Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXVI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Fregar más que el gallo de la pasión
–Ese friega más que el gallo de la pasión. Traducció: “Eixe frega més que el gall de la passió». Açò ho diem ací en sentit figurat, a manera de metàfora luxuriosa. I tot és pura enveja que li tenim al crack, a eixe tipus que pensem frega sense mesura. Però a vegades només ens ho […]
Creación
Llar per pocs, i per pocs dies
La internacionalitat del nostre món i globalització comercial i cultural, envaeixen cada cop més tota generació que naix al nostre voltant
Lluny de casa però prop de la terra coneguda. Un sac amb roba i una capsa amb l’instrument a dintre. Tot llest per enlairar un nou projecte que des d’aquell avió s’iniciava. L’aeroport fou punt de partida per a la Colometa, on un parell de setmanes a milers de quilòmetres de casa, esperaven les seves […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Llengua com una astral
-Ascolta, tu, la senyó Amparito té la llengua com una astral. Traducció: (Oye, tú, la señora Amparito tiene la lengua como una hacha). No sona molt bé, però ho deixarem anar, no? Doncs sí, la senyó Amparito, la del Paco’s Bar, (carrer de La Cova Santa), es gasta, tots ho sabem, una mirada de Tauró […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística II
Las expresiones alcoyanas de siempre en cristiano de toda la vida
Josep Sou, 21/02/2017
Persona cansada después de haber caminado y/o corrido 'de valiente'

– Hemos caminado de valiente, (hem caminat de valent). No, no i no. Així no podem seguir. No podem dir «de valiente» sense que ens passe res del món. No és que «valiente» siga una espardenyada dura i al turmell, no.

El que passa és que no podem traduir, ja ens ho deia el tio Floro, del tenor literal. No pot ser. Ho dic de veritat. Però, ara, cadascú que faça el que vulga. Encara que per molt menys, a un el van tancar a la presó. Seria millor dir, per exemple: vàrem fer una caminada què déu!

 Nosotros veraneamos en Cuatrotondita, (nosaltres estiuem a Quatretondeta). Homeeee, Cuatrotondita fa gràcia. És graciós l’acudit, però si t’ho llances al centre exacte de la plaça del poble, et plouen cantalades «de valiente». Sens dubte. I cal apuntalar-se bona cosa per a arrear-se semblant topònim. La caseta serà una monada, però Cuatrotonditaaaaaaa, recollons maki!!! No sé com no se’ls posa la llengua a l’inrevés amb l’agrupament: «troton…» Però…

 Se ha enviscado todo, (s’ha enviscat tot). I faltaria el remat: (és molt, molt, molt porc) El pobre xiquet, com que ara volen que aprenguen a menjar sols des de ben xicotets, quan acaba de fotre’s el plat de macarrons a l’escoleta, no saps on té la boqueta. I a més, porta vermell, fins i tot, el serrell, que fa uns pocs dies li varen tallar a la perruqueria unisex de Paqui Cardadora i Pentinat. I el «comedoret», ni se sap, porta uns mapes de pasta, tomaca, ceba…que fa ois de veure’l. I la seua mare, la mare de Jordiet, no té pietat, i l’ataca, i li diu: «puerco, mira cómo te has puesto», per enviscar-se l’angelet…total, una miqueta. Pobriuuuu…

 Se ha enganchado y se ha pegado una bela, (s’ha enganxat i s’ha fotut una bela). La pobra senyó Lluïsa Escaló, sense voler, baixant les escales de casa de la seua nora, Virtudes Coseta, va trontollar i es va fotre un bac «de padre y muy señor mío». La pobra dona tot un Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, fins que un home del segon replanell, la va poder socórrer. I Virtuditas, li ho ha contat a una amiga del montepio: «mi suegreeee, así, sin más ni más, ha pegado una belee» Tots sabem quina cosa és pegar una bela (amb e oberta del tot), però una bela(amb e tancada amb pany i forrellat) és un bac, rebac i sant vicent… Veritat?

 L’otro día nos tomamos un chambit, (l’altre dia ens vàrem fer un xambi). Mireu, ja sabem que xambis hi ha de moltes classes: el xambi de cafè licor (el millor, per cert, però, ha de ser de Sou…Primera Marca Nacional), el xambi de gelat (dues galetes i al centre un quadrat de xocolata, de fresa o de tutti frutti, per exemple), el xambi universal, perquè l’expressió «anem a fer-se un xambi», aprofita per a tot, és ben econòmica la frase dels ous. Sí. Qui ens ho diria…? En festes, a la «Plaza de Dentro», el dia dels trons,  segur que tots hem escoltat: Eiiiiiiiiiiiiiiiii, tu, de què vols el xambi? Li diu, per exemple, un abencerratge a un xano, o un tomasina a un benimerí. Les coses són com són. No?

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario