– Nos hemos comido una buena garbanzada con relleno, (s’hem fotut un putxero amb pilotes). Ja no s’hi pot ser més «pijo/pija» per a dir semblant badomia. Mira que arrear-se una «garbanzada con relleno»…serà possible això? Ara bé, com que estem en un país lliure, tothom pot dir el que li surta dels nassos, faltaria sinó!!! Però «garbanzada con relleno»?
Hale…en pla animalot! Si amb tres o quatre cigronets n’hi ha prou, fotre!!! I si qualsevol mortal es fot una «buena garbanzada» resta apanyat, però de veritat, doncs s’ha de preparar per a ballar el tzumba!!!
– Ayer vimos las carreras d’amotos, (ahir veiérem les carreres de motos). No sabem on anirien Jordi Mcklaxon i Radegunda Pedal per a veure «amotos», a no ser que miraren l’espectacle per la tele i allí en comptes de fer carreres normals de motos, en feren «d’amotos». Potser! I el que més ens agrada és que Radegunda Pedal faça l’apòstrof en castellà, la qual cosa posa en evidència el seu domini de la morfologia, o bé de la normativa, de la «llengua dels indígenes d’ací». Doncs mira què bé!!! Tot és començar…
– Si te espatllas te harás mal, (si t’espatlles et faràs mal). Sens dubte estem davant d’una construcció tautològica, doncs és clar que si t’arrees una bona trompada contra la paret, t’has de fer, per collons, mal, però de veritat. A nosaltres ens ha passat, quan érem menudets, i ja de ben fadrins també. Però «espatllas» i «mal» són ocurrències ultrafinolis que deixen ben a les clares que el parlant, Pròcul Gisbert, no va massa fi, i manifesta que vol ascendir ràpid dins l’escala social. Deuria d’haver anat, creiem, a l’escola de pac. Allí t’ho ensenyen tot millor. Segur!!!
– Lanzado a perder, (llançat a perdre). Frase: «l’otro dia no nos tomamos el caldito que nos habia sobrado de la noche anterior, i como hacía un calor de mil dimonios, pos se lanzó a perder…) Nyàs, fuma!!! I si haguérem reproduït tota la frase sencera, doncs hauríem d’haver dit allò de: «Atenció!!! General i cos al terra!!!» Açò és una traducció del tenor literal, i ja se sap el que pot arribar a passar. Però fa riure, una miqueta, l’intent de resultar oportú, i demostrar l’alt domini de l’Enciclopèdia Álvarez de tercer grau. Ànim!!!
– Caliente de bascoll, (calent de bescoll). Home, comprenem la dificultat de dir, per la manca de costum, clar està, «caliente de nuca, o bé caliente de occipucio», però «caliente de bascoll» resta molt fort i, si volem, una mica salvatge. Però anem per feina. Dins la frase: «mi marido vino de la filà, l’otro dia, después de l’ensayo, un poco caliente de bascoll» només fa que reproduir la crua realitat de qualsevol (bé, no tots) mortal d’ací. I tots entenem la seqüència, encara que si es comenta la jugada en castellà ja no sona el percal idiomàtic igual d’evident. Veritat: «calent de bescoll versus caliente de bascoll» guanyarà sempre la frase en llengua d’ací. En idioma cervantí mareja el personal, i més que sonar, sonar, ressona com una mena d’indecència sexual. Ens sap mal dir-ho, però és així de fort.
(continuarà)
j.s.
u.a. e.
