de reconeixement. Les proves materials apunten a ell. Però com la víctima ha insistit tant en que el seu rostre li resultava familiar, i en particular la cicatriu del front, no poden deixar-ho córrer. Serà cosa d’un moment. Una investigació de rutina.

Mentre la policia l’emmanilla i li llegeix els seus drets – pur tràmit – l’actor secundari ja no pot escoltar el que diu perquè està pensant en llargs mesos de judici i en anys de presó. I de fet està a punt de caure en un estat de profunda depressió quan una idea li creua pel cap fent-li recuperar un xic d’esperança. És la primera vegada en la seua vida que ha resultat creïble en un paper.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario