Destacados
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XIX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Mi marido trabaja de chaufer' entre d'altres
– «Y le salían unos llombrígols por la caca…» A vegades, els xiquets mengen porcades, i s’afarten de llepolies de molt distinta varietat: la típica xuxe, el pirulí de sempre, caramels ben plens de sucre, regalèssia, i tot ben mesclat amb pipes, crispetes, quicos, i un llarg etcètera. I clar està, la «caca» sembla la […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XVIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Picú' entre d'altres
-Picú. Jordi Mauro, de Tots els Sants,  Felip Neri Garcia i Gisbert, i un poc Matarredona per part de pare, quan ataülla el regal que li han fet a la seua agüela per reix crida, amb molta sorpresa: «Què fa aquest robot a casa?»
Creación
La sort dels cordòfons
Altre moment per gaudir de bona música, o al menys si no, de gran activitat d’aquest art, el trobem a l’estiu
Un dels darrers assajos abans dels concerts a enllestir estava a punt de prendre forma. Tots llestos des de fa uns minuts per escalfar la gola, llavis, dits i braços. Últims retocs a les partitures i tot just pel primer cop de batuta.
Creación
Llegendes d’època
Conten també, que en alguna d’aquestes festes, juntament amb una gran cabaretista de l’època, el mestre del piano Arthur Rubinstein feren amistat tots tres

Un piano al centre amb uns quants espills, enrenou de cambrers d’una banda a l’altra i aroma a cafè per totes bandes. Tertúlies i converses de negocis i tractes envolten tota la sala al centre i terrassa de l’establiment. Les façanes carreguen els seus murs de motius florals i de fauna noble i viva. Un nou temps arriba a la nostra ciutat amb caràcter modern; un moviment modern i de moderns afrancesats, i modernisme li férem dir.

 El moviment modernista artístic i intel·lectual desenvolupat entre els segles XIX i XX al nostre país esquiva de manera subtil el món musical on no podem afirmar plenament una música a la que anomenem modernista, però sí un gènere i estil el qual enquadrar en aquests meravellosos anys. Als cafès i cercles intel·lectuals de finals del segle XIX es demandaven encara motius i peces de l’estil anterior i el record d’obres del període romàntic seguia present a les oïdes de la població. Àries i temes coneguts de l’òpera italiana i composicions del l’era postromàntica meravellaven encara el públic regular. No obstant, noves vanguardies i estils treien les primeres flors d’aquella nova primavera cultural. Al nostre país mestres com Granados, Albéniz o Turina iniciaren aquesta nova escriptura amb notes populars i heretades del folklore per encapçalar un nacionalisme musical. Al més pur estil francès com el “Grup dels Sis” es va fer, on els cercles de pensadors i artistes intercanviaven discursos, o amb les lletres, generacions del 98 o 27.

Però disculpeu que no m’he presentat encara. El meu nom és Bechstein i vaig arribar a Alcoi ja fa molts anys des del fred Berlín. Fill, net, o qui sap si encara més, d’un tal Carles allà per la profunda alemanya. Tot cobert d’un negre brillant i lacat, amb tres cametes per tocar de peus a terra,  un arpa de ferro al mig de les entranyes i vuitanta-vuit escalons sota una tapa de fusta, ja podeu imaginar quin tipus d’esser sóc.

No recordo l’any exacte de la meva arribada al vostre cau. Vila, ciutat, poble, o fins i tot cantó podria emprar per citar la casa que em va acollir fins el dia que us parlo i que plena d’història sempre ha estat. He viscut cada canvi ple de joia entre aquests murs, cada rumor i xiuxilleig, tant de pobres, com de rics i vells.

Segons conten les males llengües i veus ancianes, l’últim rei d’aquests regnes d’Espanya abans d’una república revolucionària, acostumava a tenir reunions extraoficials prop de casa nostra. Vins, champagnes, espectacles i festes fins la matinada, atribuïen els rumors dels carrers de l’actual viaducte al sa magestat “l’Africà” Alfons XIII. Conten inclús que tot un pont de ferro i formigó es feu construir sols per que el monarca arribés discretament de mans del seu xofer. Conten també altres males llengües, que en alguna d’aquestes festes, juntament amb una gran cabaretista de l’època, el mestre del piano Arthur Rubinstein, i amb una sobtada aparició per tals ambients, feren amistat tots tres.

Una vesprada vam sortir de Berlín cap a la capital de l’Alcoià. A un cercle d’industrials em van dir que anàvem a parar, a qui tots anomenaven “círcul” curiosament, i on el meravellós mestre rus, el senyor Rubinstein interpretaria sobre les meves entranyes i per aquest motiu em feren venir de tan lluny. Arribats a dita estança tot baixant per un terrorífic empedrat, vam esperar dies i hores infinites però cap ningú aparegué per aquells racons.

Per sort aquesta ciutat mai m’ha donat l’esquena i he trobat notes i melodies a cada racó que m’ha volgut envoltar. Des d’un saló circular amb vidres de tots els colors al cel, he escoltat i fet sonar els grans mestres de la ciutat. Joan Cantó i Francés amb el seu rondó al 1984 amb qui llargs assajos vam compartir; el mestre Jordà corregint lleugeres anotacions de la seva missa; o l’amic Amando, apurant els darrers compassos de l’òpera Tirant.

I ja veuen, aquí estic sense esperar ningú, retirat per fi per descansar de tant vibrar. Heu de saber que la meva memòria ja falla i els records a sovint es van esborrant. Sols records de males llengües, que mai foren dietaris ni cròniques del temps passat, pot ser simples llegendes del poble, però amb aquest ambient màgic i romàntic, sempre hi serem més feliços somiant.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Joan Fernandez says:

    Molt interessant. Veritat 100% o no, amb la historia desde dins tornem al ideal romantic del modernisme alcoiá.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario