Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: ' La casa está llena de borrellones' entre d'altres
– Se ha pegado una bacada…, (s’ha pegat una bacada). Quan les, i els, finolis es tiren al riu, sempre troben aigua. Quina cosa més gran!!! Millor seria dir: «se ha caído un porrazo», però no. Com que fan una mica d’aigua pels descosits de la llengua, i no volen reconèixer-ho, dons s’atropellen ells mateixos […]
Creación
Tertúlia
Una petita pausa per un cigarret i uns glops d’aigua, i tots quatre vam continuar amb el segon moviment. L’assaig anava ben encaminat i els posteriors compassos d’aquell meravellós quartet demanaven per prendre forma. Des del violoncel, amb menudes observacions d’afinació molt prompte encaminàrem un so correcte i empastat. La peça prenia forma a vistes […]
Creación
Tant sols un somni
Un article d'Emili Sellés, facilitador de salut, topògraf i campió de curses per muntanya
Vaig tindre un somni on la saviesa de les persones s’imposava a la ignorància, no hi havia policies ni exèrcits, perquè no hi havia res que ‘guardar’, ni cap llei que defendre amb la força.
Creación
Microcoraeta psicolingüística VIII
Les millors expressions alcoianes de ahir, d'avui i de sempre en cristiano de toda la vida
Josep Sou, 27/06/2017

El nene se me ha escagasado todo entero, (el xiquet se m’ha escagassat tot sencer). Jorgito Manuel del Truño en las Eras, s’ha escagassat viu. Per què? Doncs per menjar porcades al pati del col·legi.

Ni més ni menys. Com ho senten…I la seua mare, Sustets de la Mort, li ho conta a tots, però sense deixar-se’n cap ésser humà d’ací, un matí que l’arreplega amb ganeta de xerrar. Sí. Sustets, senyora ben eficaç en l’art de parrupejar, conta i no para al voltant del sinistre de Jorgito Manuel. El xiquet, afectat per una fluixedat intestinal, s’escagassa i s’unta, fins i tot, part de les pestanyes. Aiiiiiii!!! No sabem, però, si la construcció amb el participi (amb cert regust adjectiu) «escagasado» no hauria trobat millor acomodament amb una variable paràfrasi, com per exemple: «el nene se ha ido de varita…» Segurament, l’amplificació metafòrica hauria estat una greu dificultat per al bon enteniment de la seqüència. Veritat?

 Mondongo, (pastissot). Aquest terme «mondongo» pot, perfectament, viure emparentat amb la realitat anterior que acabem de raonar. Frase: «mira, Jorgito Manuel, después del patio, en el colegio, ya no era un nene,  ya que semblava un buen mondongo, con dos ojos encima y todo.» Comprenem el dolor de la mare, però li prestem gran solidaritat al xiquet, sobretot per la paciència en la transformació de criatura a pastissot. Fotre!!! Creiem, però ens falta confirmació de la bona, que el terme «mondongo» ens arriba des d’Àfrica, de la llengua yoruba. Hi ha una cançó africana que comença així: «Buana, buana, buana / nene mondongo, nene mondongo / mucho mondongo, però mucho, mucho mondongo…» Continuarem investigant. I si per una d’eixes ens atorguen el Princesa d’Astúries, igual, igual, ens fan fill predilecte d’ací. Collons, no ho havia pensat abans, açò. Però… «mola mazo.»

 Nos espixorramos, (ens vàrem espixorrar). Podria estar una variable de mala regulació d’esfínters. Si abans els problemes venien per popa, ara podrien venir per la proa. Però no. Ara no va d’assumptes prostàtics, no. Ara resulta que s’ha fet una mala interpretació del verb, doncs caldria haver dit «nos descojonamos». Però tenim una mania de traduir «ad pedem literae» que bé està l’assumpte.

 Lo he sentido en la arradio, (ho he escoltat en la ràdio). Tenim, almenys alguns, mania de fer les coses ben difícils. Per a què collons diem «arradio»? Què passa, que «arradio» és més important que «ràdio»? Les notícies en la «arradio» són més fiables que en la «ràdio»? No hi ha anuncis en la «arradio»? No conten boles en la «arradio»? Si el valor significatiu és el mateix, doncs amb «ràdio» en tenim prou…no?

 Vehículos aparcados en la calzada de forma permamente y de forma no permamente, (vehicles aparcats en la calçada de forma permanent i de forma no permanent). Redéu, tu!!! Si dus dentadura postissa i t’atreveixes a dir «permamente», a bon segur que la llances al vol i li fots, a qualsevol interlocutor que tingues, amb els pinyons, a l’ull dret. De segur!!! Eixe «-mamen-» és un daltabaix lingüístic de primer ordre: conjunció de bilabials amb nasal, ufffff, mala barraca.

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Redacció says:

    Senyor Elies, estaríem encantats d’explicar-li per què no publiquem els seus comentaris però com el correu que adjunteu no es correcte ens retorna els missatges i no podem fer-ho. Lamentem que unes opinions tan autèntiques es perguen darrere d’una identitat falsa.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario