– Ambufasse (anar a…), (embriagarse…ir a). En castellà no té gens de trellat l’assumpte. Perquè «ir a embriagarse» té molt de delicte, i és d’animalots: « vamos a embriagarnos…», hala, sense os!!!. Ni més ni menys. Anar a cosa feta a qualsevol boxinxe per a agafar-la ben grossa, no té gràcia. La situació resta més interessant si «t’ambufes» sense adonar-te. No? Si ho fas sense voler, i si no vols, no t’has de confessar, ni res del món. A més, recomanen menjar taretes d’ací, perquè així tardes més a «ambufate», i és menys perillós si t’arreplega amb la panxa plena. És un bon consell, de veritat. A vegades, arribes a casa un poc tocadet, i la sogra et fa que li tires l’aire a la cara, perquè, maliciosa, vol detectar, per l’olfacte, com si fos la guàrdia civil, el nivell que portes damunt, per baix i de costat. Són de por aquestes senyores d’una certa edat…

 – Nos hemos crompado un bungalof, (ens hem comprat un bungalow). I ho diuen per a fer dentetes (enveja) a la gent. A més, dit així, «bungalof», sembla una paraula russa, de la part de l’estepa…on diuen que fa molt de fred. Encara que el bungalow, ací, és per a l’estiu. Els xiquets juguen amb la «becicleteeee», i s’ho passen la mar de bé. Ara, llançar la paraula «bungalof», assegudes totes les amigues a la tauleta de la terrassa, mentre prenen un bombonet, és per a fer-se pipí a sobre. «Bungaloffffff…», i totes fent ullets d’admiració, mentre Altiva Fernández repassa els seus  llavis, plens de llet condensada, amb la punta de la llengua. Aiiii!!!

 – Coyons!, (collons!). Amb la i amb tira-xines, sona molt, però molt, baiós. Es tracta d’una expressió un tant grollera, perquè fa referència als genitals masculins (a vegades més despenjollats del que seria desitjable, i un poc massa peluts, també). Ara bé, l’expressió, arreu-arreu, no fa molt de mal, ja que té molts variats significats, al remat. Per exemple, és una expressió de dolor, si és que ens acabem d’agafar un dit, o allò que siga, amb un calaix, amb un martell, etc. També és sinònim de sorpresa: «collons, he vist a Toni la mar de jove, deu haver-se fet alguna cosa a la cara» (però amb mala lleteta…). Pot servir com a expressió de memòria: «collons, me’n recorde com si fos ara». Però el maripilisme ho gasta per a estalviar-se «doble ela», i per a fer-se les interessants. A mi m’ho han dit.

– Lo ha hecho apuesta, (ho ha fet a posta). Aquesta construcció pot tenir un valor polisèmic. Es a dir, el mot «apuesta» pot valer com un substantiu (hacer una apuesta a las carreras) i, també, com un adverbi amb el valor significatiu de (expressament). Nosaltres diríem, per pura intuïció, que Tòfol Mangància vol referir-se al segon dels valors que hem esmentat. I açò té castanyes, però pilongues, perquè ja no es pot arribar més alt en la categoria de llepat d’alt estanding: «Jorge Nicolás no me ha dejado hacer el cabo delante de la casa de mi novia, y para mí que lo ha hecho apuesta», i ho llarga per via endorectal transanal, i no li costa gens ni miqueta. Quina habilitat!!!

 – Empezamos con las picoritas y acabamos con las porcadas, (vam començar amb les cuscanelles i acabàrem fent porcades). No es poden fer confidències d’aquest tipus, i sobretot si s’insinuen qüestions de freguera, ja que després tot se sap. Mira que ho hem advertit una barbaritat de vegades. Quan Roberto Jorge li ho xerra als amics de la taula d’escotti, ja pot preveure que a l’ensendemà la cosa estarà al pil-pil a les perruqueries unisex del poble d’ací. Ara bé, el joc apunta maneres, i com que a la tele ja anuncien potingues per a facilitar la conjunció astral dels aparells reproductors, doncs… «ací pau i allà glòria». Barra lliure!!!

(continuarà)
j.s.
u.a. e.