Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Estoy segura, pegarás un trueno
– Estoy segura, pegarás un trueno. Traducció: (Estic segura, pegaràs un tro) No, no es  tracta de que Margalida Genu Flecta faça uns tirets el dia de l’alardo a la plaça, o una escaramussa darrere del castell a manera de preludi canonaire guerriller, no. Ací, «pegar un trueno», dit a la manera morro-prim, té a […]
Creación
Leningrad, la simfonia que s’estrenà a si mateixa
Una vesprada del 1942, uns quants músics famolencs escalfaven com podien les seves articulacions i cossos esquelètics. Alguns instruments semblaven rovellats o desmembrats, però no semblava importar. Llavors, el mestre arribà. Les portes es tancaren. Uns pocs micròfons prengueren lloc per enregistrar el poc soroll que allí es pogués fer, i tot començà.
Un dels miracles més grans que la història de la música ens ha pogut regalar, es sense dubte la setena simfonia del mestre rus Dimitri Xostakovitx.
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Ai, al meu home, ahir li va agarrar un batistot de pronóstico reservado
-Ai, al meu home, ahir li va agarrar un batistot de pronóstico reservado. Traducció, més o menys: (ay, a mi marido, ayer, le cogió un síncope de pronóstico reservado.) Ja sabem que batistot és batistot i que síncope és una altra cosa de semblant, però no. Però sí. Ja sabeu. Resulta que Anatoli Bonastre, de […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística I
Las expresiones alcoyanas de siempre en cristiano de toda la vida
Josep Sou, 7/02/2017
Sujeto azul de hambre y sin cometa

Estoy azul marino de hambre, (estic blau de fam). Expressió que s’utilitza per a posar de manifest que el subjecte en qüestió, si t’agafa per banda, pot arrancar-te un braç, o un parell de dits almenys, inclús un ou si la cosa ve calenteta. Això sí, la frase, dita d’aquesta manera, tan finament, posa en valor les qualitats delicades de l’interfecte. Ací, som així! No ni pooooc. S’ho apanyem la mar de bé. Però, en un minut.

 Nos hicimos en conejo, (ens vàrem fer en conill). Frase intrèpida que fa bondat i retrata el temps d’abans, quan els naturistes d’ací anaven als Canalons a posar-se en pilotes i sentir-se lliures de l’esclavatge de la roba. Però no, en idioma cervantí és una altra cosa. Ja ho crec. Pot semblar que s’han fotut un conill, però tampoc és això. De veritat ho dic. Volen dir, en pla un sí és no és, que vés tu per a on, un a l’altre li va llevar la robeta i déu sap el que va passar…perquè no jugarien a metges només. No? En aquests casos l’agulla, però, sol ser de bona gruixa. Veritat? I no es varen fer al pobre conill, noooooo.

 Nos lo beberemos al gallo, (s’ho beurem al gall). L’espardenyada és de collons! Imaginem-se l’escena: a la Plaça de la Vila, asseguts a una tauleta, Eustaquio Jorge, Vicente Jorge i Jaume Jorge, tots tres demanen unes cerveses i el cambrer els pregunta: volen una copa? I Jaume Jorge li arruixa: «no hombre, no. No hase falta, nos las beberemos al gallo…»Fotre, tu, al gallo!!!

 La salsita está deseslavazada, (la salseta està desllavassada). Ja no saben com posar la boqueta per a dir paraules, inclús frases, que sonen una mica més refinades. La terminació «-azada», és un bon recurs per a florejar el morret i fer-lo tou com una coca bova. Així, si fa no fa, tots podem semblar d’altíssima condició, li espolsem un puntelló a les dèries, i tot sura a les mil meravelles. I «deseslavazada» pot, fins i tot, marcar època. Clar que sí!

 Mi marido se ha quedado encregüellado en el pasillo, (el meu marit s’ha quedat encreuellat en el corredor). I és molt natural, quan Lluís arriba perot a casa, i va temptejant les parets del corredor per no arrimar-se una tamborinada a la primera regirada, pot restar encreuellat una estoneta, a vegades una de ben llarga, tot calculant on posar els peus, a poc a poc, per estalviar-se una bufetada de les que poden arribar a fer història. I Maripili Archanco, que li ho conta a la seua amiga Amapola Eixuta i Entreverada, mentre s’estaquen dotzena i mitja de fartons «amb líquida» de Xixona, resta un poc espantada, perquè diu que qualsevol dia: «de l’encregüellamiento pasaremos a urgencias…ya lo verás» I comenta ara, la pobra Maripili: Mi madre dice que: «qualsevol dia s’ha d’asclar eixa cabota que té el teu home contra la consola del corredor, Ai!!!» Dura com un cantal la dona, la senyó Pilar.

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. JAVIER ESTEVE says:

    aaaahhhhh…!!

    ja era hora…!!

    quemeotoooo tumbao en el selohace…!!

    sigue, sigue, no pares….!!

  2. Sou says:

    Continuarem amb aquesta dèria, amb voluntat de treure somriures, estimat Javier.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario