Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística I
Las expresiones alcoyanas de siempre en cristiano de toda la vida
Josep Sou, 7/02/2017
Sujeto azul de hambre y sin cometa

Estoy azul marino de hambre, (estic blau de fam). Expressió que s’utilitza per a posar de manifest que el subjecte en qüestió, si t’agafa per banda, pot arrancar-te un braç, o un parell de dits almenys, inclús un ou si la cosa ve calenteta. Això sí, la frase, dita d’aquesta manera, tan finament, posa en valor les qualitats delicades de l’interfecte. Ací, som així! No ni pooooc. S’ho apanyem la mar de bé. Però, en un minut.

 Nos hicimos en conejo, (ens vàrem fer en conill). Frase intrèpida que fa bondat i retrata el temps d’abans, quan els naturistes d’ací anaven als Canalons a posar-se en pilotes i sentir-se lliures de l’esclavatge de la roba. Però no, en idioma cervantí és una altra cosa. Ja ho crec. Pot semblar que s’han fotut un conill, però tampoc és això. De veritat ho dic. Volen dir, en pla un sí és no és, que vés tu per a on, un a l’altre li va llevar la robeta i déu sap el que va passar…perquè no jugarien a metges només. No? En aquests casos l’agulla, però, sol ser de bona gruixa. Veritat? I no es varen fer al pobre conill, noooooo.

 Nos lo beberemos al gallo, (s’ho beurem al gall). L’espardenyada és de collons! Imaginem-se l’escena: a la Plaça de la Vila, asseguts a una tauleta, Eustaquio Jorge, Vicente Jorge i Jaume Jorge, tots tres demanen unes cerveses i el cambrer els pregunta: volen una copa? I Jaume Jorge li arruixa: «no hombre, no. No hase falta, nos las beberemos al gallo…»Fotre, tu, al gallo!!!

 La salsita está deseslavazada, (la salseta està desllavassada). Ja no saben com posar la boqueta per a dir paraules, inclús frases, que sonen una mica més refinades. La terminació «-azada», és un bon recurs per a florejar el morret i fer-lo tou com una coca bova. Així, si fa no fa, tots podem semblar d’altíssima condició, li espolsem un puntelló a les dèries, i tot sura a les mil meravelles. I «deseslavazada» pot, fins i tot, marcar època. Clar que sí!

 Mi marido se ha quedado encregüellado en el pasillo, (el meu marit s’ha quedat encreuellat en el corredor). I és molt natural, quan Lluís arriba perot a casa, i va temptejant les parets del corredor per no arrimar-se una tamborinada a la primera regirada, pot restar encreuellat una estoneta, a vegades una de ben llarga, tot calculant on posar els peus, a poc a poc, per estalviar-se una bufetada de les que poden arribar a fer història. I Maripili Archanco, que li ho conta a la seua amiga Amapola Eixuta i Entreverada, mentre s’estaquen dotzena i mitja de fartons «amb líquida» de Xixona, resta un poc espantada, perquè diu que qualsevol dia: «de l’encregüellamiento pasaremos a urgencias…ya lo verás» I comenta ara, la pobra Maripili: Mi madre dice que: «qualsevol dia s’ha d’asclar eixa cabota que té el teu home contra la consola del corredor, Ai!!!» Dura com un cantal la dona, la senyó Pilar.

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. JAVIER ESTEVE says:

    aaaahhhhh…!!

    ja era hora…!!

    quemeotoooo tumbao en el selohace…!!

    sigue, sigue, no pares….!!

  2. Sou says:

    Continuarem amb aquesta dèria, amb voluntat de treure somriures, estimat Javier.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario