Destacados
Creación
Microcoraeta Psicolingüística L
Cinc hores amb Conxi, d’açò ja fa una estona
 Conxi s’agrunsa ben a poc a poc, amb una mena de fatiga ancestral. Les mans resten creuades a l’altura del ventre, i practicant giravolts amb els dits de manera mecànica, la qual cosa denuncia un tant de deixadesa somorda. Els anys ja li pesen una mica. Menys mal que parrupeja seguit amb el seu Jaume, […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XLIX
Cinc hores amb Conxi... més o menys
Quan Conxi xerra, ho fa de debò, ja ho sabem. Li fot canya al manillar que se les pela. I vinga, i da-li, i torna-li la trompa al xic, i si són verdes o són madures. Recollons, Conxi!!! Però és el seu deliri, i la seua manera de «matar» el temps. Ja ens ho van […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLVIII
(Cinc hores, i pico, amb Conxi)
Pos que encara manrecorde quan anàvem a costura, i la mestra ens bonegava per no sabermos la tabla de muntiplicar...
Conxi continua asseguda a l’agrunsadora, com sempre. Només s’alça per a pixar, o beure una mica de bicarbonat. També, a vegades, vigila l’olla on s’hi cou el menjar. Molt poques vegades tafaneja darrere els vidres del balcó; no li agrada escorcollar el veïnat, ni el que passa al carrer. Ja té massa distraccions amb la […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística IX
Les millors expressions alcoianes de sempre en castellano de toda la vida
Josep Sou, 4/09/2017
Un grupo de amigos haciéndose cuatro golpes sobre un quinto

Total, por cinco golpes que nos hicimos, (total, per cinc colps que ens férem). Ja la tenim!!! Home, si anem emprenyant i parlem així…també podríem dir «hilada» en comptes de «filà». Veritat que no seria de rebut? Però hi ha molt de tio llepat que s’hi pensa ser coseta i diu brofegades d’aquest tenor. Què hi farem? La qüestió és donar pel sac, encara que no ho diem açò fidelment, clar està. És una frase dita sense parar-se a pensar en cap cosa concreta. És una frase un poc psicològica.

 Mira, tú, Braulio Jorge es un culo inquieto, (mira, tu, Brauli Jordi és un cul de mal sosiego). No es tracta de res lleig. Clar que no! És una deficient traducció de «mal asiento», Una referència que es fa de les persones que «no paren en torreta». Que van d’ací cap allà tot el dia, perdent, fins i tot, l’esma. Per favor, que ningú d’ací pense malament…s’hauria de confessar, i si t’arreplega Don Santiago Sentències i Passat de Madur, t’estaca 15.637 avemaries de penitència, i el dia de l’olla encara estàs arreant-li,  i se te’n passa el fesol. Per l’amor de Déu!!!

 Eiiii, tu, artiste!, (eiiii, tu, artista). Hi ha certa inclinació a fer terminacions incorrectes. «artiste per artista», «motoriste per motorista», «trompetiste per trompetista», «periodiste per periodista» etc. És costum, o és desgana? Mai no ens ho han dit del cert, però sospitem que és un poc de deixadesa i de reballar-se per les costeres d’ací. Prestarem atenció per si de cas la cosa va apanyant-se, només siga una miqueta. Jo crec que els professors de l’institut això ho arreglen en dos grapats. Segur!!! Són grans «professionistes», com diria el «fumboliste» eixe que sempre va ensenyant els calçotets, i repentinat com més millor, i més guapo que un sol, i simpàtic com no hi ha cap al món sencer… Vés per on!

 Xi centra xi. Què la vols per a tu assoles?, (xi centra xi. Que la vols per a tu només? Açò ho hem escoltat en viu i en directe. Sí. A les grades del «Viejo Collao», hem pogut escoltar aquest bram, farcit de desesperació i d’incontinència verbal. I és que, el jugador afectat per l’anècdota, no veia pas el moment de cedir el baló al company millor col·locat. Ara li dirien més cosetes, i se’n recordarien de la mare, i, un poc, del pare, també. Açò del «fúmbol» s’ha regirat de mala manera. I restar «assoles», quina llàstima, és prou més que «tot sol», o bé «a soles». Vaja…

 Descolleig!!!, (descollons). És una malformació, producte de l’edat i eixes coses que passen sovint. Si diem «descolleig» sembla que la gravetat de l’expressió minva el resultat bròfec. I també es tracta d’un embús lingüístic, doncs sumar «des» a «collons» sembla una substracció de l’abast significatiu. Com si «collons» perdés contundència. Veritat? És un bon remei per a dir sense dir, només com si diguérem, o  com podríem haver dit, no? Fotre, d’ací en quatre dies em fan primer ministre, (a l’estil rajua). Menys mal que no coneixen la veritable habilitat il·lustrada que ens somriu, perquè…Ai!!! No vull ni pensar-ho!!! Però, encara que ho semble, no sóc gallec. Ho ben jure!!!

continuarà)
j.s.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario