Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: mi marido me dice que soy una minsa y un poco somorda
-Ay! Pos mi marido me dice que soy una minsa y un poco somorda…, me dice unas cosaaaaas!!! Me tiene llena de ponsoña…Traducció: «Ai! Doncs el meu marit em diu que soc una minsa i un poc somorda…, em diu unes coses! Em té plena de «ponsonya»)
Creación
El tètanus, el caragol i la mata de fenoll
Infermera de la bata verda... si estàs llegint açò una abraçada molt gran
L’altre dia vaig anar al Centre de Salut a que em posaren la tercera vacuna contra el tètanus. L’any passat, per aquestes dates, vaig realitzar el que es coneix com un Superman. Una maniobra que consta de quatre fases. Córrer per la muntanya, enganxar-se la sabatilla en una arrel, elevar-se un moment sobre l’aire volant […]
Creación
Microcoraeta psicolingüistica XLIII
Greus successos en un habitatge del carrer Sant Blai. La policia, alertada pels veïns, acudix "rauda y veloz", en companyia dels bombers, Creu Roja i psicòlegs de guàrdia
Pilarín, la perruquera del carrer Sant Agustí, que ho va viure en carn pròpia, els ho conta tot, i fil per randa, a les clientes que té al davant, i feta encara, un manoll de nervis…
Creación
L’orquestra del Titanic

Em vaig aixecar divendres al matí, encara badallant i cercant aquella cafetera rovellada per engegar el matí amb un cafè no molt ben parit. Poca gent al carrer o quasi ninguna. Res estrany per ser les 7 del matí en aquell carrer menut i amagat. L’estoig ja cremava tancat i la feina acumulada per a dates propers  empenyia els dits a enfilar-se a l’instrument el més prompte possible. La sessió d’estudi del matí acabava d’encetar el camí. 

Un nou mot al diccionari col·lectiu, la paraula de l’any pot ser, experts per totes bandes, i encara més de sabuts doctes de barra de bar amb el tema a la boca. Aquesta pandèmia, virus, atemptat químic o simplement enorme irresponsabilitat, ens donen uns dies, amb una fi sine die, nous, desconeguts i oberts a la improvisació.

Amb aquesta nova situació a la societat, com no podia ser d’una altra manera, el món de la música agafa de nou un relleu en la història que li pertoca, on aquells escollits que poden tenir un instrument a les mans, enlairen espurnes d’humanitat novament al món. D’entre centenars, milers, i centenars de milers d’estupideses que podem descobrir o mínimament ensumar quan llisquem per la pantalla del nostre telèfon, gestos diaris de musics d’arreu del món engrandeixen encara més el seu art, on aquests dies pot ser va guarnit amb unes notes extra d’humanitat. Al nostre país trobem el festival dels balcons, amb cinc minuts màgics de tants anònims, on cada finestra regala instants d’alegria i agermanament. Enregistraments improvisats folren carrers i segons morts a casa, entre avorriment, feines o aquells meravellosos “6 minuts i tornem” d’alguns espectacles de la caixa tonta. Estem davant d’un fet extraordinari i meravellós, però que per la seva naturalesa, no podia haver estat d’altra manera. Qui fa música, fa màgia, i amb una crisi o no al davant o al darrere, aquesta gent que empunya la vareta, no us hi capfiqueu, que sempre faran per compartir-la.

Ara be, després de totes aquestes medalles d’humanitat, civisme i goig de tots aquells qui son del gremi i coneixem, no oblideu, com sempre amb aquest ofici, el que suposa a les esquenes. Fora d’un altre repetidíssim, i no sols per mi, discurs sobre l’esforç i sacrifici de fer sonar correctament una ferramenta musical, us confessaré un menut secret… Matins i vesprades a casa, amb pocs espais per sortir o descansar, jornades llargues i repetitives amb una feina difícil i no sempre agraïda, pot ser de 5 a 8 hores a la mateixa cambra “repetint”, com dirien els francesos, la mateixa estrofa… Aquest macabre confinament demanat, obligat, o per alguns ignorat, d’aquests dies, poc o res canvien la rutina diària de l’estudiant i treballador de la música, com hagués l’Ovidi fa 25 vacances. De segur que es repeteix en aparadors de botiga, cubicles multinacionalics o d’altres afers, però també aquí, una santa paciència amb fragments difícils, amb escriptures indesxifrables o plomes rebels que no acaben de trobar la nota correcta d’una nova composició fan el pa de cada dia del sector.

Agraïu cada nota que escolteu pel finestral o a la balconada de denfront, però no obvieu que aquests 5 minutets de riure, que us regalen un fragment preciós per compartir a les vostres xarxes socials, porten al darrere anys i anys del que per a molts està comportant aquest mal de cap de setmana de pseudo-quarentena, i pot ser, de tantes que hi vindran.

Cuideu-vos totes i tots!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario