Destacados
Creación
Microcoraeta Psicolingüística L
Cinc hores amb Conxi, d’açò ja fa una estona
 Conxi s’agrunsa ben a poc a poc, amb una mena de fatiga ancestral. Les mans resten creuades a l’altura del ventre, i practicant giravolts amb els dits de manera mecànica, la qual cosa denuncia un tant de deixadesa somorda. Els anys ja li pesen una mica. Menys mal que parrupeja seguit amb el seu Jaume, […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XLIX
Cinc hores amb Conxi... més o menys
Quan Conxi xerra, ho fa de debò, ja ho sabem. Li fot canya al manillar que se les pela. I vinga, i da-li, i torna-li la trompa al xic, i si són verdes o són madures. Recollons, Conxi!!! Però és el seu deliri, i la seua manera de «matar» el temps. Ja ens ho van […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLVIII
(Cinc hores, i pico, amb Conxi)
Pos que encara manrecorde quan anàvem a costura, i la mestra ens bonegava per no sabermos la tabla de muntiplicar...
Conxi continua asseguda a l’agrunsadora, com sempre. Només s’alça per a pixar, o beure una mica de bicarbonat. També, a vegades, vigila l’olla on s’hi cou el menjar. Molt poques vegades tafaneja darrere els vidres del balcó; no li agrada escorcollar el veïnat, ni el que passa al carrer. Ja té massa distraccions amb la […]
Creación
L’orquestra del Titanic

Em vaig aixecar divendres al matí, encara badallant i cercant aquella cafetera rovellada per engegar el matí amb un cafè no molt ben parit. Poca gent al carrer o quasi ninguna. Res estrany per ser les 7 del matí en aquell carrer menut i amagat. L’estoig ja cremava tancat i la feina acumulada per a dates propers  empenyia els dits a enfilar-se a l’instrument el més prompte possible. La sessió d’estudi del matí acabava d’encetar el camí. 

Un nou mot al diccionari col·lectiu, la paraula de l’any pot ser, experts per totes bandes, i encara més de sabuts doctes de barra de bar amb el tema a la boca. Aquesta pandèmia, virus, atemptat químic o simplement enorme irresponsabilitat, ens donen uns dies, amb una fi sine die, nous, desconeguts i oberts a la improvisació.

Amb aquesta nova situació a la societat, com no podia ser d’una altra manera, el món de la música agafa de nou un relleu en la història que li pertoca, on aquells escollits que poden tenir un instrument a les mans, enlairen espurnes d’humanitat novament al món. D’entre centenars, milers, i centenars de milers d’estupideses que podem descobrir o mínimament ensumar quan llisquem per la pantalla del nostre telèfon, gestos diaris de musics d’arreu del món engrandeixen encara més el seu art, on aquests dies pot ser va guarnit amb unes notes extra d’humanitat. Al nostre país trobem el festival dels balcons, amb cinc minuts màgics de tants anònims, on cada finestra regala instants d’alegria i agermanament. Enregistraments improvisats folren carrers i segons morts a casa, entre avorriment, feines o aquells meravellosos “6 minuts i tornem” d’alguns espectacles de la caixa tonta. Estem davant d’un fet extraordinari i meravellós, però que per la seva naturalesa, no podia haver estat d’altra manera. Qui fa música, fa màgia, i amb una crisi o no al davant o al darrere, aquesta gent que empunya la vareta, no us hi capfiqueu, que sempre faran per compartir-la.

Ara be, després de totes aquestes medalles d’humanitat, civisme i goig de tots aquells qui son del gremi i coneixem, no oblideu, com sempre amb aquest ofici, el que suposa a les esquenes. Fora d’un altre repetidíssim, i no sols per mi, discurs sobre l’esforç i sacrifici de fer sonar correctament una ferramenta musical, us confessaré un menut secret… Matins i vesprades a casa, amb pocs espais per sortir o descansar, jornades llargues i repetitives amb una feina difícil i no sempre agraïda, pot ser de 5 a 8 hores a la mateixa cambra “repetint”, com dirien els francesos, la mateixa estrofa… Aquest macabre confinament demanat, obligat, o per alguns ignorat, d’aquests dies, poc o res canvien la rutina diària de l’estudiant i treballador de la música, com hagués l’Ovidi fa 25 vacances. De segur que es repeteix en aparadors de botiga, cubicles multinacionalics o d’altres afers, però també aquí, una santa paciència amb fragments difícils, amb escriptures indesxifrables o plomes rebels que no acaben de trobar la nota correcta d’una nova composició fan el pa de cada dia del sector.

Agraïu cada nota que escolteu pel finestral o a la balconada de denfront, però no obvieu que aquests 5 minutets de riure, que us regalen un fragment preciós per compartir a les vostres xarxes socials, porten al darrere anys i anys del que per a molts està comportant aquest mal de cap de setmana de pseudo-quarentena, i pot ser, de tantes que hi vindran.

Cuideu-vos totes i tots!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario