(Conxi i Ame comenten el comiat de Messi per telèfon. Totes dues resten abatudes i no poden eixir ni al replanell de casa.)
Conxi.- (Nerviosa) Ame, t’has anterat? Saps que Messi se’n va del Barça? Has vist la roda de premsa a la tele?9
Ame.- Noooo, no he vist res! No m’ho digues, no m’ho digues i no m’ho digues. Com pot ser això? Habrase visto!!! Què ha passat?
Conxi.- No ho sé molt bé. M’ha enredrat un poc. La massa dels diners i eixes coses difícils. Tots s’aspanten les puces…
Ame.- “Entre todos lo mataron y el solo se murió”, com diuen per ahí. Però igual és una trola…
Conxi.- Vols dir? Ai!!, Déu t’ascolte. Però, he vist a Leo plorant com una madalena de Blayet… i això crec que va da daveres. El pobre…, li penjava la sucanya a “moco tendido”…
Ame.- Sí? Pobret, és tan mono…, mira que fer-lo plorar…no tenen consiénsia… ara vorem què farem… crec que no li guanyarem ni al Rayo Asul. A mi m’agarra algo, Conxi. Com ho veus, tu que uantens?
Conxi.- Ho veig molt malament. “Nunca segundas partes fueron buenas”, a vore qui fichem…de moment ja tenim prous sapalastrops…, idat? Tenim a cada moixama revinguda…
Ame.- Pos ara, entre tots, no en faran mig. Crec que s’avorrirem com les pexines; qualsevol es posa a veure un partit. Ara, quan abaixem del Collao, es posarem Orgullo y Pasión…no? Almenos s’amuchen l’andola… idat?
Conxi.- Xica, no. Ara s’astila Neuflis. Fan cosiues molt boniquetes, saps? En fan una de robos i de lladres i polesies. No m’antere molt, però m’agrà. El meu net meuasplica un poc i vaig tirant. A dell li agraden les porcaes, i a voltes l’escolte com respira fort, com si fora la Burra Francis. Pobret!!! Ho té tot en carn viva.
Ame.- Xica, xica, xica. Pobriu…pos que puge al Montcabrer i se li’n passarà el tremol, no? Tot menos asporrejase el donremigio…costera amunt se li anirà la calfotà, idat?
Conxi.- Ame, no puc llevar-me del cap
a Messi. Diuen que la culpa la té Bartolomeu, el president de denantes. Diuen els periodistes que era més taruc i bruto que “el pany del purgatori”. Ha deixat el Barça quebraet del tot, com la borrera de Cremades, no tenen ni pa tramussos. Volen demanar-mos als afisionats que posem diners…, a mi, en la pagueta que m’ha quedat del meu Jaume, que no em demanen ni perreta. Heu tinc molt justetet.
Ame.- Ai, Conxi, m’has eixit agarrà com una llepassa. Xi posem, i a vore si s’aspavilen un poquet…, total…
Conxi.- Mira, jo prou que he plorat mirant la tele, i he vist a Messi fet un senllase. M’asclat a sanglotar…, he fet pols tres caixes de mocadors i tot.
Ame.- No plores, dona. Igual torna i s’arregla tot. Pa Déu no hi ha res impossible…
Conxi.- Ame, açò no ho arregla ni Déu. Però jo li posaré un blandó a Sant Espedito, per si de cas…, diuen que és el patró dels impossibles… Crec que l’hem cagada, però ben cagada. No guanyarem ni el trofeu Estarlux, Gallina Blanca.
Ame.- Ai, Conxi, el veig pessimista, ànimo!!!
Conxi.- Pessimista? No, estic catatònica, i “mesi”nota. El deixe. Hasta ademà… me se crema el bollit…esta nit liu conte tot al meu Jaume. Igual torna del “más allá” i comença a repatir bascollaes…era molt apassionat del Barça. Aon anirem a parar…ni als Canalons arribarem!!! Ai, collons! Sagrado Corazón de Quesús: en Vos confío!!!
j. s.
del CAT i de la FSP
