Potser les experiències lisèrgiques han obert camps d’experimentació creativa. Potser, també, han ajudat quelcom a reeixir-se’n dels mals endreços mentals. Inclús, han foragitat infinitat de monstres, per a res del món convocats, a l’hora de la migdiada. Mai ho podrem confirmar, ja que aquestes experiències, aquests estats hipnòtics, són de caràcter privat, i d’ús estrictament individual. Però, pel que ens han contat, o pel que hem pogut llegir, es tracta d’una fase transitòria de levitació, i de l’assoliment de la beatitud com a filtre de la realitat física, vertebrada o substancial.

Lisèrgics ens semblen, també, la «mentireta», el «plis-play» o el «mesclaet» (herbero amb cantueso o cantauesso), car irradien potències metafísiques, sempre nouvingudes des d’abismes insondables. I si la cosa no rutlla com cal: mentireta al cos. O si la llosa de l’ensopiment ens ensorra d’allò més i ens deixa avorrits del tot, plis-play al canto, i a xerrar, ballar o emprenyar tothom, i de valent. O quan la boca resta pastosa a les primeres hores del dia, just quan la claror enceta el «miracle» del vint-i-dos d’abril, doncs un, dos o tres mesclaets i, a volar coloms, o a bossar andrones de tres en tres!!!

Des de fa massa temps ens han venut la moto d’una modernitat que fou bastida a base de substàncies psicotròpiques, les quals permetien fer un trànsit plaent, als qui assajaven el seu consum, des de l’alienació cap a la claredat d’idees: bon pilot, bon farinot, la saviesa popular assegura tostemps. Però a nosaltres no ens l’han de poder clavar moixa, car l’eufòria que esclata des de la feliç ampolla del geni festiu il·lustra amb infinita exactitud l’essencialitat d’una especial manera de viure. I açò…açò sí que és lisèrgic, però d’elaboració pròpia, o potser casolana…