Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística IV
«Allá arriba, en la grada, había un tío empreñando con un pitito, y un rallito de sol que me «calfava» los cojones...»
Josep Sou, 22/03/2017

Calfava, (calfava). No, no s’hem fet un embolic. I per què posem dues vegades el mateix verb? Doncs perquè, el primer «calfava», està, encara que no ho semble, en castellà. I pertany a la següent frase, que no té pietat, per cert: «Allá arriba, en la grada, había un tío empreñando con un pitito, y un rallito de sol que me «calfava» los cojones…»

Frase contundent, superba podríem dir, que acull bona part del substrat dialectal d’ací. La qual cosa demostra la riquesa i varietat que hom pot escoltar arreu de la foia dels nostres amors. «Rallito», «empreñando», etc. són coses que passen, però que no tenen massa importància psicològica. A poc a poc…

 Lardonada, (llardonada). Res a veure amb el que ens fa Hisenda. No és «lladronada», és «llardonada», però s’assembla prou, perquè Hisenda fot unes llardonades que el déu. Almenys de dos dits de gruix a l’esquena. Veritat? Però en finolis cal dir «lardonada», perquè la palatal doble inicial fa mal a la boca dels presumptuosos d’ací, que a vegades també diuen «siya» o «cabayo». Doncs també és una manera de que se’ls conega arreu del món…fins i tot a Batoi.

Aguja de gafa, (agulla de gafa). En frases com: «María coge las agujas de gafa para ponerme la faja…», podem veure’n l’ús més assenyalat del mot «gafa». I és que les festes són un prodigi de mestissatge lingüístic. I si ho mirem bé, com que són festes populars, aleshores molts festers es llancen a xerrar en «llengua indígena» com si res passés, però sí que passa, i tant que passa. Falta de costum, veritat?

 Flamerada, (flamerada). Ja estem…Doncs sí, ja estem. Però cal cordar-se les sabates per a no badar: «Mi marido se ha bebido un barral y le salían flameradas por la boca». Nyàs coca! «Flameradas». Caldria saber, també, la qualitat del cafè. Això fa molt…ja saben el que volem dir… I és que quan Ricardita Fuego s’apuntala, no resta estaca en paret. No té hàbits lingüístics correctes, i fa mescles i aleacions, la pobra. I a més se li nota d’allò més que és cursi…talment com una perdiu amb lligacama. Paciència!

 He clavado la pata, (he clavat la pota). I no es tracta de «El conte de mare cabra i els set cabridets», no. Ni pensar-ho, ni somiar-ho. No. A la reunió de pares, a l’escola dels xics, Mauro Jorge, pare de set fills… fotre tu, set fills!!!, ha dit una bajanada de quilo i quarta, l’han mirat de reüll, i se n’adona. I més tard reconeix, abans d’anar al llit a posar la llavoreta per al huitè xicon, que ha ficat la pota, però molt. A la reunió ha manifestat la voluntat de que als xiquets se’ls donés classes d’educació sexual, i per a la prevenció dels embarassos no desitjats. I clar…reconeix que ha ficat la pota, però fins l’engonal. I a més, «clavado» en castellà, sona una mica més violent. Què hi farem?

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario