Destacados
Creación
Memòria
Em preparava per a tastar l’escenari. Tastar-lo de nou , encara que cadascuna de les seves taules em recordessin a la perfecció. Però aquesta vegada era diferent. L’instrument a la mà i els pocs i necessaris nervis que aquella tarda necessitava. Estava a casa, amb una orquestra al darrere i el meu poble al davant. No ho creia possible fa uns anys, ni per mi mateix, ni per l’atmosfera que hui m’envoltava, la qual a considerava impossible; però avui m’hi trobo en aquesta gran final, del concurs de casa, al teatre de sempre, amb la meva gent asseguda al davant
Pot ser una de les pianistes de casa que la història, o la memòria actual, no te tan present com pot ser es mereixeria, és Trinidad Sanchis Picó. Directora de l’himne de festes en la passada trilogia, però sobretot més, molt més.Citant una breu biografia, ha brindat la seva presència en una de les més […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Estoy segura, pegarás un trueno
– Estoy segura, pegarás un trueno. Traducció: (Estic segura, pegaràs un tro) No, no es  tracta de que Margalida Genu Flecta faça uns tirets el dia de l’alardo a la plaça, o una escaramussa darrere del castell a manera de preludi canonaire guerriller, no. Ací, «pegar un trueno», dit a la manera morro-prim, té a […]
Creación
Leningrad, la simfonia que s’estrenà a si mateixa
Una vesprada del 1942, uns quants músics famolencs escalfaven com podien les seves articulacions i cossos esquelètics. Alguns instruments semblaven rovellats o desmembrats, però no semblava importar. Llavors, el mestre arribà. Les portes es tancaren. Uns pocs micròfons prengueren lloc per enregistrar el poc soroll que allí es pogués fer, i tot començà.
Un dels miracles més grans que la història de la música ens ha pogut regalar, es sense dubte la setena simfonia del mestre rus Dimitri Xostakovitx.
Creación
Microcoraeta psicolingüística VIII
Les millors expressions alcoianes de ahir, d'avui i de sempre en cristiano de toda la vida
Josep Sou, 27/06/2017

El nene se me ha escagasado todo entero, (el xiquet se m’ha escagassat tot sencer). Jorgito Manuel del Truño en las Eras, s’ha escagassat viu. Per què? Doncs per menjar porcades al pati del col·legi.

Ni més ni menys. Com ho senten…I la seua mare, Sustets de la Mort, li ho conta a tots, però sense deixar-se’n cap ésser humà d’ací, un matí que l’arreplega amb ganeta de xerrar. Sí. Sustets, senyora ben eficaç en l’art de parrupejar, conta i no para al voltant del sinistre de Jorgito Manuel. El xiquet, afectat per una fluixedat intestinal, s’escagassa i s’unta, fins i tot, part de les pestanyes. Aiiiiiii!!! No sabem, però, si la construcció amb el participi (amb cert regust adjectiu) «escagasado» no hauria trobat millor acomodament amb una variable paràfrasi, com per exemple: «el nene se ha ido de varita…» Segurament, l’amplificació metafòrica hauria estat una greu dificultat per al bon enteniment de la seqüència. Veritat?

 Mondongo, (pastissot). Aquest terme «mondongo» pot, perfectament, viure emparentat amb la realitat anterior que acabem de raonar. Frase: «mira, Jorgito Manuel, después del patio, en el colegio, ya no era un nene,  ya que semblava un buen mondongo, con dos ojos encima y todo.» Comprenem el dolor de la mare, però li prestem gran solidaritat al xiquet, sobretot per la paciència en la transformació de criatura a pastissot. Fotre!!! Creiem, però ens falta confirmació de la bona, que el terme «mondongo» ens arriba des d’Àfrica, de la llengua yoruba. Hi ha una cançó africana que comença així: «Buana, buana, buana / nene mondongo, nene mondongo / mucho mondongo, però mucho, mucho mondongo…» Continuarem investigant. I si per una d’eixes ens atorguen el Princesa d’Astúries, igual, igual, ens fan fill predilecte d’ací. Collons, no ho havia pensat abans, açò. Però… «mola mazo.»

 Nos espixorramos, (ens vàrem espixorrar). Podria estar una variable de mala regulació d’esfínters. Si abans els problemes venien per popa, ara podrien venir per la proa. Però no. Ara no va d’assumptes prostàtics, no. Ara resulta que s’ha fet una mala interpretació del verb, doncs caldria haver dit «nos descojonamos». Però tenim una mania de traduir «ad pedem literae» que bé està l’assumpte.

 Lo he sentido en la arradio, (ho he escoltat en la ràdio). Tenim, almenys alguns, mania de fer les coses ben difícils. Per a què collons diem «arradio»? Què passa, que «arradio» és més important que «ràdio»? Les notícies en la «arradio» són més fiables que en la «ràdio»? No hi ha anuncis en la «arradio»? No conten boles en la «arradio»? Si el valor significatiu és el mateix, doncs amb «ràdio» en tenim prou…no?

 Vehículos aparcados en la calzada de forma permamente y de forma no permamente, (vehicles aparcats en la calçada de forma permanent i de forma no permanent). Redéu, tu!!! Si dus dentadura postissa i t’atreveixes a dir «permamente», a bon segur que la llances al vol i li fots, a qualsevol interlocutor que tingues, amb els pinyons, a l’ull dret. De segur!!! Eixe «-mamen-» és un daltabaix lingüístic de primer ordre: conjunció de bilabials amb nasal, ufffff, mala barraca.

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Redacció says:

    Senyor Elies, estaríem encantats d’explicar-li per què no publiquem els seus comentaris però com el correu que adjunteu no es correcte ens retorna els missatges i no podem fer-ho. Lamentem que unes opinions tan autèntiques es perguen darrere d’una identitat falsa.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario