slogan tipografia la moderna
Creación
Microcoraeta psicolingüística LIII
Enriqueta Rajola s’ha fet novia de Pasqual Capgròs, l’enterrador del cementeri
Josep Sou - 19/07/2021
Microcoraeta psicolingüística LIII
Pasqual Capgròs damunt del seu vehicle

(Conxi xerra amb Jaume com una descosida. i el posa al dia d’una mar de novetats)

Conxi ja no pots més, li sembla que s’ho ha de fer damunt, de tanta gana com té de posar al dia el seu marit Jaume. En té una màrfega de documentació de primera mà, bestreta de les botiguetes del barri, lloc per excel·lència per a saber-ne prou, o tot, d’aquest hemisferi que ens ha correspost en sort i gràcia.

Ai, Jaume, si jo et contara!!! Vols que t’ho conte? Sí? Pos hale, vamos a por la faena. Edelmira Verbigràcia, la de les flors, m’ha dit que «li pega torcido» que la gent traga els gossos a passejar deixant-s’ho tot per on van. I té raó la pobra, saps? Jo, l’altre dia, quan anava a pel pa, vaig xafar un «mondongo» com la gorra d’un picador, i em vaig esvarar i tot…quasi em pegue un bac de collons. Són uns porcs, els amos. Què no venen bossetes pa d’això? Són un cerdos, com t’ho dic. Pos Edelmira, que com t’he dit està més que farta, tira sofre al cantó de la botiga de les flors, i així els gossos, si s’arrimen, es cremen el morro i se’n van rabiant. Pos muy bien hecho, hale!!!

I saps què? Pos que Enriqueta Rajola s’ha fet novia de Pasqual Capgròs, l’enterrador del cementeri. Està devanida!!! No sap a qui dir-li-ho. Diu que le «hace pieza» eixir a passejar del bracillo amb ell, i que és un home molt bo i generós. Fixa’t, la convida tots els dies a una lleteta merengada i una magdalena… els dos assegudets a una tauleta de la Plaça de Dins. Tu a mi, mai m’has convidat a res: sempre has sigut més agarrat que la figa ta tia…Ai Jaumet, «cuánta cosa mos hemos perdido, tú i yo» Idat? A canvi, Enriqueta, m’ha dit que es deixa fer, vamos que la «magreja», total…Diu que lo que vol és disfrutar de la vida, «de las cosa buenas que tiene la vida…» Ja saps… M’ha dit que faran un «finde» en Benidorm: «…y será la bomba lo bien lo que lo vamos a pasar, oyes…» Collos, a mi m’ha fet «gargantita» i tot. Endies, Jaume, ara mateixa encara te se repassava de dalt avall, idat? M’has de dur a Benirooooorm!!!

Jaume, no t’ho creuràs, però el xicon, Dolfito, ha anat al metge a mirar-se la «pelila». Deia que li coïa molt i molt quan anava a pixar…i saps què? Que de tant »cantar villansicos» s’ha asporrejat la cabota, i li ix un suc raret ple de sang. El pobret…i és que necessita sexo en abundància, i com no pot, perquè s’ha barallat amb la novieta, pos halé, «siempre es Nochebuena y mañana Navidat». La nostra filla està molt preocupada perquè diu que el xicon fa cara de tísic, i que li tremola la mà com si tinguera el párkinson… M’ha dit que el metge li ha donat unes herbes pa calmar-lo, però que no treu profit: s’ha menjat dasta la caixa de cartó!!! Diu que Dolfito fa llàstima i tot, i que crida dins l’habitació: «no puc més, mama, no puc més» i que després d’un silenci llarg, també crida: «…a fer la mà…d’alguna cosa hem de morir…sí, sí, sí, sí…» Al final voràs com la xicona el durà al psiquiatre d’ahí baix, perquè ja s’arrastra com una serp pels passillos de casa, trau la llengua i fa: psiii, psiii, psiii. Pobret!!!

Saps què, Jaume? Pos que m’ha posat un Juachap «ai, o com es diga això…», aquell home que vaig conèixer en Matalascanyas. I quin dimoni d’home!!! Pos vol que tornem a veure-mos, ara a Benidorm. Jo li he dit que t’ho preguntaria, saps? No penses que soc una fresca…Però li he dit que sí. Que quan vullga, yo siempre dispuesta… M’ha de comprara roba nova amb bona cosa de flors y alegría de vivr. Ya està. Total…, la vida són quatre dies y a ti te encontré en la calle…Però no penses, només passejarem, prendrem gelaets, i yo: algun fartonet que altre si que hem fotré…, jajajaja. Total…Tu ja no t’enteras Contreras!!! Això sí, quan torne t’ho conte tot, però tot, tot…lo que es puga contar: jajajaja.

I sacsant, sacsant, l’agrunsadora, Conxi s’incorpora a la «siesta del borrego», mentre esbufega com una Nyu de la Sabana. Els somnis deuen ser deliciosos, doncs un somrís esbiaixat dibuixa, sense complexos, la màscara de la felicitat. Que li rodarà pel cap?

 j.s.
del CAT i de la FSP

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario