– Hemos caminado de valiente, (hem caminat de valent). No, no i no. Així no podem seguir. No podem dir «de valiente» sense que ens passe res del món. No és que «valiente» siga una espardenyada dura i al turmell, no.
El que passa és que no podem traduir, ja ens ho deia el tio Floro, del tenor literal. No pot ser. Ho dic de veritat. Però, ara, cadascú que faça el que vulga. Encara que per molt menys, a un el van tancar a la presó. Seria millor dir, per exemple: vàrem fer una caminada què déu!
– Nosotros veraneamos en Cuatrotondita, (nosaltres estiuem a Quatretondeta). Homeeee, Cuatrotondita fa gràcia. És graciós l’acudit, però si t’ho llances al centre exacte de la plaça del poble, et plouen cantalades «de valiente». Sens dubte. I cal apuntalar-se bona cosa per a arrear-se semblant topònim. La caseta serà una monada, però Cuatrotonditaaaaaaa, recollons maki!!! No sé com no se’ls posa la llengua a l’inrevés amb l’agrupament: «troton…» Però…
– Se ha enviscado todo, (s’ha enviscat tot). I faltaria el remat: (és molt, molt, molt porc) El pobre xiquet, com que ara volen que aprenguen a menjar sols des de ben xicotets, quan acaba de fotre’s el plat de macarrons a l’escoleta, no saps on té la boqueta. I a més, porta vermell, fins i tot, el serrell, que fa uns pocs dies li varen tallar a la perruqueria unisex de Paqui Cardadora i Pentinat. I el «comedoret», ni se sap, porta uns mapes de pasta, tomaca, ceba…que fa ois de veure’l. I la seua mare, la mare de Jordiet, no té pietat, i l’ataca, i li diu: «puerco, mira cómo te has puesto», per enviscar-se l’angelet…total, una miqueta. Pobriuuuu…
– Se ha enganchado y se ha pegado una bela, (s’ha enganxat i s’ha fotut una bela). La pobra senyó Lluïsa Escaló, sense voler, baixant les escales de casa de la seua nora, Virtudes Coseta, va trontollar i es va fotre un bac «de padre y muy señor mío». La pobra dona tot un Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, fins que un home del segon replanell, la va poder socórrer. I Virtuditas, li ho ha contat a una amiga del montepio: «mi suegreeee, así, sin más ni más, ha pegado una belee» Tots sabem quina cosa és pegar una bela (amb e oberta del tot), però una bela(amb e tancada amb pany i forrellat) és un bac, rebac i sant vicent… Veritat?
– L’otro día nos tomamos un chambit, (l’altre dia ens vàrem fer un xambi). Mireu, ja sabem que xambis hi ha de moltes classes: el xambi de cafè licor (el millor, per cert, però, ha de ser de Sou…Primera Marca Nacional), el xambi de gelat (dues galetes i al centre un quadrat de xocolata, de fresa o de tutti frutti, per exemple), el xambi universal, perquè l’expressió «anem a fer-se un xambi», aprofita per a tot, és ben econòmica la frase dels ous. Sí. Qui ens ho diria…? En festes, a la «Plaza de Dentro», el dia dels trons, segur que tots hem escoltat: Eiiiiiiiiiiiiiiiii, tu, de què vols el xambi? Li diu, per exemple, un abencerratge a un xano, o un tomasina a un benimerí. Les coses són com són. No?
(continuarà)
j.s.
u.a. e.